Sota llicència de Creative Commons. Tots els drets reservats.
Llegit el diari d'avui hi ha diferents noticies de les que parlar, com ara: el Barça i en Laporta, el llançament a USA del nou iPhone, la dimissió de l'assessor del President per motius personals, la preparació del Congrés de CIU, el reconeixement del Sr. Rajoy de que el dèficit de Catalunya és preocupant i així podríem anar seguint..... donant el meu parer d'aquests titulars.
Però no em ve de gust, perquè el titular més frapant, més esgarrifós i més dolorós és " 10 criatures mortes en una travessa impossible en pastera per arribar a la costa d'Almeria " morts davant les seves mares impotents, sense poder fer res, veient com els anaven llençant al mar un a un.
Quin dolor, quina pena més gran, mai més es recuperaran d'això aquestes mares. Estaven desesperades per poder alimentar els seus fills i es varen decidir a fer aquesta arriscada travessa per tal d'aconseguir una vida millor per ells i ara, què? què els queda per lluitar? per seguir vivint? res, una buidor grandiosa i un voler anar-se'n amb ells. És terrible, impossible de viure amb això. I és culparan, pensaran que si no hagués estat per la decisió presa ells estarien vius. Però no, no són elles les culpables, ho son els seus governants, els anomenats països rics, les multinacionals que esquilmen les riqueses dels seus països sense que hi hagi cap benefici pels habitants, tan sols l'enriquiment d'uns quants, governants i polítics. L'Àfrica és un continent ric del que ens hem anat aprofitant dècades i dècades d'anys, i on per culpa dels rics forasters és varen crear uns països sense respectar les diferents ètnies i tribus, el que ha comportat guerres i misèries per tot arreu. Perquè la comunitat internacional no hi fa alguna cosa? perquè tot ha de quedar en mans de ONGs que fan el que poden però que no ho poden fer tot?
Ploro, cada dia ploro, per poca cosa tinc el plor apunt però aquesta notícia no és poca cosa i el meu plor és per aquestes mares, per afinitat, per por del que els pugui passar als meus, per ràbia i per impotència.
Hi ha hagut també una altra notícia frapant, s'ha detingut l'assassí (ho ha confessat) de la noia italiana que va venir de vacances a Lloret de Mar i hi va trobar la mor. Em poso al lloc dels pares i m'imagino el que deuen estar passant, com es podien imaginar que les vacances de la seva filla és tornarien en aquest malson? perquè passen aquestes coses? és disculpa o desagravant el que l'assassí anés borratxo, drogat i empastillat? NO, tots sabem que és perd el cap i la percepció de la realitat però no és raó per a que no rebi el seu càstig. Aquests pares italians tan sols els queda l'esperança de que la justícia faci justícia i condemni a l'assassí. Saber que se'n pugui sortir amb pocs anys per culpa del jurat popular o per la interpretació del jutge ha de ser causa d'angoixa, i un no pot deixar de pensar que si ho ha fet una vegada ho pot tornar a fer un altre cop.
Una cita: " La resignació és un suïcidi quotidià " - Honoré de Balzac -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada