04 de març 2008

La meva "particular" campanya

Tots els drets reservats.
No penso parlar del debat, vaig fer exactament el mateix que en el primer, zapping entre CSI i el debat i ja no vaig quedar-me a les tertúlies d'anàlisi. Prou de debat i de campanya electoral.
Jo he fet la meva pròpia campanya, donant les meves opinions i fent comentaris a diferents blogs que he visitat.
Jo sempre he dit que els partits catalans, llevat del PSC (que voldria un federalisme), han fet de la llengua catalana un arma per obtenir vots, del nacionalisme, sobiranisme o independentisme, n'han fet una menjada de "coco" al ciutadà català, que tenen alguna culpa en el desprestigi endegat pel PP en vers nosaltres perquè en lloc de rebatre les acusacions el que han fet és atiar més el foc, dir-nos als catalans que som diferents, que som més "macos", que amb els nostres impostos mantenim la resta d'Espanya, etc... etc.... Des que hi ha democràcia que sento aquest discurs d'Esquerra republicana i de CIU. La llengua i la seva vigència està en mans dels propis catalans, no dels polítics, la prova està que tot i haver patit 40 anys de repressió, tots continuem parlant el català, som la gent qui hem de procurar que els de parla castellana s'integrin i amb paciència aprenguin i parlin el català. Empreses, centres comercials, botigues, són qui hi han de posar el coll demanant als seus treballadors que aprenguin el català facilitant-los la tasca, fent-ne cursets a la pròpia empresa. I som nosaltres, la gent, qui hem de demanar que ens entenguin i que procurin parlar-lo el més aviat possible, però no (mai de la vida) exigint.
Els partits catalans (llevat IC) és posen a parlar de polítiques socials tan sols quan estan en campanya electoral, deixen una mica de banda el nacionalisme, per tal d'obtenir més vots esgarrapant-ne d'uns i d'altres. Prediquen que s'ha de votar en clau catalana, com si els vots dels altres partits no fossin catalans. Volen ser claus en el govern , perquè? jo que se, diuen que ho fan per Catalunya, potser és veritat però no me'ls acabo de creure, i al cap i a la fi, el que fan és vendre els seus vots al parlament, a canvi de...........? en definitiva volen poder practicar xantatge legalitzat.
Segurament aquest post aixecarà ampolles i tindré comentaris agressius, o no, però és el que penso. Sóc catalana i m'ofen que em diguin que si no voto ER, IC, o CIU no ho faig com catalana. Jo no soc independentista, ni soberanista, ni nacionalista, sóc catalana i espanyola perquè vaig néixer en un lloc determinat de la geografia d'Espanya en una determinada situació històrica, els meus costums, cultura, tradicions, són catalans i per tant estic molt lligada sentimentalment a Catalunya i la defensaré sempre amb les dents si cal, però el que m'importa més és que la gent d'aquí, d'allà i de més enllà pugui viure decentment, amb feina, casa, educació, salut, etc. per això voto a qui voto.

6 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Hi ha una certa perversió en aixó que si no votes ERC o Ciu no ets català. Tu vota ZP, o Chacón que són els teus i deixa'T D'ENDERGUES.

Marali ha dit...

Qué és això d'ENDERGUES? crec que no l'he llegit mai, és l'equivalent a "monsergues"?
gràcies, i ja ho saps, votaré socialista.

Maurici ha dit...

Com bé dius Marali, malgrat els 40 anys de repressió continuem parlant el català. El que passa que aquest miracle no passa perquè si, res passa perquè si. A Catalunya venim d'un venim i cada 11 de Setembre reivindiquem la perdua ( sota les armes de l'exercit espanyol ) de la nostra independència, per tant l'individu català te unes senyals d'identitat que es resisteix a perdre. Els partits catalans tenen l'obligació de posar les eines pertinents per el coneixement i manteniment de la nostra llengua, la mes feble i perjudicada, el factor humà fa que no tots tinguin una capacitat de adaptació com la teva que de manera exemplar escrius diariament un blog i en català, tenim a molta gent que aquest l'esforç d'adaptació no el vol fer i per tant l'exigència és necessaria i convenient evidentment dins uns parametres democràtics com per exemple l'eina d'immersió linguistica que tan èxit ens ha donat.
Del comportament dels partits catalans com CIU i ERC davant la llengua deixem dir-te que una cosa és queixar-se i em sembla que en raó de la nula sensibilitat dels diferents governs democràtics espanyols davant les diferents llengues de l'Estat posant mes traves que ajudes tot i el fet de sortir d'una dictadura com la franquista especialista en el genocidi d'aquestes, altra cosa és la resposta, la de CIU em sembla correcta, no així la de ERC que em sembla tant lamentable i mal educada com la del PP la retroalimentació d'aquest parell és innegable.
Jo soc un dels que per la xarxa predico votar en clau catalana per defecte, i és que l'opció espanyola, (PSC)per mi ja no cola el senyor Zapatero semblava una persona que entenia l'Estat de manera moderna però no ha dubtat a usar l'engany pels seus interessos que ho preguntin al mateix Maragall o en Mas, a mes d'utilitzar de la manera que li ha convingut el "tema" basc l'exemple del comportament davant el cas de De Juana Chaos és d'una gran frivolitat. Salut i una abraçada

Marali ha dit...

Apa Saltenc, quina repassada, d'acord amb moltes coses que dius perquè és veritat que jo he simplificat una mica, evidentment que s'ha de posar els mitjans per afavorir la nostra llengua per part dels polítics perquè costa diners, però insisteixo molt en que som la gent els que hem de posar-hi el coll. No ens aprofitem com a empresaris de la immigració perquè costen més barats i els deixem a la "mà de Déu", procurem que es vagin integrant de mica en mica facilitant-los els mitjans. L'exigència provoca rebuig i "es así porqué lo mando yo" causa l'efecte contrari al dessitjat.
En quant a la meva capacitat d'adaptació, no t'equivoquis, jo no m'he hagut d'adaptar a res, jo vaig nèixer a Barcelona, i he viscut tota la vida a Granollers i la meva primera llengua va ser el català perquè vaig anar a l'escola als 3 anys i abans de l'escola "m'aguantava" (així se'n deia abans de les veines que és dedicaven a cuidar criatures perquè les mares treballaven) una senyora gran veina de casa i catalana, per tant això de la llengua materna és segons les circumstàncies. El que si se és que jo vaig parlar de manera automàtica les dues llengües i a casa jo parlava en català. Va ser de gran, be, adolescent, que amb els pares els parlava en castellà i no perquè no m'entenguèssin si no per respecte. El meu pare entenia perfectament el català i era un "murciano" d'aquells que menjaven "monjetas" i arrós con "musclos", que "plegava" de la feina i "anava tirando" que en lloc de "cojones" deia "collons" etc... i en quant la meva mare ella parlava perfectament el català per tant jo sóc catalana i he parlat sempre en català, motiu pel que no m'he d'adaptar a res i si escric al blog en català és perquè m'hi expreso més be, tot i que he de fer servir el corrector perquè això si la gramàtica la vaig haver d'apendre de gran.
Salut i un petó

Maurici ha dit...

Marali, amiga meva, perdona per la "repassada", tot i aquesta, em vaig oblidar de dir una cosa. Com dius al final és un post que pot aixecar ampolles,( això no ho pensis, amb respecte es pot dir tot, per això són els blogs d'opinió)el que passa és que tens una manera especial de explicar les coses i és el que em va enganxar al teu blog desde el primer dia, ho podria expresar com "Una dolça sinceritat", no se si m'ha quedat be?
Salut i per molts posts

Marali ha dit...

T'ha quedat molt maco, gràcies,
De vegades en queden més be les respostes als comentaris que no pas el propi post. Suposo que és perquè penso en l'interlocutor.

Salut, una abraçada