08 d’abril 2008

Un dia de descans de blog per vosaltres

Foto de spirita. Tots els drets reservats.
Ahir no vaig fer cap post. Motiu? mandra i manca de idees, i avui no us penseu que tinc gaire clar de que parlaré.
Del que m'he adonat en això dels blogs és que funciona una mica com les postals de felicitació de Nadal. Tu n'envies a la família i als amics i en rebes dels mateixos a qui els has enviat. Ja fa molts anys que vaig deixar d'enviar postals de Nadal precisament per això, tenia la sensació de que jo me'n recordava d'ells però que ells se'n recordaven de mi quan rebien la meva i llavors me la enviaven, era com una mica forçat, i vaig arribar a la conclusió que això de les postals de Nadal a molta gent els fa fins hi tot ràbia, per tant felicito el Nadal a la família per telèfon i ja està.
La comparació amb els blogs és perquè ja m'he adonat que si tu tafaneges d'altres blogs i deixes un comentari a algun article que t'ha agradat el més segur és que aquest blocaire t'envii un comentari al teu post del dia, però si vas tafanejant sense deixar cap comentari, tampoc en tindràs cap.
És que això dels blogs ha augmentat tant que es necessiten moltes hores si vols llegir-ne uns quants i deixar comentaris, jo ho comprenc, ens hem posat a escriure, molts sense cap mena d'experiència, imposant-nos com una obligació diària fer un post i de vegades acabem escrivint banalitats, i està clar que no tothom disposa del temps suficient per fer visites i comentar, menys si és alguna bajanada.
Ei, però no llançaré la tovallola perquè com ja he dit altres vegades, a mi particularment, em va molt be escriure, m'agrada, no ho faig massa bé, no sóc literata ni romàntica ni poeta, jo escric "tal com raja" o sigui plasmo al paper el que penso del tema en concret que he triat, és com si fos una conversa i m'agrada.

5 comentaris:

saltenc ha dit...

Bon dia Marali, veig que tens el blog actiu dia si, dia també, la veritat és que arriba a ser complexa deixar comentaris diariament i no caure amb la repetició, l'altra problema és el temps i es que un sol anar de corcoll,tot i això bloguegar no deixa de ser un alicient, poder comunicarte amb gent que no haguessis conegut mai em sembla fascinant i duna gran riquesa intel-lectual, espero veure per molts anys els teus agradables comentaris. Per cert això de l'aigua, no trobes que aquest govern porta la gestió prou malament i que el PSOE no ajuda massa al optimisme de la Chacon, jejeje.... Salut!

Marali ha dit...

Hola Saltenc;
Mira el que penso és allò tan antic i en castellà perquè et faci més ràbia: "entre todos la mataron y ella sola se murió" Aquesta sequera tan persistent ha agafat desprevinguts a tots per no ser el clima de la nostra terra. Però com que ja arrosseguem uns quants anys de poques pluges s'hauria de poder haver previst les necessitats i les possibles solucions abans. Haver repassat la xarxa per controlar si hi havia pèrdues importants, canviar de sistemes de regadius, etc. En Francesc s'ha jugat "un pesol" que a l'Abril i al Maig ens plourà, jo m'he afegit a la juguesca malgrat no agradar-me els pesols perquè estic convençuda de que ho farà. Ara si serà suficient ja són "figues d'un altre paner".
Entre tots, abans i després de la sequera, ho han fet prou malament.
Salutacions

jrrof ha dit...

HOLA MARILÍ el teu “tal com raja” és el meu! Una cosa et vull dir en la teva imposada tasca diària per penjar un post. Bé primer el que has de fer és oblidar la tasca i passar sols el quant et vingui de gust no hi ha res més feixuc que la imposició d’una tasca fixa, sempre escriu vaig el lema “ara escrivint gaudeixo del moment i animo el meu post” oblidat de la tasca diària, lo que en castellà se’n diu TAREA. Cada u en cada moment ha de fer el que li vingui de gust i prou, en el venir de gust sentir el plaer d’escriure (com jo en aquest moment) no et desanimis i si un dia fas campana... convé fer campana, emparentà en el “perquè no et venia de gust o no gaudies del moment” pensa que el teu “tal com raja” és el meu!

Coratge i endavant! Ha els politics que facin el que vulguin...em ells amb sento desencisat. Serà perquè he madurat com persona? No se, NO SE. Entra tots n’ha un munt de tonteria.

Marali ha dit...

Doncs si Josep, la veritat és que desencisen una mica, faràn el que voldran potser miran més els interessos partidistes per allò del "que diran" que pels nostres que en realitat seria aquesta la seva feina a fer, vetllar pels interessos de tots. En fi, ¡c'est la vie!
Continuaré amb el "Tal com raja" com tu i aniré fent.
Petons

saltenc ha dit...

Com sempre tots plegats, sobre tot els mitjans de comunicació en fan un gra massa de tot plegat, estic fins els nassos de sentir parlar de la recessió económica, la inflació i la sequera, exageren molt, segur que plourà ben aviat.
Ah! les dites en castellà no tenen perquè fer-me rabia dona, d'un treus aquests pensaments. Apa, siau!