Les "postes de sol" hi ha vegades que són precioses: al mar, entre montanyes......., però també se'n diuen "ocàs" i aquesta paraula l'apliquem tambe a la vida i això ja ens fastidia una mica més perquè ve a significar que la teva vida ja s'està apagant de la mateixa manera que s'apaga la llum del dia per entrar a la nit. Jo ara que estic començant aquest ocàs (però serà molt llarg eh?) me'n adono de que aquell idealisme que tenia als anys 70 de mica en mica s'ha anat tornant en desencís. Avui jo encare comentava (perquè no vull sentir-me desilusionada) que sóc una idealista i que crec molt amb la Persona a quí sempre li presuposo una bondat d'entrada, que també crec en els polítics perquè els suposo tans sols amb l'ambició de portar a terme els seus ideals. Al fer aquest comentari he encetat una polèmica i m'han arribat a dir que ja sóc massa gran per ser tan innocent i que ja m'ha passat l'edat de la lluita pels ideals, que tots els polítics són iguals tan és que siguin de dretes com d'esquerres i que el seu afany és solament el d'enriquirse i destacar. Be jo ja he contestat el que havia de contestar, que si estaven fent demagògia, que no es pot mai medir amb la mateixa taula "Tabla" bla, bla, bla,.....i més, però finalment he canviat de tema perquè la discussió anava pujant de to i és veu que no se argumentar massa be per defensar la meva posició. Però una vegada a casa no he pogut deixar de pensar que pot ser si que vaig amb el lliri a la mà, perquè com em deia la meva amiga Magda si t'ho mires tot fredament el mon està horrorosament malament. Em permetré de transcriure algunes frases de la Magda: "Els que marxen del seu pais per trobar un mon millor, s'ofeguen al mar..... i no passa res. Un individu apallissa brutalment a una noia ......... i no passa res. Marits, novios o ex maten la dona .......... i no passa res. Cada dia els rics són més rics i els pobres són més pobres.......... i no passa res. Ens posem en contra dels inmigrants perquè omplen les escoles i la ss.ss. i la "mala llet" sempre va dirigida als que tenen la vida més difícil. Els bancs o les multinacionals cada dia tenen més beneficis........... i no passa res". Totes aquestes coses que passen arreu del mon (guerres per diners, fam, criatures que moren,etc.) em creen un gran desencís i un desig de dir "apaga y vámonos" i preguntar-me ¡ perquè no passa res? !.
És perqué estic a l'ocàs que em sento així de "desencissada"?
5 comentaris:
Marali i Magda felicitats per l’escrit! És tant bo i colpidor que està per sucar-hi pa! Rés més josep rof i rof
El cert es que si et paressis a pensar en tot allò que ens envolta, sortiriem correns inmediatament i li diríem a Deu que qué s'ha pensant donant-nos el "do" de la vida.
Però la veritat és que en el fons, nosaltres mateixos fem que l'existència no sigui tan horrible, gràcies a coses com ara els ideals, que ha sobre ens fan pensar a vegades, que estem molt a prop de la felicitat.
Moltes gràcies Josep Rof i Rof, li diré també a la meva amiga Magda que li he fet servir unes frases seves que han estat felicitades.
I a tu també Rebeca per fer algun comentaris als meus escrits. Tens raó quan dius que gràcies als ideals podem pensar que pot ser si que aconseguirem un mon millor.
Alícia
Sovint el decencís no va lligat a l'ocàs: a vegades t'agradaria enviar-ho tot a la merda i deapuntat-te del gènere humà... però no és cert que cal lluitar abans de rendir-se? Potser amb idealismes, potser amb confiança, potser amb un blog!
Has lluitat per canviar les coses i la prova és com has educat els teus fills i com has viscut. Cal seguir lluitant i pensant que les coses poden canviar!
Sempre hi ha temps per al desànim, el que cal és trobar temps per l'esperança!
Estic d'acord amb la Marina, i com el comentari se m'allargava he escrit aquest altre post http://www.miki.cat/index.php/perseguint-els-somnis/
Publica un comentari a l'entrada