Francesca, el mes vinent farà ja 5 anys que ens vas deixar, et trobo a faltar, em vas ensenyar molt, gràcies a tu vaig poder deixar de banda part de l'educació masclista de l'època, i no diguem de la teva alegria, dels teus acudits, de les teves "coplas". Per tu Francesca
PARLEM DE TU
Parlem de tu, però no pas amb pena,
senzillament parlem de tu,
de com ens vas deixar
del sofriment llarguíssim que va anar marfonent-te
de les teves coses parlem
i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te.
A poc a poc seràs un gest,
un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-ho ni pensar-lo
Miquel Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada