Exercir de mare............

Foto de Elisabatiz. Tots els drets reservats.

Exercir de mare és una cosa que ens dura tota la vida, ja poden haver-se fet grans els fills que sempre estem pensant en ells com a fills que depenen de nosaltres.

Jo ahir vaig cometre un error, donar un consell al meu fill (referent una dieta pel mal de panxa) que se segur que no li va fer cap gràcia. Cada vegada que venen a casa, quan marxen amb el cotxe no puc evitar el dir "aneu en compte". Quan el veig trist o malhumorat o cansat, ja em preocupa i el meu cap comença a pensar: No està be? que te? No li van be les coses? que puc fer? i finalment acabo dient-me a mi mateixa, no siguis tonta, no preguntis, ja és gran i si et necessita ja t'ho dirà.

No he estat una mare possessiva, n'estic segura, ni excessivament protectora, una mica "tova" si, em costava molt donar-los un "no" i imposar-los una disciplina de feina, però crec que no ho vaig fer pas del tot malament. Vaig tenir la sort de que els meus fills eren molt intel·ligents i no els costava res fer els deures de l'escola, quan dic que no els costava res vull dir que si s'hi posaven no em necessitaven per res i ho sabien fer tot. El problema era que s'hi posessin a fer-los, jo no els podia controlar del tot perquè treballava fins les vuit del vespre i quan arribava a casa em deien que ja els havien fet, m'ensenyaven el que volien i que els havia de dir?.

Tot i que els pares anem aprenent a educar sobre la marxa, no ho varem fer tant malament, els varem ensenyar valors com el respecte a les persones, la llibertat, la bondat, el civisme, a ser justos, a conèixer les normes de convivència, a saber estar, a escoltar i a tenir confiança, i la veritat és que passades les diferents etapes des de la infantessa fins a ser adults del tot, puc dir que em sento orgullosa dels homes en que s'han tornat.

Però com deia d'entrada, malgrat saber que són del tot independents i que ben poques vegades et necessitaran, no pots evitar "exercir de mare" alguna vegada.

Tinc una "jove" meravellosa, que és molt dolça i afectuosa, que estima al meu fill i que ens estima a nosaltres, per res del món voldria comportar-me com una "sogra" per això tot i que alguna vegada voldria aconsellar-los des del meu punt de vista i la meva experiència, em mossego la llengua, perquè sóc conscient que ells han de viure la seva vida i que si s'equivoquen se'n han d'adonar per ells mateixos i així adquiriran l'experiència que comporta el pas dels anys.