18 de març 2008

Què passa pel cap d'un desesperat?

Tots els drets reservats.
Després de llegir la notícia d'ahir referent l'incendi d'un pis a la Verneda on hi varen morir 3 persones, m'ha entrat un calfred, perquè sembla ser que l'incendi va estar provocat (ruixat amb benzina) per la dona que vivia al pis i a qui anaven a desnonar a l'endemà.
Aquesta dona, si donem per cert que va ser ella, devia estar molt desesperada. Què li va passar pel cap? Tan sols va pensar que abans morta que al carrer? Havia arribat a tal punt que ja no li importava res, ni la vida, ni la família, ni els seus veïns?.
Quan una persona, que aparentment fa una vida normal com tothom, és suïcida, sempre he pensat que havia arribat a un pou sense fons, que no trobava cap sortida, o be que se li havien creuat els cables.
Tot i que per la majoria de la gent el suïcidi és considerat com una covardia, jo crec que en certa manera no és així, que requereix molt valor per lluitar contra l'instint de conservació que és innat en les persones. Però en realitat no sabem res, no ho entenem, els pensaments individuals de cadesqun són això, pensaments individuals que formen part de la manera de ser i personalitat de cada persona, es podrà arribar a deduir, a fer hipòtesi de la situació de la persona que ens conduirà a un possible motiu per llevar-se la vida, però no deixarà de ser una hipòtesi que ens ajudarà a comprendre el perquè, de fet, el perquè de tot és el que ens preocupa i volem saber-ho, volem comprendre però no és possible saber que li passava pel cap a aquesta persona.

1 comentari:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Aquesta història es molt fosca, no pagava el lloguer que eren 93 euros al més, el pis era dels seus germans que eren qui la volien desnonar, i ara estàn que no saben si el tercer cadàver es el d'ella mateixa o el d'una altre persona.
Segons els veïns es temien que faria algun disbarat. Tot plegat molt fosc...