Coses........

Tots els drets reservats. gat persa "Snow"

Ahir us deia que se'm estaven esgotant les neurones per trobar un tema de que parlar, el post d'avui l'he titulat "Coses" per això, què us explico? no en tinc ni idea, política?, personal? records?.

La portada d'El Periódico d'avui parla de que s'han obert les negociacions del PSOE amb CIU i PNV "sense límits ni condicions" en principi. Em sembla be perquè al cap i a la fi som nosaltres qui els hem donat el vot de confiança i són ells els qui han de governar, tot i que a mi particularment no em fa cap gràcia que s'hagi de dependre de CIU, és una cosa visceral meva.

M'ha cridat l'atenció també una noticia llegida al diari, aquí referent a un peruà que des del seu país i per mitjans d'un "ciber-café" extorsionava nenes de entre 12 i 14 anys havent-les obligat amb amenaces a despullar-se davant la webcam, a una d'elles la va estar martiritzant més d'un any i mig. És molt fort, fins on pot arribar la gent viciosa, delinqüent, aprofitada...? perquè aquestes nenes no es van voler arriscar a explicar-ho als seus pares? perquè ja ho havien fet i tenien por de la reacció? i perquè els pares no ho varen denunciar de immediat a la policia i varen caure en el xantatge rebut pagant a l'extorsionador?. A "misses dites" tots pensem que la nostra reacció hauria estat una altra i que no haguéssim caigut en aquest error, però quan ens trobem en una situació imprevisible tampoc podem preveure la nostra reacció. Ningú pot saber que faria fins que no s'hi troba.

I ara una petita informació personal, ja tenim el jardí endreçat, l'herba tallada i els quatre testos nets, amb terra nova, regats i guarits. He plantat unes margarites i una planta grassa molt maca però no se com se'n diu, he trasplantat uns rosers de "pitimini" i uns cactus i he "guarit" els bujacs que pobrets estaven a punt de morir-se, també he tingut cura del test "enorme" de la menta que ja comença a créixer. En fi, ja està fet, ara es tracta de anar-ho mantenint. Pel que fa als testos m'ho he imposat com una obligació més i l'herba ja és cosa del marit i confio en que el jardí no tornarà a arribar al punt en que estava.