Tristesa i dolor......... adeu Mercé

Foto de: AFP per "El Periódico". Tots els drets reservats. Foto extreta del blog de Guillem Espriu.

Cada dia llegim als diaris una noticia o altra que ens fa esgarrifar i posar els pels de punta: El "monstre" d'Anstetten, la dona austríaca que guardava 3 cadàvers de nadons al congelador durant 20 anys, i 'home que mata la seva mare i es passeja pel poble (el poble del meu pare) amb el cap dins una bossa, etc. Coses esgarrifoses que fan pensar que els humans som pitjor que els animals.

Per acabar-ho d'adobar, la catàstrofe natural de Birmània, amb 22.000 morts i més de 40.000 desapareguts, les collites arrós malmeses, la fam, la sed, les infermetats que es puguin derivar d'aquesta catàstrofe i sabent que el govern d'aquest país, "una dictadura militar" ja està demostrant el que és i el que li preocupa el poble al no deixar entrar o posar milers de traves a l'ajut internacional i les ONG's, t'omple de tristesa, de dolor i de impotència. No s'ha de culpar a un govern per una catàstrofe natural però si que coneixent el perill se l'ha de responsabilitzar de no haver pres mesures ni d'avisar a la població, aquesta tan sols coneixia que s'acostava una gran turmenta i prou.

I ahir la notícia de la mort d'una persona coneguda dins l'àmbit polític, amb càrrecs importants i una vida dedicada a les idees polítiques socialistes. Na Mercè Sala era encara molt jove per morir, 65 anys, avui dia és ser jove,( podeu llegir l'article de El Periòdico, aquí), però malauradament una malaltia d'aquestes que encara ara moltes vegades no anomenem, se la va endur d'aquesta vida, i del costat dels seus familiar i amics, deixant un buit difícil de superar. Descansa en pau Mercè, i si com diuen algunes persones, pots fer alguna cosa des d'on estiguis, vetlla pels teus.

Una cita: " Quan em dona per pensar de nit en els meus defectes, em quedo adormit immediatament " - Oscar Wilde.