10 de març 2009

Propostes d'esdeveniments

galeria de ade. Tots els drets reservats.
M'han fet dues propostes d'assistència a 2 esdeveniments als que m'agradaria molt poder-hi anar.
Segons els metges, psicòlegs i la pròpia família, necessito poder sortir de casa i fer algunes coses diferents de les que porto fent des de fa molt d'anys (tenir cura d'avis, sobretot i rumiar massa la pena). Un d'aquests esdeveniments seria tot un cap de setmana (el vinent) a Tarragona, diferents taules i conferenciants, de caire polític, però distés amb esmorzars, cafè, dinars i un gran sopar. Una oportunitat per conèixer més gent o retrobar-ne de coneguda.
L'altre esdeveniment, també em fa gràcia, seria pel dissabte 28 de març a Barcelona, Gràcia, i es tractaria de conèixer a companyes de blog, com són les "dones en Xarxa" per tal de fer-nos fotos i canviar la website.
L'inconvenient més gran és que els 2 esdeveniments es fan en dissabte. Anys enrere m'hagues anat fantàsticament be perquè els dissabtes i diumenges sempre els tenia lliures, però ara tenint a l'avi m'és més difícil desentendre'm. Segur que si ho comento amb el marit dirà que hi vagi i que ja se'n farà càrrec ell del seu pare, però com sempre i tot i voler ser una alliberada, em queda la recança de que no compleixo el meu deure i em sento culpable. Perquè soc així? Sempre m'ha passat, quan vaig anar a classes de català, quan vaig provar de seguir un curs d'anglès, quan anava al gimnàs..... Ho feia però sempre dins meu tenia el sentiment de que no ho havia de fer per les responsabilitats familiars que tenia.
És qüestió de l'educació rebuda? segurament que si.
De tota manera, faré panys i mànigues per poder anar a aquests 2 esdeveniments als que mi han convidat perquè hi ha poques coses que em facin il·lusió o despertin el meu interès i si això m'il·lusiona no ho he de desaprofitar.

6 comentaris:

Rebeca ha dit...

¿Culpa? no has deixa't de cuidar-lo cap dia. Has de fer un esforç per treure't aquesta rencança de sobre.

Segur que gaudeixes molt amb el dos esdeveniments i a més tindràs coses que explicar.

Marali ha dit...

Tens raó, però és bastant dificultós, de tota manera ho intentaré. Gràcies

saltenc ha dit...

Precisament tenir aquests sentiments injustificats de culpabilitat són els que justifiquen el "sortir" i alliberarte d'aquestes neures superquivocades.
"Dr. saltenc"

Marali ha dit...

Tu ho has dit Maurici, "neures" o reminiscències educatives.
Salut

Anònim ha dit...

SURT¡... PER FAVOR....TORNARAS AMB MES ANIMS, JA HO VERAS.
JUGANT AMB BCN.....

Marali ha dit...

gràcies, "jugant amb BCN" segur que si que m'abirà be.