25 de febrer 2009

El pa, els ous, les patates.... i la crisi

Tots els drets reservats.
Cada vegada costa més diners omplir el "carro de la compra", hem anat reduint l'import a base de comprar marques blanques en lloc de les que estàvem habituats.
Ens hem acostumat a llegir els preus de cada producte que compres (cosa que jo particularment amb el menjar no feia) i a triar el que està més be de preu. Tot i això, no hem sabut encara prescindir de: el cafè soluble (negre i decaf.), les galetes, els postres extres, embotits i mantegues per els esmorzars i berenars, l'oli d'oliva de qualitat, etc....
Per sort, ja no tinc criatures petites a les que hagi de tornar a acostumar als berenars i esmorzars senzills amb molt de pa i poc "companaje": pa amb oli i sucre, pa amb 1/2 presa de xocolata, pa amb llet, pa amb "formatgets", plàtan amb pa...... ben acostumats a menjar poc pa i molt de pernil, formatge, pernil dolç, fuet, etc..., ho tindria molt difícil.
Però si que és veritat que com quan jo era petita i la situació econòmica no era pas per fer grans despeses amb el menjar i les criatures estàvem acostumades a les patates xafades, dia si dia també, als cigrons, a l'arròs vidu, les bledes, el bròquil i la coliflor i als plats únics; haurem de tornar-hi, mengem més pa, més patates, més llegums, sardines en llauna, pollastre, ous, sardina fresca, sorell, boga, maires, barat, llomillo, llonzats de porc, enciams, escaroles, tomàquets (res d'envasat i net) al cap i a la fi, això és la "dieta mediterrània" que diuen que és la millor per la salud.
El bacallà era de pobres i se'n menjava força, la mare el comprava sec i el deixava en remull els dies que calia (així era més barat) per fer-lo enfarinat i fregit i amb una bona samfaina al menys un dia a la setmana. Ara ja no ho podem fer, és caríssim, a més el bacallà que venen ja no és tant sec i és difícil saber els dies que l'has de tenir en remull. La vedella entrava molt poques vegades a casa també perquè era excessivament cara, (com ara) fins i tot el pollastre era car, se'n menjava per la Festa Major i per Nadal, per sort ara és la carn més barata i d'un pollastre sencer se'n treu molt profit (carcanada, potes coll, pedrer i ales per fer brou i pits i cuixes a la planxa o rostit per sopar o dinar com a complement de l'àpat) a part de que sencer també és més barat.
Hi ha uns tòpics que han fet que anem variant la nostra manera de menjar, com per exemple: el pa engreixa, més de 2 ous a la setmana no són bons pel colesterol, la pasta engreixa, les llegums també engreixen, ...... Tot això no és cert, el pa engreixa si l'acompanyes de molta proteïna o el banyes en oli o salsa, els ous en truita o passats per aigua són un bon aliment proteïnic dels que se'n poden menjar fins a 3 vegades a la setmana, la pasta tampoc engreixa si no l'acompanyes de proteïnes, les llegums tampoc engreixen i són necessàries, bullides i amanides amb oli cru (res d'estofats, ni cansalades), o sigui que tornem-nos a acostumar a cuinar i a menjar sa, prescindint dels dolços, de tanta carn, oblidem-nos dels segons plats un o dos dies a la setmana i potser d'aquesta manera estarem més sans i el "carro de la compra" no ens serà tan carregós i podrem anar superant la crisi.
Qui dia passa, any empeny.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

TENS RAO,MOLTES CAMANDULES CIRCULAN,PERO AL PAS QUE VA TOT....
LA MEVA MARE: "....UNA GUERRA..."DAVANT UN PLAT DE LLANTIES. GUERRA SEGUR QUE NO LA PASSAREM,PERO AIRES DE POST-GUERRA A LA TAULA,POTSER SI.
JUGANT AMB BCN.....

Marali ha dit...

Però tampoc és tant dolent no? Massa ben acostumats és el que estem, i ja ho diu la dita " val més una bona gana que una bona vianda"

Salutacions