En Xavier i Na Magda, els meus amics de tota la vida, són de vacances al Senegal.
Quina meravella això de Internet, abans (20 anys enrere)quan se'n anaven de vacances estàvem tot un més sense saber res d'ells i a lo millor quan ja havien tornat ens arribava una postal per correus.
Tornaven carregats de fotos que passaven a diapositives i en un sopar d'amics ens les passaven totes, donant-nos explicacions del que era allò que estàvem veient. Sempre els ha agradat fer viatges llargs a paisos llunyans. On han estat més és a la Índia que pràcticament se la coneixen tota, però la seva manera de conèixer aquests països és autèntica, van pel seu compte i així coneixen l'autèntic país i la gent que hi viu.
Ara, gràcies a Internet, tenim noticies i sabem on estan perquè tot i que en alguns llocs és difícil trobar-ho sempre busquen un "ciber-café" i ens enviem mails. Aquest any però encare és millor perquè abans de marxar varen obrir un blog i hi pengen algunes fotos que per cert són precioses.
En aquests moments són a "Cap Skirring" - "Dienborin" allà han anat a veure a una monja escolàpia que es diu Fina i és de Sabadell i que fa 23 anys que està al Senegal. Hi va anar en principi per obrir una escola però finalment se'n va adonar que seria millor per les dones del poblat obrir una "maternitat" .
Els meus amics varen passar tot un dia amb ella, amb els nens, les matrones del país que l'ajuden i amb dues germanes més, varen dinar junts. Una dona del poblat els va ensenyar la casa i a dir "hola" o sigui KASUMAI i és contesta KASUMAI KEP. Maco, veritat?
Com ja haureu suposat, l'home envoltat de nens amb el cabell blanc és en Xavier.
¡ Passeu-vos-ho be, amics meus !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada