08 de gener 2008

Començar............

foto de Núria Puig. Tots els drets reservats.
Començar de nou, no és que hagem tingut unes vacances i el retorn a la feina se'ns faci feixuc, però quasi que si que després de les Festes i amb l'any encetat és com un reprendre la rutina i ens costa assimilar-ho (al menys a mi). Tal i com vaig dir, un dels meus propòsits importants per aquest any seria (com molts) el de intentar perdre uns quants quilos (diuen que és una qüestió de salut pels meus ossos) per això la foto de les taronges. Començo avui doncs a vigilar una mica més el que menjo, sense fer una dieta concreta, procuraré treure greixos (no tanta llet, que m'encanta), res d'embotits, poca carn i a la planxa, més peix també a la planxa, res de fregits i arrebossats, més verd cru (com els conills), més fruita i més verdura bullida poc amanida. Diuen que fent això i menjant poc i 5 vegades al dia, m'aprimaré. Ho intentaré però se segur que si no hi ha resultats aviat me'n cansaré. M'agrada el bon menjar casolà i canviar-lo per aquesta altra manera de menjar, sense resultats, és massa sacrifici per mi.
Us confesso una cosa però, avui faig escudella (no tan substanciosa com la de Nadal però quasi) ho sento ja ho havia comprat per fer-la. Em limitaré però al platet de sopa amb poca pasta, un tros de pilota, i patata, i els ossos per escurar. (tampoc és tant menjar oi?)
Comencem, cuidem-nos, a veure si ho aconseguim.

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

ara se que després del que et diré m'odiaràs a mort de per vida. M'agrada menjar tot allò que engreixa, i no em fa cap efecte, fa anys i panys que peso igual 74 quilos. Saps, aquell pa de pagés sucat al suc del rostit?, o al de les arengades? No hi ha res que m'engreixi, i el meu pare igual, i en te 90. NO es per fer-me el xulu, però és una gran sort poder menjar de tot sense cap preocupació.

Marali ha dit...

Ets dolent eh?, odiar-te no, envejar-te si, qui és de mena prim ho és i ja està, jo ja de jove (i estava prima eh¡mira la foto del costat) ja apuntava que m'assemblaria a ma mare i la veritat és que quan més gran em faig més mi assemblo. Ja saps però, que les dones menopàusiques i amb gens de pare o mare gras, els quilos se'ns van afegint sense adonar-nos, a part de tot allò de les retencions de líquid, etc. Et felicito per saber menjar i no haver de patir. M'alegro que encare tinguis al teu pare, que 90 anys en son molts. Com està? jo tinc al meu sogre que en te 86, però el seu cap va perdent cada dia més. gràcies per la visita.

Francesc Puigcarbó ha dit...

El meu encara ve cada anys amb mi a uscar bolets, iel tinc de vigilar, se m'enfila per a tot arreu. Som de Poble, de Sant Feliu de Codines, deu ser per aixó.
Escolta'm, el bloc de ... a la Mùsica l'estic refentm ja estava gairebé acabat i vaig tenir problemes amb una plantilla. A dalt ja no poso..Bloc en construcció.
Quan al Toni Vilaplana prou el conec, el que fa anys no en se res d'ell. JO anava ambs els Wattusi, era el vocalista que es deia.

Anònim ha dit...

Els ossets i la verdureta és lo més que m’agrada del caldo, la pasta i la pilota tant ma fa. Vull aclarir-vos que els ossets grassos passo d’ells, en canvi els rancis no en perdono cap i les verduretes m’encanten, si en sobren (a casa ni posen moltes) l’endemà passades per la paella encara són més bones. S’ha de dir que amí tot en ve bé. Diuen que hauríem de menjar just lo que cap en un plat de postres? Ei! No val repetir. Bon profit.
Bons propòsits’08, jo m’he proposat no tallar-me el cabell, cosa dificilíssima m’agrada anar rapat al cero. Aconseguiré una cueta? No sé, No Sé. Vet i aquí la qüestió. La vida n’està plena de bons propòsits.

jrrof ha dit...

Anonim NO sóc en jrrof (josep)