foto de Itachi. Tots els drets reservats.
Avui he llegit un article a El Periódico, aquí que m'ha fet rumiar. Les dones ho tenim molt magra si tenim ambicions: de llocs de treball qualificat, de promoció dins la feina, o polítiques. Si volem aconseguir alguna d'aquestes coses com a dona i de manera femenina ens serà molt difícil. Després de tants anys de domini de l'home i d'estar en un segon pla, si volem ocupar un lloc que habitualment sempre ha estat dels homes, lamentablement haurem de desfeminitzar-nos i assemblar-nos als homes. Recordeu la Thatcher? li deien la "dama de hierro" perquè? perquè era dura i molt poc femenina externament i en els seus actes. Quan en Rodriguez Zapatero va guanyar les eleccions, les dones del seu govern varen sortir en portada de diferents mitjans, guapes, elegants, maquillades, i es varen endur crítiques del sector més reclacitrant de la dreta. Varem tenir una ministra de cultura "Carmen Alborch" que era (és) extremadament femenina i se la criticava precisament per això, pel seu vestir trencador, pel color dels seus cabells, per la seva feminitat en suma, mai parlaven d'ella per valorar la seva feina i si ho feien era menystenint-la. A la jove ministra Carme Chacón li diuen el "florero" del Psoe i la "nena" mimada de Zapatero. En canvi na "Maleni" cada vegada menys femenina si que li critiquen la "feina".
És dur això, passa a tots els nivells, no tan sols a la política, la dona ha de demostrar doblement que val per aconseguir aquell lloc directiu que ambiciona i en canvi a l'home ja se li suposa la seva vàlua només per ser home.
12a. raó: No s'ha de votar al PP perquè en general voldria a la dona "en casa y con la pata quebrà"
2 comentaris:
Encara, malauradament, una dona ha de demostrar més que no pas un home el que val, si es lletja, es fiquen més amb ella, però si és maca també, és clar. Encara ens toca patir una mica, què hi farem.
Si oi?, de fet si comparem de com estava la dona quan erem petites a tot el que s'ha aconseguit, be ja hi ha molt de guanyat, però també encare falta molt, pot ser una altra generació? De fet els nostres fills ja no són tan masclistes tot i que les dones en tenim bastant la culpa quan des de petits ja hem fet diferències amb els nens. No és el meu cas perquè no he tingut cap nena.
Publica un comentari a l'entrada