11 d’abril 2008

"Papeles mojados" - CHAMBAO

Bellesa senegalesa. Foto de Magda. Tots els drets reservats.
El títol del post d'avui és el de la cançó de "Chambao" que està tenint molt d'èxit, però el que m'interessa més de la cançó és la lletra, tot i que el guarniment musical és molt bo al meu parer, escolteu-la i veieu-la a la barra de video. Parla de les pàteres i els immigrants que perden la vida buscant precisament una vida millor per ells i els seus.
Us recomano, el post de la meva amiga Magda que va fer ahir referent a l'Àfrica, en ell ens explica la situació de la majoria d'africans, com per exemple que es poden morir d'un mal de queixal per no tenir al seu abast un trist antibiòtic. (no fa servir corrector de català però s'enten molt be).
Tot això, be el meu post, ve donat perquè al darrer informe d'Aministia Internacional situa a Espanya com un dels llocs on hi ha més brots de xenofòbia contra els immigrants, malgrat el que ens pensem de que som un país molt solidari i tolerant continuem mirant-nos als immigrants com a rars i molta gent pensa que venen a usurpar els nostres drets, com si ells com a persones humanes no en tinguessin de drets.
Hem de recordar que tota aquesta immigració que ens ve de l'Àfrica, que entren de manera il·legal, que viuen amb por de ser retornats al seu país, treballen en feines que ja ningú aquí vol fer per ser massa dures i mal pagades (el camp, neteja, cuidadors d'avis, càrrega i descàrrega, etc..). També als anys 60 quan molts espanyols, (andalusos, gallecs, extremenys) varen decidir immigrar a França, Alemanya, Suïssa, l'única feina que trobaven i els deixaven fer eren d'aquest tipus i també ells se sentien discriminats, fora de lloc, enyorats de la seva terra i de les seves famílies, menyspreats, considerats incults i ignorants, però ells seguien lluitant perquè ho feien per sobreviure ells i les seves famílies, qui no ho faria?
La Magda acaba el seu post amb una frase colpidora. A qui s'ha de demanar solucions per l'Àfrica malmesa pels europeus, és als governants (propis i els de l'anomenat 1er. món) i no als mateixos immigrants. ¿Què hi poden fer ells si és la única sortida que els queda per no veure morir-se els pares, fills, família,..... de gana?