Lletres i diada de Sant Jordi

Foto de jorgextravaganza. Tots els drets reservats.

Al final de la diada es va confirmar el que ja tothom es pensava, que el llibre de Carlos Ruíz Zafón seria el nº 1 de vendes de Sant Jordi. Jo no coneixia aquest escriptor, el vaig descobrir per mitjans del "Circulo de Lectores" comprant "L'ombra del vent" i la veritat és que la novel·la em va agradar molt.

Avui he començat a llegir "El juego del angel" i de moment pinta be i enganxa. Però abans hauré d'acabar "K.L.Reich" que malgrat ser bastant cru i dur i conèixer d'antuvi el que passava als camps de concentració nazis, no deixa de frapar-te ni d'esgarrifar-te. Ja vaig per la meitat del llibre, temps enrere ja l'hauria acabat perquè tenia més poder de concentració i podia estar llegint molta més estona, ara que ho faig abans d'anar a dormir m'adormo a les 4 pàgines i no perquè la lectura sigui avorrida sinó per l'efecte del somnífer que em prenc.

En tinc un altre de llibre començat, "El Celler" de Noah Gordon, me'l varen portar els Reis i el vaig començar però l'he deixat apartat de moment per veure si més en davant soc capaç de tenir ganes de llegir més intensament durant el dia. De fet Noah Gordon és un escriptor que m'agrada força però per mi que com el primer de la seva trilogia, "El Médico" no n'ha escrit cap més a part de "Chaman" .

Per Sant Jordi, funciona massa be el màrketing de les editorials i acabem comprant el llibre del que més en sentim parlar. Va passar amb "El còdigo da Vinci", amb l'Esglèsia del mar" amb el segon "totxo" de Ken Follet continuació de "Los pilares de la tierra" i amb aquest mateix. Que per cert, quan vaig llegir "L'esglèsia del mar" em va recordar moltíssim "Los pilares de la Tierra" que jo ja havia llegit en edició "barata" feia molts anys i que em vaig comprar per l'autor, sorprenent-me molt perquè el que havia llegit de Ken Follet era novel·la policíaca i d'espionatge al igual que Frederick Forssyte i John Le Carré.

Ahir vaig anar a la presentació d'un llibre "La cançó dels deportats" d'una escriptora de Llinars, Na Teresa Pous. A part de la passejada amb la família i el nét, el berenar de xocolata amb xurros i viure l'ambient de llibres i roses de Llinars, la presentació d'aquest llibre va estar molt be perquè es varen fer unes lectures mig representades a duet, amb la Marina i l'Àlex, (Marina escriptora, actriu, dramaturga i Àlex actor, ambdós de la nostra companyia de teatre amateur "Catarsi Teatre") que varen saber transmetre la situació i ens varen fer venir ganes de llegir-lo.

De fet havíem fet plans per baixar a Barcelona i anar a la plaçeta d' "El Molino" on hi havia signatura de llibres per part de Na Júlia Costa, volia anar-hi per comprar el llibre, fer-lo signar i desvirtualitzar-nos amb la Júlia., però ho heu d'entendre, els fills són els fills i quan Na Marina em va oferir anar a berenar junts, varem canviar de plans. Ho sento Júlia, una altre dia serà, però si que demanaré el teu llibre.

Una cita: "Tots els rius van a parar al mar, però el mar no es desborda" - proverbi xinés.