15 de març 2008

Catalanitat....La Ferrusola s'ho fa sola

Tots els drets reservats.
¡ Quina dona ! de tant en tant li surt la vena de la "ceba" i deixa anar declaracions com aquesta
- Em molesta que el President sigui un andalús amb nom castellà i que no parla be el català -
És tota una "perla" i no és pas la primera vegada que deixa anar perles quasi ofensives com aquesta.
És pot sentir "orgullosa" de la seva xenofòbia. Malauradament ella ha sortit als diaris per ser la dona de qui és, però hi torna a haver molta gent com ella que per ells, catalans només ho són els que venen de "socarrel".
He dit que hi torna a haver, perquè semblava que aquestes situacions eren ja comptades, que eren cosa antiga i que ja s'havien acabat, però no, no és així, us recomano que us passegeu per alguns blogs polítics i llegiu alguns comentaris a posts pre-votacions i veureu que aquesta gent existeix i que molts destil·len un "odi" incomprensible.
He dit quasi fins l'esgotament que soc catalana i que sempre defensaré Catalunya arreu on vagi, però jo de petita vaig haver-me de sentir nomenar-me "castallufa", "xarnega" "no ets catalana".... i a més a més ets "pobre". Això a l'escola primària, ja sabem que els nens són molt cruels i les deixen anar sense engaltar, (moltes vegades perquè ho han sentit a casa). Una vegada vaig anar a l'Institut això és va anar apaivagant. Però qui de veritat ho varen patir varen ser els meus pares, emigrats de Múrcia i d'Alacant des d'abans de la guerra. La meva mare, vídua de guerra d'un soldat republicà amb ideologia, amb 2 germans més que lluitaven pel que creien i que tots 3 hi varen deixar la vida. La meva mare pel sol fet de parlar en castellà (als anys 50 ja entenia el català però no s'atrevia a parlar-lo perquè no ho feia massa be)) i ser "forastera" havia estat escorcollada en una botiga de queviures. Botiga per cert, que vaig tenir prohibit d'anar-hi a comprar des de a les hores perquè ella els considerava mala gent (per més catalans que fossin). També li havien negat que tenien allò que demanava, que se'ls havia acabat, i veure que a la persona que tenia al darrera li donaven. Era una persona que va patir molt, molt treballadora, molt honesta i honrada i incapaç de fer mal ni ofendre a ningú, però amb un orgull de "casta" que jo vaig heretar d'ella. Ella va patir la xenofòbia dels catalans de socarrel però mai, mai va generalitzar, mai va mesurar amb la mateixa rasa a tots els catalans, ella sempre deia " a tot arreu hi ha de tot " persones bones i dolentes: Blancs, negres, morens, grogs...... a Catalunya, a Castèlla, a Andalusia, a l'Àfrica, a França, etc...
Això si que era una "dona" i no la Ferrusola qui amb totes les facilitats de la seva "classe" va esdevenir una mala persona, perquè des del meu punt de vista qui fa declaracions com les que ella ha fet, no és una bona persona.

7 comentaris:

Rossend ha dit...

Hola,

He vist el comentari que has deixat a l'impresentable del Tpni Ibñáñez, que novament m'ha fet avergonyir de ser català i que aquest individu es compti entre els que com jo volem un altre futur per aquest país.

Em permeto d'enllaçar al meu bloc aquest fantàstic article.

Felicitats pel seu bloc.

Rossend ha dit...

Per cert, si vol, que elimini el vincle del meu bloc, només m'ho ha de dir.

Marali ha dit...

Rossend;
En primer lloc agraïrli la visita, així com la seva felicitació.
En segon lloc, em farà honor de que faci un vincle al seu bloc, cap inconvenient.
I finalment, no em parli de vostè, mai m'ha agradat.
Fins un altre dia
Salutacions

Salvador ha dit...

El comportament dels de la botiga va ser inadmissible, però potser la botiguera igual com li va passar a la meva mare s'havia sentit dir: "Háblame en castellano, cerda catalana", al botiguer potser l'havien volgut pegar per parlar català com al meu germà gran i potser a algú altre l'havien insultat per sol fet de ser català com a mi a Cartagena als anys 70 a la mili.

Marali ha dit...

Salvador,
gràcies per pasar-te pel meu blog. Però jo estic segura que la teva mare sabia distingir entre qui li parlava així perquè se sentia un guanyador i una treballadora immigrant. Al acabar la guerra és varen fer moltes injustícies perquè era la política feixiste i tots ho sabem que al Franco no li interessava gens Catalunya i més aviat la considerava un perill. Que t'insultèssin a Cartagena perquè eres català si era dins l'exercit ja està dit tot i si va ser algún soldat no català o algú del poble´, doncs el que deia al meu blog, de gent dolenta i amb mala baba n'hi per tot arreu. (En todas partes cuecen habas y en mi casa calderadas)Però no en donem la culpa als immigrants generalitzant(que evidentment hi havia de tot també)i aquestes situacions no tenen res a veure amb les declaracions de Na Marta Ferruesola a que li hauria de caure la cara de vergonya per fomentar la xenofòbia. És el que va fer en Franco i el que ha estat fent el PP.

Ramon ha dit...

Quin article més maco!

De fet, la conclusió és tan senzilla com ignorada per alguns personatges: les persones es jutgen pels seus fets i no pel seu bressol.

Marali ha dit...

Ramon, tens tota la raó,jo sempre ho he cregut així perquè així m'ho varen ensenyar des de petita i amb el temps me'n he adonat que realment és així. Però em molesta molt llegir algunes opinions que no són opinions sino insults y també em molesta que perquè em declari no independentista se'm digui és clar com que no ets catalana.
Gràcies per visitar-me, fins un altre dia.