Amistat

Ahir vaig trencar la meva recança (per timidesa) a dir a algú que havia creat un blog i li ho vaig explicar a la meva amiga Magda. Ella, que ultimament, ha deixat una mica de banda això de l'ordinador, em va dir que ja se'l miraria. Be, això no és res mes que una introducció per parlar dels meus (nostres) amics el Xavier i la Magda. Són amics, amics, d'aquells que quan els necessites allà estan, la nostra amistat ve de quan anàvem a l'Institut i dura, dura i dura.......... Per circumstàncies de la vida no són d'aquells amics amb qui ho fas tot, sortir junts al cinema, anar junts de vacances, etc., Però de tant en tant ens trobem per fer un pa amb tomàquet (o més) i passem l'estona junts en converses i tertúlies que algunes vegades podrien qualificar-se d'antològiques o èpiques. Ens estimem i compartim les penes, les alegries, les preocupacions..... No ens agraden les mateixes coses, be si que compartim el gust pel cinema, el teatre, la lectura, la música però en el que diferim és en els gèneres però i que? això no impedeix (al contrari) la nostra amistat. Podria estar parlant d'ells molta estona però això seria massa llarg. Tenim un altra amic, amic, amic. en Miquel, ell és autèntic, és l'amic que hi és quan necessites de veritat que algú t'escolti igual que el Xavier i la Magda. Són pocs els amics que tinc? per mi no, evidentment hi ha d'altres persones que puc considerar que són amigues però amb qui segurament no hi tindré mai prou confiança per compartir coses.