Feliç comiat d'any 2008

Aquí teniu el raïm, el rellotge a punt i els espantasogres, per acomiadar l'any 2008 com cal.

BON COMIAT I FELIÇ ARRIBADA DEL 2009

A part d'una gestió que he d'anar a fer aquest matí, no penso treballar a l'oficina només que una estona i prou, la tarda serà tota per mi.

Aneu en compte per la carretera i passeu-vos-ho be.

El dia dels Innocents

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

Ahir va ser el dia dels Innocents i jo vaig fer un post sense esmentar-ho gens. Innocent de mi, ni hi vaig pensar.

Quan érem petits anàvem pel carrer penjant les llufes a qui podíem, recordo que qui me les va ensenyar a fer va ser la meva mare deixant-me sorpresa de que ella en sabés.

També de gran, be d'adolescent, encara que ja treballava, amb el company de feina i l'any de la gran nevada, varem fer una innocentada per telèfon; varem fer portar una estufa de gas butà a casa del veí perquè és moria de fred. Lo bo va ser que s'ho van creure i quan el veí va rebre l'estufa "els renecs" es van sentir a tot el carrer.

Aquest temps ja ha passat, al menys a les ciutats grans, perquè la quitxalla no pot sortir a jugar al carrer perquè és massa perillós. Ara ens dediquem a llegir el diari i provem d'endevinar quina és la notícia falsa, també a la ràdio en deixen anar alguna. Aquest any però com que no me'n he recordat ni tan sols el diari he llegit, ni he cercat la innocentada.

Llegint el blog de la Júlia me'n he adonat que ahir varen ser els Sant Innocents, ella si que va postejar una bona broma, i a més molt creïble. Llegiu-la, us agradarà.

L'últim diumenge del 2008

galeria de "Emrank". Tots els drets reservats.

3 dies més i direm adéu al 2008. Enguany acomiadaré l'any com més o menys fa tothom........ un sopar, el raïm, la bossa de "cotilló" i ballaruca. No ho faria així sí no fos perquè el meu marit tocarà aquesta nit i a les dones dels músics ens han posat com un Pac que inclou tot això i a més l'habitació d'hotel i l'esmorzar, fantàstic no?

No era costum nostra sortir aquesta nit, perquè implicava una mica massa de risc per les carreteres, la nit i els conductors més o menys ebris. Si el marit havia de tocar hi anava tot sol i jo em quedava a casa, ens menjàvem els 12 grans de raïm mirant la "tele" (normalment La Porta del Sol) amb els nens i els avis, brindàvem amb "cava" (xampany sempre en dèiem) i a dormir.

Darrerament he sortit aquesta nit unes quantes vegades, (sempre com a Pac del sou de músic) i m'ho he passat força be. La veritat és que cada vegada tinc menys ganes de sortir perquè m'agrada molt ballar però em canso massa i l'endemà estic per l'arrastre i ho pago havent de prendrem el doble d'analgèsics.

Però aquest any, mireu, em fa il·lusió, és com començar amb un bon propòsit, gaudir el màxim i il·lusionar-me per qualsevol cosa. I a més s'hi afegeix que més o menys d'aqui uns 15 dies serem una més a la família, l'Aina esperada, desitjada i estimada ja abans de néixer.

Finalment he de reconèixer que la meva mare tenia raó. Els nens et portaran "nenes".

Sant Esteve..........adéu Nadal

Tots els drets reservats.

Ja estem al dia de Sant Esteve que tradicionalment sempre ha estat festiu i format part del Nadal.

Ahir varem celebrar el dia de Nadal amb família, com ho hem fet sempre, i tots plegats ens ho varem passar molt be, l'escudella i carn d'olla va sortir boníssima i deu ser cosa de l'edat perquè ens varem plantar amb la carn d'olla i el rostit sense tocar-lo va quedar per avui, cosa que m'obliga a canviar el menú que tenia pensat, però no hi fa res el faré per cap d'any.

Us vaig dir que us en faria cinc cèntims de si m'havia tocat la loteria, doncs, mireu, "salut tinguem per anar treballant" un any més. Qui sap, potser al 2009 ens tocarà.

Res més, aneu gaudint d'aquestes festes, i jo poc o molt seguiré explicant-vos coses. N'oblideu escriure la carta dels Reis, que ja estan a punt d'arribar.

"Salut hi hagi"...... 22 de desembre... loteria

Galeria de Chuck Hunts. Tots els drets reservats.

Ja hi som, ja ha arribat el dia de la "salut", si, perquè com que no ens tocarà la loteria de Nadal, tots acabarem dient "salut tinguem".

No sóc aficionada al joc, ni molt menys a la loteria, però per Nadal sembla que si no hi jugues mai tindràs la sort de que et toqui la "grossa" i com que forma part d'una tradició de molts anys, per Nadal si que jugo, ep, no em passo pas molt amb la despesa, però ve ho he de provar no creieu? No deixa de ser una petita esperança, tots en el fons, esperem tenir sort i que ens toqui encara que no més sigui de la "pedrea", quan van sortint els premis i vas veient que no t'hi acostes de res i que aquest any tampoc, be una mica de decepció si que hi és, però com que tots sabem que hi ha més probabilitats de que no et toqui que de que si, finalment pensem, be, fins l'any vinent, i mentrestant tinguem salut per treballar..........

I si hem toca? ostres!, seria fantàstic. Durant bastant de temps vaig guarir-me l'insomni fent que m'havia tocat la "grossa" i repartint els milions, el primer: la hipoteca, i després un cotxe d'estrena (sempre he tingut cotxes de 3ª o 4ª mà), pagar deutes i la resta "que s'esperin" jejejeje.

Tinc molt poques il·lusions, però si que m'il·lusiona la possibilitat de que em toqui la loteria, que be, quin descans, quina celebració que faríem. Diuen que mentres hi ha vida hi ha esperança, per tant estic viva i podria ser que em toqués, d'acord? Esperem al migdia que ja sabrem el que i ja us en faré cinc cèntims demà. - M'ha tocat - o - Salut tinguem -

Diumenge.......... descans

galeria de chuck Hunts. tots els drets reservats.

Descans i relax. Avui també tindrem un bon dia i podrem fer el café a la terrassa.

La ponsetia, la planta del Nadal, és molt bonica, la llàstima és que duri tan poc, per cert he d'anar a regar la meva que sembla que se li estan secant algunes fulles.

Dia esplèndid malgrat l'hivern

felicitació d'una amiga que aprofito per felicitar-vos a tots.

Avui fa un dia esplèndid, amb sol, cel blau i gens de fred, tenim de ple al damunt l'anticiclò i per tant sembla que de moment ens farà uns quants dies més de bon temps.

M'anirà be per l'ànim perquè els dies grisos i freds m'ensorren una mica.

Ja he anat a comprar i he fet l'encàrrec per l'escudella de Nadal i els pollastres per fer al forn. Ho aniré a buscar el dimarts per no haver de córrer el dimecres i fer tanta estona de cua com he hagut de fer avui.

Dilluns, que serà el "dia de la salut" per allò de que no ens ha tocat la loteria i tothom diem és igual "salut hi hagi", he d'anar a un sopar de companys també per felicitar-nos les festes. Espero que no em passi com l'altre que vaig anar, que se'm va posar tant malament.

No s'acaba d'arreglar l'assumpte del finançament i pinta malament, a la reunió d'ahir entre el President Montilla i el President Rodriguez-Zapatero és va arribar a algun acord però que sembla ser que encara n'hi haurà per 2, 3 o 4 setmanes més d'esperar. Pot ser si que finalment els socialistes catalans haurem de prendre una decisió i no creure'ns més als companys del PSOE. S'han "emperrat" en donar-nos "cafè para todos" i això no pot ser. A mi m'agrada el cafè i en vull però al meu veí no li agrada i no en vol saber res. Difícil està la cosa.

Comiats....adéus.....

Galeria de furs and feathers. Tots els drets reservats.

Malauradament m'he hagut d'acomiadar de gent que he estimat massa vegades. Això ho comporta la edat, quan ets jove, els teus també ho són i no els toca dir adéu encara. Amigues i amics d'escola, família, etc.... Els comiats d'aquesta mena són dolorosos, pretens fer un petit homenatge de qui t'acomiades i recordes coses oblidades que et venen de sobte a la memòria però acabes finalment veient que aquest petit homenatge és un Adéu definitiu, que no és un fins aviat, ens veiem, truquem, és un Adéu en majúscules i que t'hauràs de conformar amb el record.

És molt difícil conformar-se, però el temps ho pot tot i el dolor va nimbant, i poc a poc vas recordant sense plorar, fins i tot recordes petites anècdotes que et fan mig somriure i te'n adones que pots continuar la teva vida malgrat la pena.

¡ ostres ! que m'ha picat avui per escriure d'això? per sort, hi ha altres menes de comiats i adéus que no són pas de tristor. El comiat d'una feina per exemple, que deixes perquè no t'omplia i perquè n'has trobat una altra que et compensarà més. El comiat a uns amics des de l'aeroport que se'n van de viatge a la Índia, o l'Àfrica o a Estats Units, amb somriures, bromes i desitjos de que s'ho passin be. L'adéu iaia del nét que et fa un petó somrient, l'abraçada del fill que et diu, adéu, fins la setmana vinent. Aquests són els millor comiats i adéus, no són definitius i te'n alegres pel qui s'acomiada perquè saps que és feliç.

Apa doncs, adéu, però fins aviat.

BON NADAL A TOTS, FELIÇ I MOLT PRÒSPER ANY 2009 (sense crisi, jejejeje)

He fet campana del blog..........

Galeria de Chuck Hunts. Tots els drets reservats.

He fet campana de blog dos o tres dies perquè ja ho vaig dir al darrer escrit que no sabia ven be de que escriure. El cert és que avui tampoc se ven be que dir, tots més o menys escrivim sobre les notícies que llegim al diari o que escoltem a la tele.

Avui el tema de'n Cuni era els de les 65 hores setmanals que crec que han de votar al Parlament europeu si no és avui molt aviat. En el seu dia ja vaig penjar un cartell de la campanya anti-65 hores. Segons estic escoltant (que no veient, tinc oberta la porta del despatx) ens volen fer entendre que aquestes 65 hores seran voluntàries i de mutu acord entre patró i treballador. I em pregunto, quin paper tindran els Sindicats? No ho acabo d'entendre del tot, han parlat dels metges i infermeres, dels treballadors de televisió, o de ràdio, que de manera puntual moltes vegades fan més hores seguides. No han parlat però de que aquests treballadors, si és així també se'ls compensa amb jornades de descans.

També s'ha comentat que el "pastís de Reis" s'ha salvat per un pel de la prohibició de incloure-hi amagat la fava i el rei.

Començo ha estar cansada de tant proteccionisme. A veure si arribarà el punt de que a les mestresses de casa se'ns prohibirà fer les mandonguilles, o omplir els canalons, arrebossar la carn o fer croquetes....... amb les mans.

Càmeres als carrers, obligació del cinturó de seguretat del conductor, "bams-bams" als carrers dels pobles, all i oli o maionesa sense ou, no fumis, no beguis, fes exercici, ........... i així podríem anar anomenant coses que ens obliguen per llei per protegir-nos, però i el nostre criteri? i la nostra llibertat com a persona individual que en tot cas és perjudica ella?, ordre d'allunyament d'una mare per una bufetada al seu fill? les bufetades no són el remei al mal comportament però qui no n'ha rebut? de la mare, del pare, del mestre?

Hem anat en bicicleta sense casc, hem jugat al carrer, ens hem pelat els genolls, i hem fet baralles de rocs. Tot es curava amb una mica d'aigua oxigenada o de "mercromina" (avui prohibida). No dic que s'hagi de tornar a ser com abans però nosaltres mateixos ja som massa proteccionistes, els criem gaire be entre cotofluixos, i així ens va.

Ara se'ns despengen amb els límits de velocitat variable per l'àrea metropolitana. Diuen que és per rebaixar més la contaminació i evitar embussos, realment és per això? o és amb ànim recaptatori? Ens demanen que agafem el transport públic, però aquest no és pas la "repera" en el seu funcionament. En fi, tot un seguit de mesures que no se fins a quin punt són en benefici dels ciutadans o be en benefici dels polítics.

Cap de setmana de desembre .......

Galeria de Furs and feathers. Tots els drets reservats.

Avui, dissabte, ja tinc la compra feta perquè hi varem anar ahir a comprar, per tant poca cosa més a fer a part de la meva hora i mitja que passaré amb les amigues fent petar la xarrada com cada dissabte. És el meu trencament de rutina (una rutina diferent) i que forma part de la meva festa de cap de setmana.

No se de que escriure, no em ve de gust parlar de la crisi, ni de la política, ni del finançament, tot això ara se m'està fent molt carregós quan llegeixo el diari. Gaire be sempre és el mateix i cansa, són temes que m'afecten com a ciutadana però que ja en començo a tenir el cap massa ple. La crisi, a la nostra petita empresa ens ha afectat molt, però no tenim cap solució, no som una firma automobilística on ens hi puguin abocar diners per ajuda del sector, ni som banquers, ni constructors. La nostra empresa pertany a l'àmbit de la cultura i per tant en temps de crisi per on s'estalvia més és en la cultura. Els Ajuntaments no contracten, la gent no va al teatre, o al cinema, o als concerts, etc...etc...

He dit que no em venia de gust parlar de la crisi i he acabat fent-ho. Deixe'm'ho així. Parlem del temps, ens arriba més fred diuen i fins i tot la cota de neu podria baixar a alguns llocs fins els 200/400/600 metres. Serà qüestió d'entrar llenya a casa (que no se'ns mulli) i poder encendre la llar de foc que malgrat tenir la calefacció, sembla que t'acompanyi més i que t'escalfi més el cor.

Ja he rumiat el que faré (de menjar)per Nadal i Sant Esteve, per Nadal el menú tradicional de tota la vida:Escudella i carn d'olla i pollastre farcit al forn, fruita, torrons, neules, i cafè. Per sant Esteve una bona amanida d'enciams variats i diferents ingredients que cadascú anirà triant per afegir-los i uns bons macarrons de festa gratinats al forn, fruita, torrons , etc...

No se encara que faré el diumenge 28, ni el dia de Cap d'Any, ni per Reis, per Reis segurament faré canalons per allò de no defraudar al marit que a més és el seu aniversari, tot i que no en tinc massa ganes d'embolicar-me en fer menjars de llarga elaboració; però no puc pas decebre'l farà 62 anys i els canalons són el seu plat preferit. Ja està decidit, per Reis - Canalons -.

El que si se segur que no faré aquells pica-pica sofisticats de marisc, patés, salmó, caviar, que a tots ens agraden molt però que costen un ull de la cara. ¡ no està el horno para bollos !

Ja està, ja he fet el post d'avui, que no diu gran cosa, però "algo es algo, dijo un calvo cuando se encontró un peine sin puas"

Sopar i mal de panxa......

sophie. Galeria de furs and feathers. Tots els drets reservats.

Ahir em vaig passar el dia al llit, amb dècimes de febre, mareig, mal de panxa, etc.. i no explicito més. El dimarts vaig anar a un sopar d'aquests de germanor perquè arriba el Nadal, i tot i que estava tot molt bo i m'ho vaig menjar de gust, se'm va posar a l'estomac "fatal", ja abans de marxar del sopar vaig haver d'anar al lavabo....... Quan vaig arribar a casa "otro que tal" i la nit va ser bastant dolenta doncs em vaig haver de llevar 3 o 4 vegades per fer el mateix.

Tenim la tendència a pensar que el que ens ha posat malament és l'últim que hem menjat, però en realitat sol ser l'àpat anterior i això és el que em va passar a mi. Al migdia havia menjat una amanida d'arròs que no tenia perquè sentarme malament, doncs no hi havia pas res pesant, però ja em vaig notar que no se'm havia assentat gens be. A mida que van anar passant les hores i arribada l'hora del sopar de compromís ja vaig veure que no estava gens "catòlica" però està clar, no podia pas defugir. Potser no hauria d'haver provat res però feia molt bona pinta i tenia gana, no em vaig passar menjant però és clar, el meu estomac no anava fi i al anar-li afegint més coses per pair va dir que "nanay".

O sigui que malgrat donar-li la culpa al sopar, en realitat va ser el dinar el que em va fer mal. Avui sembla que de mica en mica les coses és van arreglant i he admès be el cafè amb llet del matí. Un dia de desdejuni no fa mal a ningú i és el millor per guarir el mal de panxa. Avui serem cauts i dinarem un platet d'arrós bullit "de malalt" que dic jo, un rajolinet d'oli, 2 grans d'all i ben bullit.

Avui encara és "Festa"

Tots els drets reservats.

Si, gràcies a la religió, avui encara és festiu. Els catòlics celebren avui el dia de la "Immaculada Concepció". Aquest dia, quan jo era petita i es va començar amb els dies del pare i de la mare per allò dels regals i el comerç, era el "dia de la mare" i en certa manera te més lògica homenatjar a les mares aquest dia que no pas el primer diumenge de maig.

És una Festa d'aquelles tan arrelades (com Reis, Sant Joan, Cap d'Any) que si deixés de ser festiva tothom protestaríem malgrat no ser pas massa practicants de la religió. Ja ens van treure San Josep (i adéu crema de Sant Josep), Sant Pere, Sant Jaume, dijous Sant, etc...etc.... en fi festes tradicionals que al nostre país i a d'altres estan lligades a la religió catòlica, però que en realitat el seu significat religiós és el de menys per molta gent, el que importa és gaudir d'un dia sense haver d'anar a treballar. Som com criatures, fem festa i no em d'anar a escola, jejejeje.

Moltes Felicitats a qui celebri el seu sant. A totes les Immes, Immaculades, Concepcions, Conxi tes, Conxes, PASSEU UN BON DIA.

Una cançó entranyable.... LA TIETA

La recordeu? Bon diumenge a tots.

30 anys de la Constitució espanyola.

Boniques flors per a celebrar el DIA DE LA CONSTITUCIÓ.

Avui fa 30 anys de la nostra Carta Magna i en fa 60 de la Declaració Universal dels Drets Humans, signada per les Nacions Unides a Paris. Tots uns esdeveniments importants per les persones que vivim en aquest planeta blau tan bonic.

Hi ha a El Periódico d'avui un article referent aquests esdeveniments que us recomano llegir, el trobareu aquí, en ell es parla de com som de privilegiats els europeus perquè malgrat tot, les nostres lleis s'ajusten als Drets Humans, cosa que no passa a molts dels països que també varen signar la Declaració.

La nostra Constitució en el seu primer article diu: "la dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són el fonament de l'ordre polític i de la pau social".

Tenim tendència a menysprear la celebració del dia de la Constitució i fins i tot ella mateixa. Tots els països democràtics amb Carta Magna se senten orgullosos d'ella però nosaltres no, perquè? es fan actes institucionals i es llegeixen odes a la Constitució arreu, amb molt poca assistència de públic, torno a preguntar perquè, perquè no pengem, el dia de la Constitució, la nostra senyera als balcons? És que els catalans no ens la sentim nostra? Si fem memòria, alguns dels anomenats pares de la Constitució eren polítics catalans.

Segur que ara hi hauria coses que és podrien esmenar i que segurament s'acabarà fent, ja han passat 30 anys i per tant també la societat ha canviat molt, però això no és motiu per al menyspreu. La Constitució l'hauríem de conèixer tots. També a les escoles s'hauria d'ensenyar, al meu parer, (que pot ser ja es fa, no ho se) i tots hauríem de sentir-nos orgullosos de tenir una base per les nostres lleis i la nostra democràcia.

Rumiant els propòsits pel nou any?

Galeria de Fur and Feathers. Tots els drets reservats.

Ja gaire be tenim al damunt el Nadal, Cap d'any i Reis. Festes nadalenques d'orígen religiós, que es celebren arreu del món cristià. Per aquestes dates sembla que sigui obligatori ser més bona persona que mai quan el que hauríem de procurar és ser bones persones tot l'any. Be jo em considero una bona persona, però m'és impossible oblidar a qui m'ha fet mal, no vull dir que odii perquè l'odi fa més mal a qui el pateix que al subjecte odiat, però si que tinc un cert rancor i no en vull saber res dels que m'han fet mal de veritat. És per això, que aquestes festes, que m'agrada celebrar tradicionalment, tenen una banda d'hipocresia que em desagrada. El desig obligatori de felicitat quan et trobes amb algun conegut, ja s'ha convertit pràcticament en una fórmula de cortesia i ets mal vist si no l'expresses. Les felicitacions de Nadal han quedat reduïdes als enviaments massius, via Internet, que no costen diners ni donen feina i es fan de manera rutinària perquè és el que toca. Ens trobem amb els coneguts quan anem a comprar i anem amb cares somrients i felicitant a tort i a dret. Una mica-força hipòcrites, no?. Realment a qui felicitem de tot cor és a la família i als amics més íntims, els demés és pura rutina, però ho continuem fent perquè "toca", no volem ser vistos com esquerps, antipàtics i mal educats.

Me'n adono que me'n he anat per "los cerros de Úbeda" no era la meva intenció parlar de la hipocresia que hi ha durant les festes nadalenques, si no dels bons propòsits personals que també semble que hi hagi l'obligació de tenir-los, i explicar-los. Quasi sempre són els mateixos, alguns aprimar-se, d'altres deixar de fumar, d'altres aprendre a agafar-se les coses amb més calma, i així etc... etc... Els primers mesos de l'any es prova, passades les festes es comença una dieta per aprimar-se i poder estar més presentable de cara a l'estiu que portem menys roba, però un es cansa aviat i el bon propòsit s'ajorna "el mes vinent hi tornaré". Si hem decidit que ens hem de procurar un espai per nosaltres i tenir un temps lliure i dedicar-lo a fer alguna cosa que ens ompli, mai trobem el moment de dir " a partir de demà de tal hora a tal hora sortiré de passeig" per exemple.

En fi, que de bons propòsits tots ens en fem però al llarg de l'any, quan aquest s'acaba, te'n adones que has de començar de nou a proposar-te coses i intentar complir-les, perquè ha transcorregut l'any i no has arribat ni a la meitat del que volies fer.

Jo ara ja estic rumiant que és el que vull, que vull aconseguir i si realment és això el que vull. Quan sigui el moment, el 2 de gener del 2009, ja us en faré 5 cèntims.

Desgràcia.......... altre cop d'ETA......... ¿?

Galeria de Fur and Feathers. Tots els drets reservats.

Ahir a les 3 de la matinada, una gran explosió de gas va pràcticament enfonsar un edifici on hi havia unes 12 famílies dormint, un gran incendi, i, víctimes cremades molt greus entre les que hi ha uns quants menors en estat gravíssim i amb més del 60% del cos amb cremades.

Aquest matí la noticia de que una de les víctimes greus, una dona de 60 anys, ha mort a l'hospital de la Vall d'Hebrò a causa de les cremades. Espero que serà la primera i la última i que tots els demés aconseguiran sortir-se'n.

El títol d'avui és desgràcia però en realitat hauria de ser catàstrofe. És espantós el que ha passat, que te'n vagis a dormir com cada dia per descansar i reempendre el dia a dia l'endemà i que et despertis sense saber ven be perquè i et trobis entre runes, envoltat de foc, al carrer, ferit, cremat, no saber que ha passat ni on són els teus, és horrorós. Un espant que mai se'ls esborrarà de la memòria a part de el que els costarà tornar a la vida, i intentar oblidar la por. Em poso al lloc d'aquestes famílies i m'esgarrifo tan sols d'imaginar-me el que serà l'abans i el després.

I d'altra banda: ETA hi ha tornat. Aquests assassins mafiosos han matat a trets a un empresari basc. Una vegada més, malgrat creure que estan a les acaballes, encara continuen tenint capacitat per matar, una vegada i una altra. Quan s'acabarà? Com és que malgrat els empresonats, i detencions que hi ha continuen tenint gent ? Qui són els nous assassins? D'on surten? No hi ha res que valgui la mort d'un sol home. Perquè doncs es continua matant? Quina mena de ideals són aquests que s'alimenten de sang i dolor? NO HO ENTENC NI HO ENTENDRÉ MAI. No sóc política, però tinc els meus ideals i mai per aconseguir-los em passaria pel cap fer mal a ningú. Qui els ha alimentat de tant d'odi? qui els ha ensenyat que tot si val? quina mena de valors els varen donar quan eren criatures tendres i innocents? Les seves ments s'han tornat tan recaragolades que ja no poden passar sense la sang?

Preguntes i més preguntes que no tenen resposta.

Un món ple de guerres, d'infants malalts, de fam, d'assassins, de gent que s'enriqueix venent armes. De lluita pels recursos del planeta, pot ser si que arribarem al punt de que ens destruirem nosaltres mateixos, com més de un autor de ciència-ficció ha predit. Confio en que no ho veure, ni jo, ni cap dels meus.

Dia Mundial contra la Sida

Avui ja fa 20 anys de la instauració del dia 1 de desembre com a "DIA MUNDIAL CONTRA LA SIDA"

Hem de continuar alerta, ensenyar als nostres fills, i reivindicar la necessitat de medicines contra la SIDA pels països més desvaforits que pateixen més que ningú aquesta "malaltia"

Un amic de Facebook m'ha fet arribar un manifest que es llegirà avui en una serie d'actes relacionats amb la lluita contra la SIDA. El podeu llegir aquí, de fet aquest manifest està inclòs en un web que crec que també ens podria interessar anar-hi passant de tant en tant.

Deixant de banda aquest recordatori, us diré que ahir varem celebrar en família els 2 anys del nostre nét Joan, ¡ si l'haguèssiu vist obrint els regals !, se'l veia tan content, tan feliç i rialler que per nosaltres va ser com un bàlsam, ens queia la bava a tots. Cada vegada enraona més be, ja ho diu tot, és un "nano" tranquil que sap jugar sol i que te unes converses amb les joguines que et mors de riure. Li encanta però que l'ajudis a passar qualsevol dels llibres que ja te i que li facis preguntes del que hi ha, dels colors, de les coses i a més fer "onomatopeies" . En fi, que ell s'ho va passar "pipa" i nosaltres encara més.

Diumenge, música i dibuixos animats.....

CARMINA MURANA i la película DRAGON BOLL Z

Refredats........ Hivern....... fred

Galeria de Fur and Feathers.

Tots els drets reservats.

Tot i que encara estem a la tardor, el temps que ens està fent és de pur hivern i a casa ja ens hem refredat tots: l'avi, el marit, el fill, la jove, el net, i jo. La única que no s'ha refredat és la Margarita, cuidadora de l'avi i ajudant meva a la casa. Aquesta noia és forta i valenta com un "toro" ja ha fet 3 anys que és amb nosaltres i no se'ns ha queixat mai ni d'un mal de cap. Be és que encara és molt jove tan sols acaba de complir 26 anys, jo també a la seva edat ho aguantava tot, llevat de unes angines primaverals que d'això no me'n escapava.

Aquesta setmana ens ha fet fred, fins i tot se m'ha glaçat el vidre del darrera del cotxe tot i estar sota cobert, cosa que gaire be mai m'havia passat des que vivim a L'Ametlla (ja ha fet nou anys).

De fet però, els humans som els reis de la queixa, no estem mai contents, si fa fred perquè fa fred, si plou perquè plou, si fa calor, uf ¡quina calor!.

Avui he estat veient unes quantes fotografies de'n JOSÉ CENDRON aquest fotògraf segrestat a Somàlia que ha publicat El Periódico, que fan esgarrifar en certa manera (i no són de sang i fetge) i ens hauríem d'acostumar a no queixar-nos per tot perquè tan sols veure com a l'Àfrica i alguns llocs d'aquest maltractat continent han de impartir classes als nens, ja posa els pels de punta, o com les dones han d'anar a cercar aigua amb una galleda damunt el cap a 1,2, o 3 quilòmetres de distància tan sols per poder cuinar i veure. Coincideix també que ahir vaig veure un reportatge fet a Guinea i que van emetre per la 2, referent al paludisme, feia esgarrifar tan sols de veure aquells metges d'un hospital, que aquí ens queixaríem si un CAP estes en aquelles condicions,en la seva lluita diaria per a que les mares els portessin els fills a temps. En fi, som uns privilegiats però no en som conscients i sempre voldríem més. Ara ens queixem de la crisi (amb raó, perquè això cada vegada va a més) però no hauríem d'oblidar que "sempre hi ha un pitjor" com la faula del pobre, i que ens hem instal·lat en el "consumir per consumir" sense cap necessitat. Si ho rumiem hi ha moltes coses de les que podríem prescindir.

La setmana vinent, malgrat el refredat, estaré bastant ocupada als vespres, tinc una reunió molt important el dilluns, el dimecres un sopar de gala (sopar anual que fem els representants artístics) i dissabte un sopar de germanor amb la gent de Catarsi teatre, deu n'hi do oi?. Al sopar dels representants ja feia 3 anys que no hi anava, però enguany hi aniré perquè si que en tinc ganes i em ve de gust.

La memòria històrica

Un oblit, be no ven be, ahir va ser un dia molt important de la

nostra família i el post anava d'aquest dia. Però ahir era el dia

Internacional contra la violència de gènere i no ho havia de deixar

d'esmentar. És per això que penjo avui la foto S T O P.

Quan s'acabarà? no se sap, segons les dades no és pas que s'hagi millorat ja que encara hi ha una diferencia de 9 morts de més en vers l'any passat.

És una vergonya i crec que com no siguin els homes mateixos els que s'hi posin de ferm per lluitar en contra dels maltractadors, això no s'acabarà mai.

L'altre tema que volia tocar és el de la memòria històrica, be, no exactament, sinó el de les fosses comunes dels morts del bàndol perdedor de la guerra civil. Com sempre, l'esglèsia ja ha dit la seva, la Conferencia Episcopal ahir es va destapar i va dir que el que s'havia de fer era oblidar i perdonar. Oblidar? qui dels que va viure allò pot oblidar?. Si la meva mare encara estes viva li podríeu preguntar a ella si pot oblidar. Un germà mort per denúncia d'un veí, que ves a saber on està enterrat, un marit mort al front del Segre de qui tan sols va tenir la notificació "desaparecido en combate" i que ves a saber també on està. Una dona jove amb 30 anys i una criatura que no va conèixer el seu pare, patint els bombardejos de Granollers, vivint la postguerra matant-se a treballar per donar un tros de pa al seu fill. Oblidar? la meva mare no ho va oblidar mai i si hagués sabut on tenia al seu germà i al seu marit segurament el temps li hagués anat apaivagant el dolor i li hagués proporcionat un petit consol el poder anar a resar per ells i portar-los flors.

¡ L'esglèsia que calli ! que el seu comportament durant la guerra civil va ser nefast en general, ells han tingut els seus màrtirs i beatificacions i els altres "un forat al terra de ves a saber on i amuntegats sense cap mena de identificació". Ja és hora de que s'arregli aquest greuge, segurament en el moment de la transició no era apropiat fer-ho (hi havia encara massa militar dels guanyadors) però passats 30 anys ja ningú demanarà revenja (n'estic segura) el que es vol és saber on tenen els seus morts.

2 anys de ser àvia.............

Tots els drets reservats.

PER MOLTS ANYS JOAN

MOLTES FELICITATS, JOAN I MARINA

MOLTES FELICITATS, AVIS: JOAN, ALÍCIA I CARME.

MOLTS PETONS A TOTS.

Diumenge "bolo", dimarts ..... 2 anys.....

galeria de fur and feathers. Tots els drets reservats.

Diumenge, Catarsi teatre tenim "bolo" a Malgrat de Mar, i aprofitarem per passar el dia allà, marxarem al matí, muntarem, i dinarem. La representació és a les 18:30, per tant tindrem temps de fer un assaig i relaxar-nos.

Crec que ja gaire be tinc superat el pànic escènic i que me'n sortiré be del meu petit paper, ja hi començo a trobar "gustet" i em fa il·lusió aquest bolo.

També em fa molta il·lusió celebrar els 2 anys del nostre "peque" en Joan, el 25 dimarts vinent, els complirà. De fet però, la família ho celebrarem el 30 perquè les obligacions laborals de cadascú no ens permeten fer-ho el dia que és. A casa meva sempre s'han ajornat els dinars de celebracions als diumenges a no ser que coincidís el dia. Encara falta una setmana per la celebració però ja tinc ganes que arribi i veure la seva carona somrient, els seus ulls il·lusionats, i com bufarà les 2 espelmes del pastís que segurament farà la seva mare per estar segura de que ens agrada a tots. El meu fill em va demanar que no li comprés cap joguina perquè ja en te massa però mireu, jo tinc ganes de comprar-li alguna cosa que cregui que la gaudirà. Li encanten els cotxes, ja veuré que li compro, si cotxes o un llibre (perquè els llibres també li agraden molt).

Malgrat tot, sempre hi ha petites alegries que t'ajuden a tirar en davant.

Ahir a la nit vaig sortir

Tots els drets reservats.

Ahir a la nit vaig sortir, si, no és habitual però ens havien convidat a veure una actuació musical al teatre de Ponent de Granollers i hi varem anar.

Va ser una estona molt agradable, molt bona música i molt ben interpretada, estàndards de jazz, bossa nova, etc. interpretats per un trio: Jazz cálido - 1 guitarra, i violí i una veu.

Després de l'actuació varem gaudir de la conversa amb els qui ho organitzen, varem menjar un dels seus entrepanets deliciosos i ens varem prendre un tallat, fins i tot varem estar parlant de possibles actuacions d'artistes que portem que podrien ser molt adients en aquestes vetllades que ara comencen i que volen més o menys fer setmanalment o quinzenalment.

En definitiva, una bona sortida, que hauríem de fer més sovint, sense robar massa hores al son, econòmica i trencadora de rutina.

Política?

Galeria de Fur and Feathers. Tots els drets reservats.

Avui he rebut una trucada d'un company de militància, demanant-me el suport per la seva candidatura com a 1er. secretari de l'executiva que haurem d'elegir properament en Assemblea.

Estic totalment d'acord amb aquest company i amb d'altres de l'Agrupació de L'Ametlla que també li donen suport perquè de fet jo ja feia molt de temps que els hi havia dit que l'Agrupació no anava be de la manera que anava, per això vaig deixar d'anar a les reunions perquè no portaven a cap fi, perquè anar-nos trobant cada setmana per escoltar les noticies de l'equip de govern de l'Ajuntament per això ja tenim el diari de L'Ametlla.

Jo sempre m'he queixat de que una vegada s'han guanyat les eleccions municipals i s'ha aconseguit l'alcaldia i un equip de govern, les agrupacions del partit guanyador perden la presència al poble i això és un error al meu parer, l'equip de govern sigui del partit que sigui ha de ser i governar per tot el poble i ha de tenir presència al poble degut a la seva feina: en cultura, urbanisme, joventut, política social, etc... per a tots, tant per qui els ha votat com pels qui no els ha votat.

És feina de l'agrupació del partit mantenir la vida política al poble, tenir presència, demostrar que l'equip de govern ho està fent be, o no. En aquest cas cal reunir-se amb l'equip de govern i parlar-ne. No es tracta de fiscalitzar la feina ni de torpedejar-la però s'ha de vetllar pel compliment del programa i per les pràctiques polítiques clares i transparents. A L'Ametlla ha passat el mateix, i ara que és el moment de elegir una nova executiva, crec que necessitem algú que tiri en davant l'agrupació i fomenti la participació dels militants a portar-la com cal. L'objectiu com a partit és el de tornar a guanyar les eleccions per tal de continuar portant a terme la nostra política basada més en les necessitats del poble i dels ciutadans, i si ho volem aconseguir, com a partit hi ha molta feina a fer. Crec que aquest companys que m'han demanat el suport tenen prou empenta per a fer-ho.

No vull treure'm-ho del cap.......

Galeria de Fur and Feathers. Tots els drets reservats.

Em sento especialment trista i no deixo de pensar en el que podria haver estat i en el que és, per això no em surt cap escrit per avui tot i haver llegit els diaris. Sembla ser que m'estic decantant per llegir successos i si fes algun escrit del que penso al respecte, això ja semblaria "El Caso". Em limitaré a transcriure uns poemes que són molt adients pel meu estat d'ànim d'avui.

SOLO

Desde el tiempo de mi niñez, no he sido

el cielo como otros eran, no he visto como otros veían, no pude sacar mis pasiones desde una común primavera. De la misma fuente no he tomado mi pena; no se despertaría mi corazón a la alegría con el mismo tono; y todo lo que quise, lo quise solo. Entonces, en el amanecer de una muy tempestuosa vida, se sacó

desde cada profundidad de lo bueno y lo malo

el misterio que todavía me ata: desde el torrente o la fuente, desde el rojo peñasco de la montaña, desde el sol que alrededor de mí giraba en su otoño teñido de oro, desde el rayo en el cielo que pasaba junto a mí volando, desde el trueno y la tormenta, y la nube que tomó la forma (cuando el resto del cielo era azul) de un demonio ante mi vista.

Edgar Allan Poe

XIII

Aullidos despedazados rompen

el abrazo de la noche desaparece

con el fuego de las montañas

Mientras, avanza la venganza àgil,

impaciente y escupe.

Lágrimas de ceniza

caen por nuestros cuerpos.

Silencio, muerte, silencio

¡ Sávate con tu fuego !

Your Fullmoon princess

Poemes durs i una mica morbosos però que en el moment que els vaig llegir em van agradar.

Diumenge, una salutació...

Tots els drets reservats.

3 fotografies "guapes" per saludar-vos en diumenge. Avui també tindrem un dia esplèndid i podreu gaudir d'ell anant a la neu, o passejant pel bosc, o caminant per la platja.

Jo miraré de fer alguna cosa diferent aquest diumenge, com a mínim sortiré a prendre el sol a la terrassa en companyia de l'avi i d'un bon cafè, després del dinar.

Com que estarem l'avi i jo sols perquè el marit ha d'anar a tocar, no em trencaré gaire el cap pel dinar, una cosa senzilla que no em porti feina i ja està.

Gaudiu d'aquest diumenge, del cel blau sense núvols i del sol brillant, que encara escalfa però ja no crema.

Temps esplèndid........¡ Bon cap de setmana !

Galeria de Fur and Feathers. Tots els drets reservats.

Tan sols quatre paraules avui. Cel blau, sol brillant, ni un núvol i tan sols una mica de fresca al matí. Pel que sembla demà serà igual i podrem fer el cafè i sobretaula a la terrassa.

Us desitjo un bon cap de setmana a tots.

Poca cosa

Pertany a la galeria de fur and feathers. Tots els drets reservats.

Poca cosa tinc per escriure avui i no massa temps, però voldria fer esment del que he llegit avui, referent al President del Congrés José Bono i la col·locació d'una placa en homenatge a una monja que va ser empresonada durant la guerra civil.

I jo em pregunto igual que els d'Izquierda Unida: No podem obrir fosses comunes de la guerra civil i sí podem penjar plaques ?

Encara hi ha que diu que obrir i identificar els morts de les fosses comunes és remoure un temps passat que s'ha d'oblidar. I els fills o nets dels morts injustament no tenen dret a saber on estan enterrats? Les ferides ja estan cicatritzades però el desig de saber on són i poder-los portar flors a un lloc determinat és totalment lícit i comprensible. Pels profundament catòlics, això hauria de ser prioritari. Els morts del bàndol guanyador varen ser homenatjats arreu d'Espanya, oblidant-se dels del bàndol perdedor que també varen morir per el seu país immers en una guerra civil que no varen provocar ells, per culpa d'un cop d'estat i l'ambició de poder d'uns quants.

Medicaments

Pertany a la galeria de Lumendi13. Tots els drets reservats.

Avui he llegit un article a El Periódico referent a un medicament que jo m'estic prenent i que segons diuen m'hauré de prendre de per vida: el tamoxifèn. És un anti-estrogens per evitar que les possibles cèl·lules cancerígenes s'alimentin amb ells i s'escampin creant una metàstasi.

Tots els medicaments, van be per una cosa concreta però t'espatllen una altra. La majoria tenen efectes secundaris, lleugers quasi sempre però si llegeixes el prospecte del que t'estàs prenent t'agafa un "canguelis" de ca l'ample.

Els anti-inflamatoris com l'ibuprofèn són dolents per la tensió i poden ocasionar "pitus" als bronquis, l'aspirina de tota la vida, ara resulta que no és bona per l'estomac, el paracetamol (substitutiu de l'aspirina) pot provocar càlculs renals i perjudicar el fetge, les vacunes anti-gripals et provoquen com a mínim un refredat fort. Els còctels de quimio et poden deixar totalment xafada com a mínim 2 dies després de cada sessió, la radio et crema i has de recórrer a les cremes hidratants i anti-cremades. I això que aquests medicaments dels que us parlo són dels més habituals (menys la quimio i la radio està clar) i que tots o la majoria tenim a casa com ara: el Prinperan pel mareig, el Clamoxil pel mal de coll, el Bisolvon per la tos.

Tornant al tamoxifèn, a l'article que he llegit avui, diu que ara un equip britànic encapçalat per un espanyol, Antonio Hurtado, han trobat que va molt be pel càncer de mama però que a segons quines dones al cap d'uns anys de prendre'l és tornen immunes a ell i ja no fa el que ha de fer. ¡ Vaja, estic arreglada doncs !

cercant fotos

still life-lum Cargado originalmente por lumend13

Com sigui que vaig perdre unes quantes fotografies de les que tenia guardades quan em varen reparar l'ordinador, avui que m'he llevat molt aviat he aprofitat per entrar a flickr.com i descarregar algunes més, de flors, de paisatges, d'animals, etc...

N'he trobat de molt maques que ja les aniré posant en els posts.

M'he llegit tots els titulars del diari però de moment no tinc ganes de comentar cap cosa. potser més tard.

La bona notícia que esperàvem es va confirmar ahir i a la família estem tots molt contents.

Rumiaré una mica i segurament avui faré un altre post.

Dia apagat, cel gris...... plourà?

Foto de jrrof. Tots els drets reservats.

Ens hem llevat i ens hem trobat amb un dia gris, fresc, i espurnejant. Resumint: un dia trist. La majoria dels dies d'hivern són així i per això no m'agrada l'hivern. M'augmenta la tristor i el desànim. No em ve d'ara que ja m'he fet gran sinó de sempre, quan era petita també, i com que ni tan sols podíem anar a jugar al carrer perquè o feia massa fred o plovia, ens quedàvem a casa al costat del braser que era l'únic que teníem per escalfar-nos. Jo llegia "tebeos" i la meva mare escoltava la ràdio, va seguir durant molt de temps la novel.la "Ama Rosa" que era un dramón de "padre y muy señor mio".

Ultimament em diuen que m'he tornat molt negativa, que tot ho veig pel cantó dolent i que m'oblido de les coses bones. Jo no crec que sigui així si més no "ni tanto ni tan poco" però reflexionant-hi potser si que tenen raó però això només em passa amb els més propers. Quan vaig a fer petar la xerrada amb les amigues de l'Ametlla, no estic pas tota l'estona fent-me la víctima sinó que comparteixo conversa, acudits i rialles, ironies, xafarderies, i una mica de politiqueig.

Serà doncs amb la gent propera que em comporto negativament? perquè?, perquè els conec massa i no me'ls acabo de creure? perquè els seus arguments són sempre els mateixos? perquè trobo que tan sols veuen en mi els meus defectes? i me'ls retreuen una i una altra vegada? No ho se. La veritat és que jo penso que un és com és i que se l'ha d'estimar tal com és, amb defectes i virtuts, reconeixent més les virtuts i deixant de banda els defectes que un mateix ja sap que te i que procura anar treient-se, no sempre s'aconsegueix però es prova.

En resum, us adoneu on m'ha portat el cel gris i el dia apagat? a reflexionar sobre mi i el meu entorn, potser tenen raó i soc jo l'errada? continuaré reflexionant, però segur que quan torni a veure el sol brillant i el cel blau ho trobaré tot més fàcil i menys important.

"posar fil a l'agulla"

Tots els drets reservats.

Avui he titulat el post "posar fil a l'agulla" que dono per suposat que tothom sap el que vol dir. M'he de posar les piles i començar a planificar la temporada vinent (em refereixo a la feina) per tal de que puguem aconseguir el màxim d'actuacions i passar de la crisi com a mínim just per subsistir.

De nou em toca desfer-me de tota la publicitat acumulada durant aquest any (que es guarda per si és dona el cas de que puguis fer-la servir), empaquetar els arxivadors antics que hem de mantenir vigents durant 5 anys mínim i trobar-los un lloc adient fora del despatx i finalment arxivar l'endarrerit i programar la feina a fer (publicitat, mails, entrevistes, comptabilitat, pressupost, etc...)

Tan sols escriure-ho ja se'm fa feixuc, però malgrat les poques ganes s'ha de fer. Ja no es tracta de bons propòsits com a final d'any sinó d'obligació. Abans és l'obligació que la devoció i per tant "en davant les atxes" i a l'atac.

The Shadows

Cançò francesa. Un clàssic.