12 de novembre 2007

Violència de gènere? NO, de "sonats"

Ahir hi va haver una altra notícia d'aquelles que frapen. Una altra dona (noia-28 anys) morta a punyalades per la seva parella, llavors es va intentar suïcidar saltant d'un 2n. pis sense aconseguir-ho. Cada vegada que hi ha una noticia d'aquests tipus en que l'agressor s'ha suïcidat o ha intentat suïcidar-se jo em pregunto: Perquè no es suïcida abans de matar? Tant "sonats" estan que fins que no veuen la dona morta no se'n adonen del que han fet? Mentres li estan clavant 10 ganivetades, no veuen que quedarà morta? Els entra la por llavors d'haver-se de passar 20 anys a la presó? Quan els hi passa pel cap el matar la dona, no poden discernir el que comporta? és fins que no ho han fet que no se'n adonen? ¡ no ho puc arribar a entendre ! dins el meu cap no hi entra que per gelosia, per masclisme, per borratxera, per venjança, s'arribi a l'extrem de matar, i si us hi fixeu sempre maten d'una manera totalment brutal. NO ho entenc. No pot ser que una persona "normal" mínimament educada en uns valors, no pugui raonar per solventar els problemes. N'estic convençuda, estan BOJOS, no sé quina mena de bogeria, però ho estan malgrat que no ho sembli. Però per mi aquesta gent, encare que sigui boja, no l'eximeix de que ho pagui amb presó perquè no ho estan quan acosen, peguen, s'emborratxen, insulten, i planifiquen.

3 comentaris:

Rebeca ha dit...

L'ésser humà és irracional, i en moments així mostra la seva incapacitat per gestionar les seves emocions.
Des de fa un temps crec que la justícia no ha de castigar l’estat mental de la persona sinó el fet, la seva conducta, i la seva conducta és indigna i brutal, i per tant, no pot ser alleujat el càstig perquè patis un moment de bogeria mental, perquè aquest moment és fàcilment repetible en un futur.
Una professora meva de la universitat diu sobre el maltractament que: “La propietat, no és tan sols una condició jurídica, també és una emoció. Quan l’home s’adona que el que considera regalat o venut (una dona), té una autonomia personal més enllà de la que li permet d’anar a comprar i recollir els nens sense molestar-lo, se sent ofuscat. L’home que té en propietat una dona difícilment pot fer res més que consumir-la, i si no funciona, arreglar-la a força de cops, que és com s’arreglen tots els estris domèstics quan es desmunten.”

Estefania Molina ha dit...

A mi em posa els pèls de punta veure com quasi cada dia pel telenotícies informen d'una mort per violència de gènere. Almenys un pas hem fet, perquè abans es consideraven "asesinatos pasionales" i ara com a mínim es penalitzen anant a la presó i tractant-los per lo que realment són: assassinats masclistes.
Moltes gràcies per intervenir al meu bloc, a partir d'ara llegiré també el teu. T'enllaço als meus links!
Salutacions

Marali ha dit...

Gràcies estefania, jo també t'enllaçaré, però hauré de demanar al meu fill que m'ajudi perquè no se ven be com es fa.
I gràcies també a tu Rebeca, és una desgracia que l'home (en general home-dona) sigui tan imperfecte