La salut és el més important que tenim, ja ho diu la cançó - 3 cosas hay en la vida ... salud dinero i amor - però jo dic que la salut és la principal perquè, si no hi ha salut l'amor se'n resenteix, si no hi ha salut, els diners segurament ajudaran o facilitaran que hi hagi salut, però no sempre i llavors de què serveixen els diners? per tant, hem de vetllar per la salut.
Avui el Periòdico publica un estudi exestiu fet pel ministeri de salut, en el que queda palès que cada vegada més tenim més riscs de patir alguna malaltia mental, quedant les dones pel damunt dels homes en una diferència de 11 punts, ho podeu llegir aquí i els joves de entre 8 i 25 anys en un 22% tenen aquest risc.
La salut física és important perquè si estàs be del cor, del colesterol, del fetge i dels ossos, doncs mira, es va vivint i es va arribant a la vellesa quasi sense adonar-se'n. El que passa és que quan es van fent anys aquesta salut es va deteriorant però amb control mèdic es pot anar superant. Ara la "salut mental" això ja són "figues d'un altre paner". Si s'entra en l'espiral de l'angoixa, la depressió, l'insomni, això pot comportar que d'una manera "psicosomàtica" també se'n resenteixi la salut física. Hi ha gent que pateixen una depressió i desenrotllen mals físics: migranyes, mals de panxa, sequedat de boca, etc.. que ells pateixen però que no hi ha cap causa física per a que ho tinguin. Fotut eh?
L'estudi aquest però no dona cap clau per a prevenir aquest risc, no obstant segur que tots ho sabem més o menys. Hem de treballar per viure no pas viure per treballar, hem d'aprendre a tirar-nos a l'esquena algunes coses i ser capaços de dir: "no passa res, ja ho faré un altre dia". Trobar temps de lleure i disfrutar-lo, si no ens podem permetre sortir de vacances durant un mes, fem-ho al menys durant una setmana, per allò de trencar rutines i descansar de veritat. No cal que anem al Carib, en una pensió o un hotelet casolà al Masnou (per exemple) ho podrem fer.
La salut és "molt important" ¡cuidem-nos! i ara ve la meva personalització, se d'algú que dirà, vaja, pots anar donant consells que tu no t'apliques, jejejeje.
2 comentaris:
Hi ha un sentit...
De nit, de nit, de nit qui t’ha parit,
tot sembla que es confongui i es disposi a sorgir,
aquella màgia que transforma la tristesa en oblit,
aquell encant, aquella història,
que ens fa sentir petits.
I així, i així, vas fent el teu camí
saps bé que has fet el ruc i
et sents feixuc i deprimit,
llavors tornes a entendre que ets algú
i hi ha un sentit
per tornar a néixer, tornar a créixer,
tornar a ésser si has volgut
Rauxa
Com que no t'agrada la poesia una dosis petiteta no et farà mal dona!Ens veiem al Masnou!
Ep Josep que ja et vaig dir que ara si que m'agrada, be, potser per llegir-me un llibre de poemes sencer encara no hi he arribat, però tot vindrà. Gràcies i que t'ho passis be al Masnou ( jo no hi vaig pas de moment)
Un petó
Publica un comentari a l'entrada