Per la feina de músic del meu marit a Bilbao hi vaig estar 2 hiverns, el primer érem pràcticament recient casats, i el segon ja teníem el primer fill amb 4 mesos.
Aquell primer hivern passat a Bilbao va ser agradable tot i que sempre hi havia molta humitat. Vivíem en una pensió de "les siete calles" carrer Loteria, 2. Jo no anava mai als llocs on tocava el meu marit perquè avui tocaven a Baracaldo, demà a Portugalete, o sigui un lloc diferent cada dia i jo no en tenia cap ganes de marxar després de dinar i haver-me d'empassar tots els assajos. Als matins, (com sempre durant quasi tota la meva vida) deixava al marit dormint i me'n anava a esmorzar a una cafeteria a prop de la pensió, se'm va fer difícil al principi aprendre com demanar el meu cafè amb llet, ja no recordo les maneres que hi havia de demanar el cafè, finalment vaig saber que si demanava "un café con leche de desayuno" tindria el meu cafè amb llet normal. Una vegada esmorzada anava a comprar el diari i me'n anava a llegir-lo a un parc que hi havia al davant de la cafeteria-hotel Arriaga, llavors tornava passejant cap a la pensió per despertar al marit, tornàvem a sortir junts ell per esmorzar i jo em prenia un "vino" que sempre anava acompanyat d'un "montadito" (obsequi, formava part del "vino").
Anàvem sempre a dinar tots els del grup a un restaurant de menú casolà (nosaltres en dèiem a ca la Bego, que era el nom de la filla) que costava 50,- ptes. i que cuinaven molt be, però és clar, la cuina casolana bilbaïna és bastant forta i hi posen xoriço a tot, va arribar un punt que tenia l'estòmac pesant, pesant, i com que hi teníem prou confiança els vaig demanar si l'endemà em podrien fer de primer unes patates bullides, varen al·lucinar i els vaig haver d'explicar com fer-les (això de no fer-hi cap sofregit ni posar-hi xoriço no ho acabaven d'entendre) però me les varen fer el que va passar és que me les varen servir amb l'aigua i vaig haver de demanar que les escorreguessin. La Bego és va quedar al meu costat per veure com em podia menjar allò tan poc gustós, però a mi se'm varen posar de maravella.
Un altra dia els vaig explicar com fer un arròs bullit de malalt que en dic jo, perquè anava una mica "fluixa" i sí me'l van fer però me'l varen portar escorregut (a l'inrevés que les patates) ja no recordo com me'l vaig menjar potser hi vaig afegir aigua i un raig d'oli? no ho recordo.
Però anar a dinar a Ca la Bego és va haver d'acabar perquè el cantant (Robin Marcos, cantava com en Luís Mariano) per a qui treballaven acompanyant-lo en les seves actuacions, va dir que se'n anava de cap de setmana a veure la família i ja no va tornar, devia als músics 2 setmanes de feina i ens varem quedar a "dos velas" o sigui que per estalviar, primer varem anar a dinar a la "Casa Alavesa" on el menú era de 24,- Ptes. el menjar no valia gran cosa però al menys era menjar calent, allà vaig avorrir els "callos" vaig trobar que feien pudor (només ho sentia jo) potser és que ja estava embarassada però encara no ho sabia, hi varem dinar una setmana però finalment com que havien decidit esperar una altra setmana més per veure si el "jeta" del cantant tornava i cobraven, varem passar-nos als bocatas que jo anava a comprar i els preparava per tots. O sigui, bocata per esmorzar, bocata per dinar i bocata per sopar, fins que varem agafar el sis-cents i varem tornar a casa.
Amb això dels bocatas hi ha una anècdota una mica fastigosa però us l'explicaré, resulta que el bateria del grup (en Jaky) era francès i em va demanar que li comprés formatge "roquefort" pel bocata, jo llavors no el coneixia i no n'havia menjat mai i li vaig dir "és el formatge que diuen que te cucs?" i em diu si, quants més en té més bo és el formatge, vale, jo que li compro el formatge i a l'hora de fer el bocata veig que és veritat que hi ha cucs i quan li dono li dic, mira Jaky que deu ser molt bo perquè en te bastants de cucs, i ell esverat diu "hòstia, no jodas" total que vaig haver de treure tota la molla i formatge del pa i demanar a la patrona si li podia fer una truita.
Quan varem arribar a casa vaig confirmar que estava embarassada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada