Per no perdre el costum, els titulars de premsa parlen la majoria de les eleccions generals del 9 de març. Ja vaig dir que quedaríem embafats de tants mítings, promeses, contra-promeses, i del "y yo más".
Avui però, m'he quedat amb l'editorial del Periódico que l'ha titulat "el decàleg de Montilla" ho podeu llegir aquí.
El President Montilla vol deixar clar als companys socialistes de Madrid que ell és el President de la Generalitat de Catalunya i que les seves prioritats són el complert desplegament de l'Estatut, el finançament, etc. que la seva feina és vetllar per tots els catalans i Catalunya.
En Mas va fer unes declaracions en la que es va quedar ben retratat i que considero una gran relliscada com a polític; va dir que si el ZP necessitava dels vots de Convergència segurament pactaria amb ell però que passades les eleccions no li donava ni 2 mesos al govern d'entesa de la Generalitat. Són tantes les ganes de ser president que no se'n adona que tothom sap que ha tingut un mal pair de no estar al govern, que no ha fet una veritable oposició i que els vots obtinguts per l'entesa sumen més que els obtinguts pel seu partit i per tant va perdre les eleccions 2 vegades. Deu ser per això que està cremant les naus perquè ja sap que no tornarà a guanyar per més sobiranista que vulgui ser i per més invent de "casa Gran" que faci, acabant-se-li a marxes forçades la seva vida com a polític.
4 comentaris:
Benvolguda Marali, em sap greu però en aquest tema discrepem, be, això és la riquesa de la xarxa, no?. Pels socialistes el crèdit polític d'en Mas diuen que s'ha acabat des de que va agafar el relleu de Pujol i resulta que els ha guanyat en les dos últimes eleccions, semblaria que algú pronostica de manera equivocada, oi. Avui el PSC està governat pel "clan" del Baix LLobregat una gent de la que el President Maragall ens en podria explicar 5 cèntims i t'asseguro que res de bo. La prioritat d'aquest "clan" és, primer el PSOE, segon Espanya i tercer Zapatero i força més avall Catalunya, si la governabilitat d'Espanya estar a les mans de CIU,(avui es parla d'un empat tècnic)en Mas sap que d'aquí pot treure petroli i té tota la legitimitat per fer-ho, la mateixa que va tenir el tripartit per fer el pacte actual.
Jo no li nego la legitimitat al Mas, el que li nego és el poder de canviar el govern de la Generalitat sense passar per les urnes. I discrepo també amb el que dius del "clan" del Baix Llobregat. Mira, jo tinc carnet del PSC des del 1978, no em mamo el dit i se perfectament que dins del partit hi ha diferents corrents i que uns manen més que els altres, però si que et puc dir que a les assemblees i als congressos la principal prioritat del partit ha estat governar per tots els catalans, poder arribar a un federalisme, fer política social i vetllar per la llengua i la cultura catalanes, i si podem tenir l'ajuda des de un govern socialista a Madrid, millor que millor. Ja sabem que moltes vegades hem hagut de "combregar amb rodes de molí" però el fet de que fora de Catalunya no ens acabin d'entendre és una feina molt ben feta que va començar amb en Franco, va continuar a Catalunya sobre tot amb el govern de'n Pujol (ficset que hi ha la consigna que els de CIU quan parlen del PSC sempre hi posen l'afegitó PSOE) i el no va más va ser els 8 anys del PP que ja se'n varen encarregar de fer reviure tots els tòpics sobre nosaltres perquè ja li interesava tenir una Espanya dividida. De tota manera, no perquè discrepem deixerem de llegir-nos oi? al cap hi a la fi això és la xarxa poder contrastar opinions. Salut
Tingues per segur que la política no té els pebrots que tu i un servidor deixin de llegir-se, aquest i cap més és el nostre poder Marali.
Mira, això de la política tingues per segur que va per dèries personals, això mateix que ha dit en Mas ho han dit,segur, o diran un altre dia en Montilla o en Zapatero i t'ho agafaràs d'una altra manera. Jo soc català i si el PSC es trenca les banyes per governar per tots els catalans de veritat que ho fa molt malament, si vols em demanes el perquè, però estic convençut que tu ja ho saps. Salut
En questions de política i quan un és militant del partit que sigui perquè hi creu de veritat, és difícil posar-se d'acord amb l'oponent i com que tothom és lliure de pensament i d'expressió (això és una de les coses bones de la democràcia) no passa res, jo respecto el teu parer i tu em respectes el meu, sense ofendren's i sense enfadar-nos, ja diuen que "dos no es barallen si un no vol". Evidentment que les discrepancies polítiques no tenen res a veure en que ens llegim mutuament i ens comentem. Hi ha moltes més coses que la política que hi podem estar d'acord, per exemple la música. Salut i votis a qui votis, fes-ho.
Publica un comentari a l'entrada