Foto de Sky.jed. Tots els drets reservats.
Cosir, hi ha moltes maneres de cosir: apedaçar, sargir, cosir botons, fer traus, brodar, fer aplicacions de puntes, fer calats, fer ganxet, sobrefilar, embastar, passar senyals, fer vores, costures cegues, costura espanyola, punt de creu, punt d'espiga, punt de "canotillo", punt de cadeneta, punt d'ombra, fistó, ..... tot això forma part de la costura, així com el saber tallar una peça de roba, muntar-la, emprovar-la, modificar-la si cal i finalment cosir-la (a mà o a màquina).
De totes aquestes maneres de cosir en sóc una experta (menys en tallar) perquè als estius, que els pares treballaven, la nena no podia voltar com una bandereta pel carrer i passar-se el dia jugant, per tant i el que era més avinent per una nena, era que anés a aprendre a cosir. Llavors, encara hi havia modistes, pantaloneres, camiseres, cosidores de blanc ..... que als seus cosidors, a part de 2 o 3 ajudants que ja tenien fixes, acollien a nenes jovenetes i les ensenyaven. Jo com que sempre hi vaig anar obligada, perquè no m'agradava gens, xerrava més que no pas cosia, però tot i així vaig aprendre a fer de tot.
Però precisament perquè no m'agrada i a sobre al batxillerat també vaig haver de fer els "drapets" i cosir, com a mestressa de casa molt poques vegades he cosit, un boto... una vora de pantalons..... un canvi de cremallera......, per sort, ja no hi ha la necessitat d'apedaçar els llençols, ni de sargir mitjons, ni d'haver de fer-te les camises de dormir i ni tan sols la roba de vestir. Ja no queden pràcticament "modistes", ara hi ha "boutics" de prête-a-porter i no cal saber cosir.
Ves per on, ara he de desenterrar els meus coneixements de costura perquè m'he compromès a fer part del vestuari de l'obra de teatre que estem preparant, i sabeu que? ara m'agrada, em ve de gust, no se si ho faré prou be perquè també he de tallar però crec que me'n sortiré. Crec que d'ara en davant, la meva aportació a la companyia serà la de cosidora perquè com a actriu no serveixo pas.
4 comentaris:
ànims i endavant! i...de pas pots cosir la boca de les dones xerradores ei! no volia dir pas dones! si dels bocamolls polítics! i/o a tot aquell que xerra el que no ha de xerrar! val!
D'acord Josep, n'hi ha molts de bocamolls.
Petons
qué vol dir això de que no serveixes com actriu? Mai trobarem una Rosemonde millor!
Sento donar-te tanta feina de costurera, sort que ara comença a agradar-te una mica!
Ei Rebeca, que ho faig de gust de veritat i no és tanta feina (si no falla la màquina de cosir eh?) Li havia agafat tanta fòbia al "cosir" que no se'm va passar mai pel cap fer-ho servir com a distracció i saps? Funciona, jejeje. Ens veiem guapa.
Publica un comentari a l'entrada