Tots els drets reservats.
Avui és un dia per felicitar-nos, al meu fill que fa 36 anys i a mi que fa 36 anys que vaig ser mare per primera vegada.
Aquell 21 de juliol del 1972 va ser un dia molt especial per mi, va ser un any de moltíssima calor i la veritat és que ja tenia ganes de que el meu fill es decidis a nèixer. Recordo tot el dia quasi com una anècdota, perquè jo tenia hora de visita amb el ginecòleg a la 1 del migdia i la meva amiga Magda que volia anar a fer qua a una boutique que feien rebaixes em va demanar si podia fer-me càrrec del seu fill, naturalment que si li vaig dir, en Moi tenia ja 2 anys i era un encant de criatura, vaig estar tot el matí amb ell però finalment vaig haver d'anar a buscar a la Magda perquè s'em feia tard per anar al metge.
Jo estava sola a casa aquell estiu perquè el meu marit estava treballant a Can Picafort de Mallorca, per tant vaig anar sola al metge (de fet, jo al metge sempre hi vaig sola) i aquí va començar l'anècdota, quan el Dr. Armengol em va visitar em va dir, "sortint d'aqui te'n vas directament a l'hospital perquè jo estic veient el cap de la criatura i el teu fill naixerà avui", i jo que li dic, ep que primer he d'anar a casa que tinc roba estesa dalt del terrat i ell, "d'acord però no triguis perquè jo a la tarda tinc consulta i la he de passar".
Me'n vaig anar cap a casa, vaig recollir la roba del terrat deixant-la damunt del llit sense plegar, i la bossa que tenia més o menys preparada per anar a l'hospital, vaig telefonar al meu sogre per demanar-li que m'hi portés amb el cotxe (tots es varen esverar) Varem anar a buscar a la meva mare a casa seva i cap a l'hospital. Tot va anar d'allò més be, a 2 quarts de cinc de la tarda naixia el meu fill en un part gens difícil i sense dolors.
Privilegiada que és una, jejejeje....... això passava en divendres i el meu marit va deixar un substitut al grup i va venir el dissabte per estar amb mi dissabte i diumenge i conèixer el seu fill, però malauradament el substitut és veu que no ho feia massa be i va haver de marxar el diumenge perquè si no acomiadaven al grup.
El meu fill va néixer amb molt de cabell, negre i tiesso, amb una boca molt grossa i el cap una mica boterut. Però passats 8 dies ja era un nadó preciós.
En fi, que fa 36 anys que vaig ser mare d'una manera molt fàcil, tan fàcil que em semblava que no sabia ben be que era parir.
36 anys d'anar veient l'evolució del meu fill, els refredats de vies altes que tenia massa sovint, l' otitis, el xarampió, la varicel·la, els primers passos, els seus xiulets, la guarderia, l'escola, la intel·ligència, la seva responsabilitat de gran essent una criatura, la gelosia del germà, l'estimació que es tenien, la cura d'ell quan jo me'n anava a comprar, els seus primers passos com a músic, el seu concert de piano als vuit anys amb una creació pròpia, un valsset preciós que em va fer plorar d'emoció. Ja prou, en 36 anys hi ha molt més però ja forma part de la seva vida i de la seva intimitat i val més que quedi entre nosaltres.
MOLTES FELICITATS JOAN, moltes felicitats Alícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada