La crispació de'n Carod-Rovira

Tal i com vaig dir, "lo prometido es deuda" avui escriuré una mica sobre el que penso de la intervenció de Carod Rovira al programa "Tengo una pregunta para Ud." Penso que va deixar les coses molt clares però hi havien uns "elements" que li varen fer un "envit" i hi va caure totalment deixant-se portar per la crispació. Qualsevol català (de qualsevol partit polític o no) a qui li haguessin fet aquelles preguntes segurament s'hagues deixat emportar per la crispació i pel "desamor o desafecte" que, no se com han aconseguit, que ens tinguin la resta de ciutadans d'aquesta Espanya que mal que els pesi és pluricultural. Però, jo opino que un home que fa molts anys que es dedica a la política ja hauria d'estar "bregat" en aquestes situacions i s'hauria pogut contenir una mica més i mostrar-se menys bel·ligerant, sobre tot amb "lo" del nom, va estar be que digués que saben dir un nom estranger (no l'escric perquè no se com s'escriu correctament) i en canvi no haguessin après a dir Josep Lluís, però ho va fer en un to d'enfado i molt aïrat que no calia. Va dir que ell és independentista, no nacionalista perqué sempre es parla del nacionalisme català o basc però no se'n parla mai del nacionalisme espanyol. Jo no comparteixo el seu desig d'independencia però el respecto perquè hi te tot el dret però si que comparteixo el rebuig d'aquest nacionalisme espanyol tant caspós del PP.