Són 2 quarts de cinc de la matinada i estic escrivint al blog perquè no puc dormir. I de què parlar? doncs del meu insomni que ja fa més de quatre anys que em dura i que suposo que ja el patiré sempre.
Diuen que l'insomni es pateix a mida que et vas fent gran, jo vaig començar a no dormir com cal des dels primers síntomes de menopausa, afegint-se-hi una depressió nerviosa per estres i es va agreujar fa 4 anys després d'una desgracia familiar.
Des d'a les hores que prenc una pastilla per poder dormir com a mínim de 4 a 5 hores seguides podent arribar d'aquesta manera a totes les fases del son i descansar una mica més. Moltes vegades, després de dormir aquestes 4 o 5 hores i llevar-me per anar al lavabo, torno a agafar el son i en dormo 2 o 3 més, però no ha estat aquest el cas d'avui i aquí em teniu escrivint.
Els metges experts en els trastorns del son, diuen que és molt convenient anar a dormir sempre a la mateixa hora, prendre una tassa de llet o infusió calentes i intentar relaxar el cos i la ment.
Ja fa temps que ho faig això, me'n vaig a dormir a les 11 de la nit, havent-me pres una tassa de llet calenta (amb Cola-cao perquè sola i calenta no m'agrada) llegeixo una estona (és un costum que tinc des de petita) i quan m'adono de que se'm tanquen els ulls apago la llum i provo de relaxar el cos. Funciona amb l'ajuda de la pastilla però a les 4 o 5 hores em desperto i ja hi som pel tros, el tornar a dormir és el que costa més.
Abans, com que no m'era possible deixar la ment en blanc, (si ho sabeu fer, ja m'ho explicareu) imaginava que m'havia tocat la grossa de la loteria i començava a repartir diners, primer la hipoteca, després un mes de clínica o balneari per posar-me a to i cuidar-me jo, després tants milions per aquest fill, tants per l'altre, un cotxe nou de trinca per mi (petit eh? però nou perquè no n'he estrenat mai cap) un viatge por todo lo "alto" amb el marit, renovació de vestuari, renovació de mobles......... quasi be mai arribava al cotxe, o al viatge o al vestuari nou, després de repartir als fills ja m'havia adormit. Però ara, això ja no em funciona, el que em va be és comptar, compassant els números a la meva respiració i quasi be mai arribo al 100.
Són petits trucs que amb el temps he anat aprenent i que espero que em vagin funcionant, quan deixin de fer-ho en buscaré uns altres. El que si que tinc clar és que si com a mínim no dormo de 6 a 7 hores a l'endemà no serveixo per gran cosa i el meu humor se'n ressent.
Vaja quina bajanada, a vosaltres que us importa que jo pateixi d'insomni o no. Veieu? ahir quan parlava d'escriure deia que semblava que hagués perdut la imaginació i que no era capaç de escriure d'algun tema sense personalitzar. Hagués pogut escriure de l'insomni en general, del que he llegit sobre l'insomni, etc.... però no, m'hi he posat jo pel mig i us he explicat el que em passa a mi. Be, aniré provant de no escriure en primera persona i d'agafar temes més generals, ho provaré eh? no us asseguro pas que ho aconsegueixi.
11 comentaris:
Hola, Marali,
JO he passat una temporada despertant-me, quan tenia la mare malalta i preocupacions diverses, i ara de tant en tant em passa encara, la veritat és que el que em va millor es distreure'm, anar a l'ordinador una estona o posar-me una ràdio petita amb auriculars. Si no ho faig així, com sol passar, de nit ho veig tot negre. Això de la ment en blanc o comptar ovelles, res de res.
Diuen que sí que passa, quan et fas gran, que dorms menys i a estones.
Res, ho superarem!!!
Si que ho superarem, així ho espero, però costa eh?. Jo no compto ovelles, tan sols compto i m'imagino el nº escrit, de moment em funciona però hi ha dies com avui que no.
Els auricular de la ràdio em molesten a les orelles i ja ho he deixat de fer. ¡que especials que ens tornem!
Bon dia
Marali, es fotut això, et deixo enllaç del Doctor Estivill, una persona que temps enrere li vaig poder escoltar una entrevista a la radio en que parlava d'aquest tema i em va semblar molt entenimentat. Mira la relació de llibres publicats per ell que em sembla que en té algun pel teu problema. SORT !
http://www.doctorestivill.com/clinica/clinica.asp?id_page=227&id_categ=2
d_categ=2
és el que segueix del l'enllaç anterior
Gràcies Saltenc, faré l'enllaç. De fet el Dr. Estivill ja l'he vist diferents vegades per la tele i les seves explicacions són lògiques i didàctiques.
Bon dia
Hola Alicia. No tinc cap consell per l'insonmi nomes t'enviu una forta abraçada
Hola Alicia,
El net net es molt bonic !
Segurament vindre a veuret avui!!
Apa, siau
Teresa
Magda;
Com et va la feina? tens depresió post-vacacional? això ara s'ha posat de moda.
Un petó, guapa.
Teresa;
Aquí estaré, gràcies per el que dius del net, per mi és molt guapo, per cert, la Marina em va demanar que la disculpis perquè pràcticament no et va saludar, estava una mica atabalada i no et va coneixer fins després.
Ens veiem
sense voler faltar al respecte, diuen que és cosa de l'edat. Mentida podrida. Jo sóc més gran que tu i dormo com un tronc vui o nou hores quan puc, en canvi a la meva sogra li passa com a tu, la meva dona idem de idem. Només que ella va a dormir a quarts d'una i es lleva a les sis.
en Marc Vidal m'explicava un dia que ell dorm tres o quatre hores cada dia de sempre. Aixi faràs més posts amb receptes saboroses.
Acompanyada
Avui m’acompanya la màgia de la pols de lluna
i la fredor de les nits d’hivern
però em sento sola.
Sola perquè a les nits em manques tu,
i de dia la certesa.
El meu paisatge no té sol,
ni tan sols estrelles ni claror;
un desert infinit de sorra bruna
un bosc assedegat i sense fulla
un jardí espès sense color.
Resseguint sempre el passat
amb el dit ple de pell morta
i amagant sota el coixí
el record d’aquell verí
que em va ajudar a ser més forta.
S’ha encès el foc de l’esperança
i ara em crema amb recança
però em flameja prop del cor
el color roig de l’amor
i l’eterna confiança.
"LLAGRIMA DE LLUNA"
Llegir poesia reconforta, no se m'ocorreix res més per el teu mal!
Francesc, res de respecte, és cosa de l'edat, ja t'ho dic jo, però sembla que afecta més a les dones que als homes, el meu pare va dormir com un tronc quasi fins la seva mort en canvi a la meva mare li passava més o menys com a mi. Tot i que pregonem la igualtat, en alguns aspectes no som iguals perquè a les dones ens afecta la "menopausa" i als homes (deixem ser una mica grollera) la "pitopausa" jejejeje. Gràcies
Hola Josep;
gràcies per la poesia, totes les que m'envies són molt boniques, al final faràs que m'agradi la poesia, perdona la irreverència però de jove no m'agradava gens i per això no n'he llegit gaire, ei, però m'agrada ara eh?
Publica un comentari a l'entrada