Anirem de vacances?

Foto de filippo.rome. Tots els drets reservats.

Ens varen informar de que com a cuidadors d'un familiar amb un grau de dependència total, teníem dret si ho sol·licitàvem a poder gaudir d'unes vacances fins a 1 mes, ingressant al familiar en una residència per aquest període sense cost.

No sabem encara que fer, d'una banda ens sap greu treure'l de l'entorn, perquè se'ns desorientarà més però d'altra banda ho necessitem, ja fa 4 anys que l'avi és totalment dependent i que nosaltres no hem sortit de casa només que en 2 ocasions per 4 dies. Els caps de setmana (que la noia cuidadora fa festa) ens els hem de passar a casa tot el dia, temps enrere li podíem dir - avi, ja venim, anem a comprar el diari - i es quedava tranquil i com a mínim podíem anar a fer un cafè al matí i llegir el diari. Ara però, això ja no ho podem fer per què no es recorda de que no camina i que les seves cames no l'aguanten i prova d'aixecar-se de la cadira de rodes, caient de cul a terra, i la feina que tenim per aixecar-lo.

La veritat és que necessitem estar un temps de vacances d'ell, fa ja massa temps que no hem descansat d'avis (12 anys), primer varen ser els meus pares però als 2 mesos de tenir-los, el meu pare va morir i em vaig quedar amb la mare, després s'hi varen afegir els sogres fa 6 anys, en fa 4 que l'àvia (sogra) és va morir i per l'agost en farà 4 que és va morir me mare, havent-nos quedat finalment amb l'avi que més o menys anava fent fins que va caure i les coses es varen complicar totalment, el seu cap va perdent dia a dia, de vegades te al·lucinacions i tossut com és no hi ha manera de que ens cregui quan li diem que ja no pot caminar. No se'n recorda de res, de les estades a l'hospital, de l'operació de maluc, de la infecció de cavall que va agafar, de res de tot això, i ara ja comença a estar una mica agressiu de paraula amb la cuidadora. En fi, que ella necessita un descans i nosaltres també, per tant, el més segur és que fem la sol·licitud per l'octubre i si sortirem de casa o no ja ho veurem, però si que al menys estarem uns dies sense haver-nos de preocupar d'ell.

Sembla dur això que dic perquè dona la impressió que ens em volem desfer, però no és això, el que necessitem és treure'ns la preocupació de com està per uns dies. Els avis dependents, sembla que et xuclin l'energia i et vas deprimint cada vegada més. I quan veus que per més que li diguis no entén que es deteriora mentalment, que ens coneix els noms però no sap quin grau de parentesc tenim amb ell, que confon la seva filla amb la seva germana, que crida a la seva mare que fa 45 anys que és morta, que et parla dels seus amics de quan era petit com si els haguéssim de conèixer i s'enfada quan li diem que no sabem de qui ens parla., t'ensorra moralment. És molt fàcil dir - dona'l pel seguit - però és difícil de fer. Tot això et desgasta, cansa, deprimeix i no saps de quina manera l'has de tractar.

Anirem de vacances? anar o marxar, no ho se, per fer vacances i el "dolce far niente" segur que si.