Foto de Alvarado. Tots els drets reservats.
Les associacions d'escriptors en gallec, eusquera i català - GALEUCA - s'han unit per fer un contra-manifest i posar els punts sobre les is del ja famós manifest en defensa de l'espanyol endegat per la UPD, Rosa Díez, Albert Boadella i d'altres. Ho podreu llegir aquí
Ja era hora de que sortís algú en defensa de les nostres llengües que es parlen a l'estat espanyol des de fa segles. La nostra, el català, llengua llatina al igual que el castellà, l'hem anat conservant malgrat els intents de pendre'ns-la i de les prohibicions. Amb els allaus d'immigració interior de després de la guerra i dels anys 50 i 60, la prohibició de parlar-la, i els posteriors allaus d'immigrants estrangers; malgrat tot això, hem sabut conservar-la. Si que és veritat que d'entrada és pot pensar, quan escoltes a joves pel carrer parlant en castellà, que no hi tenim res a fer però aquests joves també la parlen quan volen i els convé i això vol dir que es coneix i se sap. Jo recordo de quan era petita que la gent de Barcelona parlava molt poc en català perquè "no hacia fino" les famílies benestants parlaven en castellà, d'aqui aquest català "xava" que se sent de tant en tant.
De fet passa el mateix amb el castellà (em nego a dir-li espanyol) que segons de quin lloc són o l'estatus que tenen parlen un castellà "pijo". A part de que tot i creure que el castellà de Castella és on més be es parla, no és veritat, si no ¿com és que no saben fer la D final i la substitueixen per Z? del "pollo" en diuen "poyo" , fan el "laismo", per ells la ella no existeix transformant-la en i grega, i quan és ella final només en pronuncien una ela, etc... etc.... Per tant, el que han de fer és ensenyar be i aprendre be el castellà, abans de dir que les altres llengües de l'estat posen en perill el castellà i que el que s'ha de fer és "cafè para todos", qui el posa en perill de veritat són els propis espanyols que malgrat parlar-lo des del néixer no varen estudiar gens be la seva gramàtica.
Una cita: " Una veritat sense interès pot ser eclipsada per una falsedat emocionant "
- Alejandro Casona -
5 comentaris:
Jo sempre havia sentit dir que el millor castellà era el de Valladolid
Això diuen però són els que més fan de la D final una zeta i de la ella una i grega. Be, els madrilenys també fan el mateix i crec que en general el castellà, castellà (o espanyol és igual) no el parlen massa be tal com cal. O no has sentit mai dir: me ha dejao el novio, te he buscao, no te he encontrao.......... i així podriem anar dient.
Això del buscao, encontrao em sona més de la part sudest de la península, La Manxa, València, Múrcia, Andalucia que de la part de Valladolid o Salamanca. En quant als madrilenys tots sabem que són dels que parlen pitjor el castellà.
Segurament tens raó però estem parlant del castellà o l'espanyol com oficialment li volen dir com a idioma, tal com l'escribim, l'estandard, del que varem aprendre la gramàtica i la sintaxi. Les diferents maneres de parlar-lo al sud, al centre o al nort, són, el que ara ningú vol dir, dialectes i són tan espanyol com l'oficial de la RAE. Però si el volen defensar que el defensin ben après i ben parlat. Crec que és molt criticable que a la televisió pública el locutor d'esports no sàpigue llegir Cesc, tan sols llegint'ho com si fos castellà s'entendria molt més que no pas els invents. En canvi saben dir molt be Shakespeare, Sarkozy, Menkel. Puc entendre que un castellà digui "Puijcercos" perquè no te perquè saber que ig en català és pronuncia semblant a la seva CH, però que no diguin Valls, Sabadell, pollo, xarel·lo o trobo imperdonable en un periodista.
Vals, Sabadel, poyo, chanel 10, etc.... i el o trobo ha de ser ho trobo. Perdona.
Publica un comentari a l'entrada