18 de febrer 2008

Començament real de la "Campanya" .....una altra setmana

Foto de Theilr. Tots els drets reservats.
Aquesta setmana comença la "campanya electoral real" quan ja estem tips d'escoltar-los a tots, a veure qui la diu més grossa. Si ara ja n'estem quasi enfastiguejats, com estarem durant aquest 15 dies(aprox.) que falten per anar a votar? I malgrat aquest cansament hi hem d'anar a votar, em ve un "calfred" tan sols de pensar que pugui guanyar el PP. Que serà dels fills adoptats per parelles del mateix sexe? que serà dels matrimonis d'homosexuals? Que serà de la nostra llengua i de l'Estatut? Que serà de l'educació? de la llibertat individual? dels impostos?............
Una altra idea lluminosa de'n Mas, si guanya el Psoe i en ZP necessita a CIU per poder formar govern Mas li exigirà que a Catalunya canvii la llei electoral i formi govern la llista més votada. Només per Catalunya? Sóm especials nosaltres? Quan Pasqual Maragall va guanyar en vots a Pujol, no varen protestar pas oi?
He llegit avui un article del Periódico que analitza la situació de'n Mas i CIU, aquí és molt interessant.
Comencem una setmana més i malgrat les baralles electorals, els ciutadans hem de continuar fent el de cada dia, anar a treballar, i viure el dia a dia rutinari de la setmana de feina. Allò de "ganarás el pan con el sudor de tu frente" resulta que, ves per on, és veritat i si no treballem no menjem perquè està clar, si no treballes no guanyes "virolles" i si no hi han "virolles" no hi ha menjar. La veritat és que ja tinc ganes de "jubilarme" però em falten encare 4 anys per poder-ho fer i que em quedi una pensió mitjanament decent (en prou feines 1000 euros). Ara que si guanya en Rajoy i la seva camarilla, igual demano la jubilació anticipada, em quedi la pensió que em quedi i ...... !emigro!

7 comentaris:

Patrícia ha dit...

Quan més llegeixo sobre els polítics més m'agraden les receptes de cuina!

Marali ha dit...

D'acord, però tendim massa a generalitzar i jo crec que hi ha polítics i polítics, de bona fe, (jo encare crec en la persona) diguem innocent si vols però és així. Al món hi ha de tot sense distinció de sexe, rases, cultura o religió i de "fills de p." n'hi ha per tot arreu. Si t'agraden les receptes de cuina i et poden ajudar en alguna cosa, doncs fantàstic.
Un petó, ens veiem

Maurici ha dit...

A mi em sembla que en Mas demana precisament que es respecti la llei electoral catalana, que avui, i esperem que per molt temps, dóna mes força al vot de les províncies amb menys habitants pel fet de respectar les minories. Es el PSC des de fa molts anys que intenta canviar aquest sistema que ha donat moltes vegades la victòria a CIU. Si no fos així a Catalunya fora de Barcelona ja no caldria ni votar i es que aquesta és de llarg la que té mes població. Recordem que el mateix Zapatero reclama que governi a Espanya la llista més votada, demanda que no és compleix a Catalunya amb l'actual llei electoral

Marali ha dit...

El que s'hauria de canviar és la llei electoral en general (això de la llei d'Hont és un rotllo), llistes obertes pot ser? no ho se eh? De tota manera no m'has comentat res de quan la situació va ser a l'inreves amb en Pasqual Maragall, llavors ja els anava be no a CIU?
Apa, va, no ens enfadem, he vist que havies posat una altra cançó de la Dusty Springfield, no he pogut escoltar-la però ja ho faré.
Salut i..........

Maurici ha dit...

Estimada amiga blocaire, empipar-ne amb tu, mai, mai, mai, queda clar?.
No és el mateix, Maragall el 99 va aconseguir 4700 vots mes però com he dit abans la llei electoral catalana amb bon sentit dóna mes força a les províncies en menys densitat de població i aquest va ser el cas i per molts anys. Aquestes últimes CIU va guanyar amb escons i en vots sobre el segon i deixem dir de manera exultant 140000 vots equivalen a 11 escons mes .Avui Zapatero demana que governi a Espanya la llista mes votada, perquè Mas no pot demanar el mateix.
Que em dius de la veu especial de la Dusty, ¡uuaaauu!, a mi m'encanta

Júlia ha dit...

En aixó de la política, cadascú porta l'aigua al seu molí, hi ha qui defensa 'tants caps tants barrets' i qui està d'acord amb aquesta distribució que valora més les minories, penso que tot és discutible i revisable.

Em sembla que és al Cafè de la Marina, de Sagarra, que un mariner diu a algú que parla de política:
'i digues, què en treuràs de la política, si t'has de mullar el cul a la barcada i no has de sortir mai de la misèria?' Eren altre temps i no patim tanta misèria, però poques coses milloren al nostre gust.

Penso que hi ha polítics de tota mena, com tu dius, però sovint els de bona voluntat es 'cremen' o els 'cremen' i els arribistes i trepes aguanten el tipus i són, al capdavall, els qui triomfen. De tota manera, jo no m'hi dedicaria pas, la veritat. En el fons els polítics són un reflex de la gent, que també tenim moltes contradiccions i consentim moltes corrupteles a nivell petit.

No m'enrotllo més, bon dia, Marali.

Marali ha dit...

Bon dia Júlia;

És veritat, moltes vegades els polítics de bona fe es cremen o els cremen. I també que són un reflexe de la gent, no són pas una especie diferent, són persones amb ambicions de liderar i portar a terme els seus ideals, però com passa amb la gent i en tots els àmbits de la societat n'hi ha de bons i de dolents, ètics i morals però també corruptes. Que hi farem la gent sóm així. No sóm pefectes !per sort¡