Estem a 25 d'abril, tan sols queden 5 dies per acabar el mes i per sort ha plogut i ha nevat, segurament que no el suficient, però ha apaivagat la sed de la terra i dels boscs. He guanyat un pèsol sumant-me a l'aposta que va fer en Francesc, i anant de cara al maig esperem també que es compleixi el refrany " pel maig cada dia un raig" i acabi solucionant-se el problema immediat de l'aigua. Els polítics però no s'han de adormir i han de fer les degudes previsions perquè no manqui l'aigua de boca si com sembla, cada vegada hi haurà més sequeres.
Pel mes de maig, la meva estimada mestre, que ja vaig dir que fatxa no ho era però si molt religiosa i creient, a l'escola fèiem el mes de Maria. Muntava un petit altar en un racó de la classe amb una Mare de Deu preciosa i flors fresques cada dia: xeringuilla, roses, lliris, etc. i en acabar la classe al migdia, resàvem cantant la "salve". A mi m'agradava fer-ho tot i que ja sabeu que de cantar no en sabia pas massa, però m'agradava aquella petita estona i em sentia alegre i com més bona nena. Hi havia moltes de les meves companyes que ho trobaven una carrincloneria i reien per sota el nas i no pas de la Mare de Deu sinó de la mestre. La Srta. Maria ens feia cantar si, però si alguna no ho feia, ni la posava en evidència davant les altres ni la castigava, era simplement un ritual religiós que ella volia fer i volia que les seves alumnes no fossin unes descregudes. Malauradament per mi, amb el pas dels anys la meva religiositat va anar desapareixent i vaig començar a fer-me preguntes de les que no hi havien respostes, tan sols et deien que era una qüestió de fe i precisament fe i prou no em servia. He dit malauradament per mi, perquè potser si hagués conservat una mica d'aquella religiositat de quan era petita, m'haguès servit, potser eh! ,de consol.
L'única pega que jo tenia és que a casa no hi havia jardí ni flors i que jo no podia portar flors pel mes de Maria com feien algunes companyes, a mi em feia ràbia i una mica d'enveja. Li vaig demanar a la meva mare perquè a casa no hi havia flors, be que teníem eixida, i ella em va dir com sempre amb el seu pragmatisme de treballadora: jo ja tinc prou feina per portar un sou a casa i tenir cura de tu i de la casa, no tinc temps de plantar flors "primer és l'obligació que la devoció".
Aquest mes de maig el començaré be, perquè "Catarsi Teatre" tenim "bolos" l'1 de maig a Pineda a la mostra de Teatre i el 2 de maig a Planoles, amb l'obra "Torna-la a tocar Sam" i tot i que jo no hi tinc cap paper aniré amb la companyia per donar un cop de ma i així també estaré 2 dies fora de casa que em serviran d'esbarjo. Al menys aquest 2 dies demano que no plogui i que el cel llueixi un blau radiant.
Una cita: " Ningú se'n adona de que hi ha alguna gent que gasta excessiva energia simplement per semblar normal " - Albert Camus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada