Escriure

Foto de Ilca. Tots els drets reservats.

He posat de títol escriure, tot i que no se ven be el què. Vaig començar aquest blog (desconeixia això dels blogs) perquè en principi vaig creure que m'aniria be anímicament per distraurem. Ara s'ha convertit quasi en una addicció no pas dolenta però addicció al cap i a la fi.

Jo sóc més de lletres que de ciències, pocs estudis, tan sols el batxillerat elemental, però sempre he tingut interès per aprendre i per tant de moltes coses em puc considerar també "autodidacta".

Quan feia el batxillerat vaig tenir la sort de que els 2 mestres de literatura i gramàtica que teníem eren molt bons mestres i et feien entendre molt be l'asignatura, el Sr. Galobart i la Srta. Ferrer (que també donava història) tant un com l'altra a part d'ensenyar-te la gramàtica t'ensenyaven també a redactar, a mi m'encantava fer "redaccions" què és com en dèiem abans, ara crec que se'n diu fer "texts lliures". De vegades ens proposaven un tema que havíem de desenvolupar explicant una història sobre el mateix. En aquella època jo era capaç d'imaginar-me coses i escriure una bonica història sense personalitzar i sense escriure en primera persona.

Ara però això m'és molt més difícil de fer, sembla com si ja no tingués imaginació i que tan sols sigui capaç d'escriure de les meves pròpies experiències, de records i dels meus sentiments. M'agradaria poder inventar-me una novela, amb un plantejament, un desenvolupament i un desenllaç; ho he provat però no m'agrada res del que em surt i acabo renunciant-hi. Sóc bastant "o caixa o faixa" i quan una cosa no em surt o be s'allarga massa acabo deixant-la, ei, em passa amb tot eh? si faig mandonguilles acaben essent pilotes, si faig canelons i he comprat per fer-ne 100 n'acaben essent 60 perquè em canso i els vaig omplint molt per acabar més aviat, si faig panellets acaben sent enormes, quan era jove (ens havíem de fer l'aixovar) si brodava un joc de taula i era massa entretingut acabava deixant-lo, vaig començar a fer una vànova de ganxet que havia de ser d'un llit de matrimoni i va acabar essent pel "Moisès" del meu 2n. fill; això és un tret dolent de la meva personalitat però ja a la meva edat és molt difícil canviar-lo.

De tota manera, vull escriure alguna cosa, un compte, una novela, el que surti, ho provaré. Com sigui que la meva jove és molt bona escriptora, abans de publicar-ho aquí li demanaré la seva opinió i si creu que és "passable" el publicaré. Mireu, em fa il·lusió, ja és molt perquè cada vegada en tinc menys d'il·lusions.

Ahir us vaig dir que us parlaria dels meus amics Xavier i Magda que han estat de vacances al Senegal, però ja ho faré un altre dia, després del sopar que tindrem per a que ens expliquin més de les seves aventures.