Raïm, Oli de Castello Avilleira. Tots els drets reservats.
Avui divendres el marit se'n va a Oviedo i no tornarà fins diumenge a la tarda, o sigui que aquest cap de setmana estaré sola a casa, be sola no, amb l'avi. Sempre m'ha agradat estar sola i tenir temps només per mi per fer el que vulgui i em vingui de gust, sense haver de pensar en els que m'envolten, que si un dinar una mica més especial, que si amb el cafè els ve de gust un pastis........ però des de ja fa bastant temps, no m'agrada quedar-me sola i no és que busqui la companyia i fem coses junts, busco el meu espai de soledat també però sabent que si deixo la lectura (per exemple) i surto al menjador hi ha algú més a casa per poder compartir una cervesa o una estona de xerrada.
En fi és el que hi ha, deu ser cosa de l'edat i com que diuen que com més grans ens fem més egoistes ens tornem, doncs això és el que em deu passar. Potser el que em fa mal d'estar sola no és en realitat trobar a faltar la seva companyia (ens veiem i estem junts cada dia, nit i dia) sinó la impossibilitat de sortir de casa si vull, perquè l'avi no es pot quedar sol i aquest sentit de lligam segurament és el que em molesta. També em sap greu que quedar-me sola amb l'avi comporta molèstia pel meu fill doncs jo no puc posar al llit ni llevar-lo tota sola i ha de venir ell expressament de casa seva a unes hores determinades per ajudar-me. Ell ho fa de gust diu i me'l crec però no m'agrada que ja comenci tan aviat a tenir lligams d'aquesta mena.
Hauré de tenir paciència, mirar de trobar més la part positiva que la negativa, i anar fent.
Una cita: " La sensualitat moltes vegades apressa tant el creixement de l'amor, que la seva arrel queda dèbil i fàcil d'arrancar " - Friedrich Nietzsche -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada