És difícil posar un títol a un escrit quan no saps exactament que hi diràs. Això és el que m'ha passat avui i estic escrivint tal com raja, sense títol, ja li posaré una vegada hagi acabat. No se, he llegit el diari i no m'acaben de fer el pes cap titular. El Congrés de CIU, la "crisi", el PP a Euskadi, la futura reunió del President Rodríguez Zapatero amb el cap de l'oposició Sr. Rajoy............. tot això són notícies més o menys rellevants però que no em mouen l'interés per opinar.
Si que m'interessa tornar a parlar de la violència de gènere, si més no, per a no oblidar. Ahir a les noticies de la tele varen donar que a Cienpozuelos hi va haver una altra dona morta a gavinetades pel seu ex, i no recordo ara el poble (crec que era a Andalusia) que un marit va matar la dona i els fills i després és va suïcidar, Hòstia, perquè no es suïcidava abans de matar?
També ahir va passar una desgràcia incomprensible, no em cap dins el meu cap, a Badalona, uns pares que discutien i es barallaven sembla ser que varen provocar que la seva filla de 6 anys caigués pel balcó a 3 pisos del terra. Per sort, aquesta nena potser se'n sortirà però que serà d'ella? tenien una altra criatura de 15 mesos que ha passat al tutel·latge de la Generalitat perquè aquests pares ara estan detinguts, fins a esbrinar que va passar exactament.
I em pregunto una vegada més, si les discussions i baralles amb la parella són constants i davant dels fills, si s'estimen aquests fills, perquè no ho deixen córrer i se'n van cadascú pel seu cantó? alguns dirien que no es separen precisament pels fills però es que això no és veritat, els fills estan més be en un entorn on no hi ha baralles, crits, paraules malsonants, discussions sense fi i a vegades pallisses. També hi haurà que dirà que no els és possible separarse per la situació econòmica, però si de veritat es pensa en el propi benestar i el dels fills no hi ha cosa que una mare o un pare com cal no facin per tirar en davant. Com deia la meva mare, en acabar la guerra i vídua de guerra: "menys de puta he fet de tot per pujar el meu fill".
Be, passen massa sovint aquests casos, els coneixem perquè ens toquen d'a prop, passen al nostre país, però si ho mirem d'una manera global, el que està passant al món és tan gros, tan insuportable, que potser no és tan lluny el dia que passi el que deia en "Charlton Heston" al final de "El planeta de los simios" - malditos, malditos, tuvisteis que hacerlo, tuvisteis que destruirlo todo.........
Una cita: " És millor anar al llit sense sopar que llevar-se amb deutes "
- Benjamín Franklin -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada