foto de Núria Puig. Tots els drets reservats.
Ahir vaig tornar a casa, després d'una petita intervenció quirúrgica, i em vaig adonar que en certa manera tenia "abstinència" d'ordinador, de tabac, i de blog. El primer que vaig fer va ser asseure'm davant l'ordinador, encendre una cigarreta, mirar el correu, entrar a blogger i fer el meu post de la recepta de cuina. Realment això del blog és bastant addictiu, ¡no ho hagués dit mai!. En aquests moments em sento una persona addicta a massa coses: sóc fumadora (el gran pecat d'avui dia), addicta als jocs d'ordinador i addicta a escriure al blog. Analitzo: fumar sembla ser que sí que és una addicció dolenta i desagradable perquè aquests 4 dies que no he fumat m'ha sabut greu sentir que la meva roba (tot i haver-la posat neta) feia pudor de tabac, que el meu "bolso" que em van portar els Reis ja feia pudor de tabac i ja no parlem de quan vaig entrar al meu despatx, feia moltíssima pudor de tabac. En quant a les addiccions als jocs d'ordinador i a escriure al blog, aquestes no crec que siguin dolentes perquè la dels jocs és una addicció entre cometes (puc estar jugant bastant estona però quan dic prou és prou) i la d'escriure coses al blog no ho és gens de dolenta, al contrari, ja ho he dit moltes vegades, anímicament em va molt be. Per tant, sento que el que cal ara és fer-me un replantejament de l'addicció al tabac, començant per fer neteja del despatx com cal (ventilació, cortines netes, entapissats nets) i evitar tornar a fumar als llocs tancats. Més en davant ja veurem si em decideixo definitivament a deixar de fumar del tot (ara no és el moment).
(el corrector no vol funcionar, perdoneu doncs les possibles faltes d'ortografia)
2 comentaris:
Els últims escrits del teu bloc m’havia posat en sospita, avui la sospita s’ha fet realitat, ‘ànims marali” Primer pensar en recuperar-te. Segon aquests bons propòsits que pul•lulen al teu entorn, espero què un dia et puguis sentir compensada d’haver-los vençut. Te’n faràs creus de lo bé que t’anirà. Parlo des de la meva experiència aconseguida els anys 98s. Encara ara amb sembla que no pugui ser. És dur, molt dur... però compensatori. Ànims!
Doncs si Josep, ja m'ho suposo que deu compensar perquè realment a l'hospital em molestava molt obrir l'armari i sentir la pudor de tabac de la meva jaqueta. En quant a la petita intervenció quirúrgica no ho volia posar al blog però em va semblar que perquè no podia dir el motiu de la mena "pausa"? I gràcies pels teus desitjos i per pasar-te per aquí. Jo confio que lo de la operació no anirà a més i d'altra banda m'estic recuperant molt be. Una abraçada. Ficsat que ja he arreglat els links dels teus blogs.Ja et comentaré els escrits que em vas enviar, no els he pogut llegir amb tranquilitat.
Publica un comentari a l'entrada