10 d’abril 2008

ZP defensa la nostra llengua

Foto de Amy The Nurse. Tots els drets reservats.
Repassant els titulars d'el Periòdico d'avui hi ha una ressenya molt interessant de la defensa que el futur President (o president en funcions) Rodríguez Zapatero va fer ahir al Congres dels Diputats en resposta a la Rosa Díez de UPD, llegiu-la aquí està molt ben explicada i diu que de manera contundent en ZP va negar que a Catalunya el castellà estes discriminat.
Els que estem molt interessats en la nostra llengua potser hauríem de fer servir més el que fa fins molt poc era habitual i que no se per quina raó s'ha anat perdent. Em refereixo a la manera de donar l'hora en català, hi ha molt poc jovent que tot i demanar-la i parlar en català, si li dius són 2 quarts i mig de dotze et diu "mande?" en tenen la culpa els rellotgers al haver fet rellotges digitals (és així com és diu?)? és que avui a les escoles no ensenyen als infants a conèixer el rellotge? En català tenim una manera diferent del castellà de dir l'hora per tant crec que hi hauríem de insistir en donar-la com ho hem fet sempre.
Passa el mateix quan vas a comprar queviures, ja no hi ha dependentes o dependents que sàpiguen que 1 quilo te 2 lliures i mitja, o 30 unces, o 4 quarts de quilo i tampoc saben que són 3 unces, una unça i mitja, mitja terça, una terça, mitja lliura, una lliura, fins hi tot alguns ni el quart de quilo. Tot ho has de demanar per grams i passa el mateix amb les capacitats, en lloc de demanar i capsa de llet de litre i mig, abans dèiem 6 petricons de llet. Comprenc però que hi ha coses que abans compràvem a granel com era l'oli i la llet (demanàvem 1 quarta d'oli o 2 o 2 i mitja) i com que ara ja va tot envasat no cal i segurament per aquesta raó s'ha anat perdent l'expressió, però el pes hauria de ser encara vigent i hauríem d'ensenyar-ho a dir-lo tal com s'ha dit sempre.
Ja no parlo de "quarteres" perquè els pagesos encara ho fan servir quan anomenen les mides de les seves terres de conreu, (malgrat que cada vegada més parlem de m2.) ni de tones, ni de quintàs, perquè en el dia a dia no és habitual parlar d'aquests pesos a no ser que treballis en una fàbrica de ferros, de gra, de ciment, etc...
Posem el nostre granet de sorra en la normalització de la llengua, fem servir aquestes expressions per a que no es perdin i si cal explicar el que volen dir, no passa res, s'explica, però així potser és podrà anar recuperant allò que tot i ser vigent (no han canviat pas les mesures i el sistema mètric decimal) s'ha deixat de fer servir.

1 comentari:

jrrof ha dit...

Hola Marili ja que has parlat de rellotges digitals dels que donin l’hora en català jo en tinc instal•lat, a par de donar l’hoara, protegir la pantalla sona les campanades i tot per instal•lar-ho sols has de clikar aquest link o adreça... www.comunicaciodigital.com
i seguir les intruccions Un rellotge català - 2a edició i lo més és que sempre està en hora.

Referent a totes les altres mides esmentades sols les recordo ara soc incapaç de saber la mesura de cada una d’elles. Recordo de jove que anava a comprar carbó i les mida era per arroves. A la botiga 3 onces embolicades amb paper d’estrassa, a les hores tenia una altra utilitat... escriure-hi les frases dels castics del cole. El mestre ho volia així, a més de no estudiar fer gastar en llibretes els pares... això mai.

En quant a política ja s’ho faran! Pensant amb l’aigua la sort que tindran és que un dia tots els ciudatans d’aquests país sortirem amb la rebeca girada i la pluja serà tal que de sequedat no se n’haurà de parlar mai més. Ara sols falta posar-nos tots d’acord. Fàcil no. O NO.