La selecció d'Espanya de futbol CAMPIONA D'EUROPA

Cel vermell a Frankfurt. Foto de vigo74. Tots els drets reservats.

No sóc futbolera sempre ho he dit, però me'n alegro que la selecció espanyola guanyés a Alemanya i quedés campiona d'Europa, i me'n alegro també perquè segons diuen, va jugar molt be i s'ho mereixia.

Que voleu que hi faci? no soc futbolera i no m'agrada el futbol (no hi entenc gens), tampoc puc arribar a entendre que aquest esport i joc mogui les passions que mou. També és inexplicable per mi que tot i no agradar-me, estigui contenta quan guanya el Barça. Se m'escapa el perquè, potser l'identifico més que cap altre club amb Catalunya? i això em desperta aquest sentiment de pertinença? El que passa és que si juga Espanya em sento igual, vull que guanyi perquè són compatriotes i ja està, i si juguen millor que cap doncs això "millor"

Ja fa dies que al programa de TV3 EL CLUB se li nota massa la llana al clatell, i avui ha estat bastant vergonyós al meu parer, tant pel que fa als tertulians convidats com els presentadors. Preguntes dirigides per obtenir la resposta que volen, opinions de la talla de'n Puigcercós, manipulació en les preguntes dirigides al públic que han d'enviar SMS (així tenen uns ingressos extres) Comentaris com: és possible que hi hagi tanta gent que te la bandera espanyola a casa?

que és pensen, que tothom a casa hi tenim l'estelada? Anar a alguns llocs concrets i fer les preguntes a qui ja saben que contestaran en castellà per posar en evidència que qui ho celebra no és català. En fi, és veu massa de quin pal van, i s'obliden que fan televisió des d'una cadena estatal i per a tothom. És que de tot, passi el que passi al món o a Espanya, ho aprofiten per manipular i adoctrinar, fan mofa (de manera subtil evidentment) dels Reis i els Prínceps, del President del govern d'Espanya i del de Catalunya, del PSOE i del PSC, alguna vegada també del PP. Amb l'esport passa el mateix, és mofen del Madrid, o destaquen els motociclistes catalans, deixant de banda si els que no ho són han fet bon paper, o els tennistes, i.......... no acabaríem mai. Crec que ja m'he saturat massa i passaré del tot del tros de programa que veia, passant·me als goril·les, cocodrils, lleons o el que sigui que facin de documentals al 33 o a la 2.

Una cita: " En la lluita d'un i el món, s'ha d'estar de part del món "

Franz Kafka

Enllaçant amb el dit referent "la crisi"

He copiat de'n Francesc Puigcarbó aquest gràfic, per il·lustrar la meva queixa, espero que no s'enfadi, el seu post parla de " és temps de revolta ja" i jo m'hi afegeixo perquè fa uns dies jo parlava de que sempre ens toca rebre als mateixos, que a sobre de que ens apugen les "tarifes" de tot, ens penalitzaran si gastem més aigua ó més llum del que se suposa ha de consumir una casa amb 4 persones, i que aviat arribaria el moment en que ens hauríem de plantejar dir-los PROU, JA N'HI HA PROU

Ens demanen estalvi en tot, però precisament nosaltres, a qui ens ho demanen, som els més interessats en no "gastar" perquè no podem, perquè els sous són els mateixos des d' un munt de temps i tot va amunt, que jo recordi no hi ha hagut mai cap govern (d'un color o d'un altre) que hagi dit: S'abaixa la carn, s'abaixa la llum, s'abaixa l'aigua i el telèfon, no, que va, sempre tot amunt i els consumidors finals a pagar i callar........... i no poder estalviar ni un ral pel dia de demà o per un "mal de ventre" com es deia abans.

¿Crisi? quina crisi? la financera? la dels senyors rics que no volen perdre beneficis? i aquesta crisi és deguda a l'alça del barril del petroli? mentida, ja ho podeu veure pel gràfic, en 8 anys el preu del petroli s'ha apujat un 11,21% i en canvi també en el mateix temps, als sortidors s'ha apujat un 100,12% ÉS ESCANDALÓS, la diferencia entre el cost i la venda: IMPOSTOS i TAXES, òndia, senyors governants, oi que hi ha crisi diuen? doncs prenguin mesures per a que no siguem els de sempre els que rebem, abaixin aquest impostos sobre el litre de gasoil o benzina i si abaixen els impostos dels carburants potser també s'abaixarà el transport, la carn, la fruita, la llet, els ous, ...... i podrem estalviar alguna cosa i portar-la al banc, així també els banquers podran abaixar els tipus d'interès si hi ha més gent que pot estalviar i de pas també potser tornaran a obrir l'aixeta si veuen que ja no deixaran de tenir forces beneficis. Ells no hi perden mai, sempre guanyen. En el joc també "LA BANCA GUANYA" però per desgràcia la vida i el benestar de les persones NO ÉS UN JOC.

Sant Pere...... festiu perquè és diumenge

Foto de Kosmothessinyer. Tots els drets reservats.

Avui és Sant Pere, vagi per en davant la meva felicitació a tots els Peres i molt especialment el meu record pel: Pedro, Pedrito, Pedrin, Tete.... que ja fa molts i molts anys que no hi és.

Sant Pere és la segona revetlla en importància de les quatre que celebràvem al meu carrer quan jo era petita: Sant Isidre, Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume.

Per a totes aquestes revetlles és feien focs al carrer que muntàvem la canalla, anant per les cases demanant llenya, trastos vells, escombres velles, al menys un mes abans de la revetlla. A cada cantonada es feia un foc i per tant hi havia rivalitat entre els menuts (i no tan menuts, que ja n'hi havien de bastant ganàpies) per veure qui el feia més gran, arribant fins i tot a robar-los llenya o escombres (anaven molt buscades) als rivals.

A casa, tot i que els forners feien coques totes les revetlles, se'n comprava tan sols per Sant Joan i Sant Pere, i les que ens agradaven a casa eren les de pinyons i les de fruita, res de crema o nata o llardons. Acostumàvem a menjar-la acompanyant-la de llet amb Cola-Cao, el meu pare es prenia un gotet de moscatell, està clar perquè era l'home de la casa (l'economia no permetia anar de "xampany" que quedava relegat als àpats de Nadal i de la Festa Major); però me mare i jo "lleteta" i si voleu que us digui la veritat, continuu menjant la coca i bevent llet amb Cola-Cao per la revetlla ("berbenes" en dèiem)

La qüestió dels petards també era una altra cosa, els menuts una mica més benestants arribaven a poder comprar 4 o 5 coets cadescu, apart de les "piules", petards, correcames, i rasca-rasca. Això però estava quasi prohibit a les nenes (era cosa de xicotots) i ens havíem de conformar amb les bombetes, la pedra-foguera i alguna tira de rasca-rasca i prou (les bengales eren molt cares).

Una vegada s'havia apagat el foc i s'havien cremat tots els petards i coets i els més grans havien fet tota mena de ximpleries (saltar per damunt del foc, per exemple) les famílies on hi havia algun Isidre, o Joan, o Pere o Jaume, continuaven la revetlla al terrat de casa seva que havien ornat amb paperets i bombetes de llum, convidant als veïns més propers, menjant la coca i brindant amb el que fos (segons l'estatus) "xampany", moscatell, o aigua. Tot això amenitzat per "la ràdio" que eren molt pocs els qui tenien "gramoles" i discs.

Avui en dia ja s'han perdut moltes d'aquestes coses, primer perquè és massa perillós fer focs al carrer (cables de llum, arbres a prop, carrers asfaltats, cotxes, etc.) segon, perquè sembla que si no es surt de casa per anar a fer un bon sopar i després anar a ballar a un lloc multitudinari ja no és una revetlla, i tercer perquè al no ser festius ni Sant Pere, ni Sant Jaume (Sant Isidre no ho havia estat mai de festiu) a no ser que tinguis algun familiar amb aquests noms, passen desapercebuts i ja no es celebren.

La primera revetlla en importància és la de Sant Joan ( per sort a Catalunya i d'altres llocs continua encara essent festiu ) i per tant és la que es continua celebrant molt i amb molta despesa de diners tant pel que fa als focs d'artifici (cada cop més espectaculars i més sorollosos) com per les begudes de tota mena. Continuen encara fent-se algunes revetlles particulars a les cases on hi ha Joans, però els convidats solen ser familiars i amics, i tampoc aquí hi ha contenció, sembla que s'hagi de fer tot a l'engròs per demostrar: què? que tot va be?, que som molt feliços? que gaudim d'una molt bona posició econòmica? Ves tu a saber els perquès.........

M'ho passava be a les revetlles quan era petita i anar a dormir a les 11 de la nit era un privilegi que tenia en molt contades ocasions.

Una cita: " És contrari a les bones costums fer callar un neci, però és una crueltat deixar-lo seguir parlant " - Benjamín Franklin -

Els de rebre........... nosaltres els de a peu.......

Foto de Kosmothessinyer. Tots els drets reservats.

Ja hi tornem a ser, ara ens toca el rebre amb les elèctriques, la factura de la llum s'apujarà més per aquells que en diuen "malgastadors"

Perquè sempre es comença per demanar estalvi als qui, pel compte que ens te, ja ho fem? Estalvieu aigua, que no en tenim i si en gasteu més del compte us penalitzarem. Ara, estalvieu llum perquè hi ha massa desgast energètic i pel be del planeta heu d'estalviar, qui gasti més llum del compte serà penalitzat.

Òndia, qui, quan li arriba el rebut de la llum i se'n adona del que puja no es fa el propòsit de gastar menys? al cap i a la fi li afecta al pressupost que cada cop més és més minso i potser arribarà un moment en que haurem de tornar a fer servir espelmes i llums d'oli perquè no podrem pagar.

Sempre hem de ser els mateixos els que ens hem destrènyer el cinturó? som els culpables de tot?.

Jo particularment, ja fa molt de temps que vaig substituir la majoria de bombetes convencionals per les bombetes de baix consum, però hi ha algunes coses en les que no puc estalviar: la cuina, (no hi ha gas natural al meu carrer), la rentadora, el rentaplats, la planxa, la tele i els ordinadors i fins i tot el telèfon (RDSI) va amb l'electricitat.

La rentadora: surto a maquinada diària, perquè a casa hi ha un avi a qui se li han de canviar els llençols i vànova diàriament així com la roba que porta. Això si, eh? carregada al màxim diuen que així s'estalvia aigua i llum.

El rentaplats: el mateix, gots, tasses i plats un munt cada dia.

La tele: tot el dia en marxa per distracció de l'avi.

Els ordinadors: en marxa des les 8 del matí a les 8 del vespre.

Els telèfons: Les 24 hores.

La planxa: com que hi ha maquinada de roba cada dia, també hi ha planxa cada dia.

La cuina: Mengem cada dia i s'encén com a mínim 2 vegades al dia, ja procuro fer poques coses al forn perquè aquest consumeix molt més.

Com a mínim, una vegada a la setmana fem servir el "minipimer" per fer un puré o un all i oli. la torradora de pa la fem servir diàriament per esmorzar tots (som 4). Algú em pot dir com estalviar més? i si resulta que hi ha totes aquestes coses de les que no puc prescindir el fer-les servir un mínim i tot i així gasto més i he de pagar més, m'he de sentir com una delinqüent?.

Crec que (no trigarem gaire) arribarem a un punt que haurem de dir "PROU", comenceu per mirar la despesa de les grans industries, que cotitzen en borsa i "pobretes" quan deixen de guanyar uns quants milions en comparació a l'any anterior ja tenen "pèrdues", però no, he llegit avui, que el govern procurarà donar un cop de mà a la pobra industria elèctrica. Qui m'ajudarà a mi quan no m'arribi per menjar i per pagar la hipoteca? Hauré d'anar a demanar "caritat" a l'assistència social?

Davant de la "crisi" tots ens ajustem, no ens fa falta que ens ho manin, perquè al cap i a la fi qui ha de pagar les factures de llum, d'aigua, de telèfon, som nosaltres i aquestes grans industries que ens donen aquests serveis, si no paguem ens prenen el servei; ells sempre tenen la paella pel mànec. Que a sobre t'hagis de sentir "malgastador" i "delinqüent" si algun mes t'has passat de consum, ¡ ja és massa !

Una cita: " Res és tan divertit com un canvi total de idees "

- Lawrence Sterne -

Ja hi tornem a ser - Manifest contra el català

Foto de Tylor.buley. Tots els drets reservats.

Tot una colla de senyors intel·lectuals , majoritariament escriptors, entre ells el Sr. Mario Vargas Llosa, han signat un manifest que en realitat pel títol no és que sigui explícitament en contra del català. Crec que aquest manifest l'anomenen "per la defensa d' una llengua comuna"

Però és clar, com passa sempre, aquí s'hi afegiran gent que creurà que la defensa del castellà passa per anar en contra del català. La Presidenta de la Comunitat de Madrid, Na Esperanza Aguirre ja ha fet unes declaracions dient que els dona tot el suport i que la comunitat en farà també publicitat, perquè diu, l'"espanyol" està en perill.

Quina jeta, en perill amb 35 milions d'habitants que el parlen a Espanya? i doncs que passa amb la nostra llengua el català? i el galleg? i l'euskera? veritablement aquestes si que estan en perill. A Catalunya on la població ha augmentat en més d'un milió d'habitants, a les ciutats més grans cada vegada menys és parla pel carrer en català. D'aquests milió d'habitants la majoria són immigrats i un tant per cent molt elevat venen de països sud americans parlant castellà i res de català no tenint cap problema per incorporar-se a llocs de treball precisament perquè parlen el castellà i aquest és un idioma també oficial a Catalunya i els catalans som tan ben educats que per facilitar-los les coses els parlem en castellà, malgrat faci 10 anys que estan visquen aquí.

El Sr. Mario Vargas LLosa parlarà en castellà acadèmic i deixarà de banda el seu deix sud americà? no oi? i està clar que no i no te perquè fer-ho, forma part de la seva cultura i personalitat. Ha tingut mai problemes en escriure i publicar els seus llibres en castellà? NO i segur que també els hi són traduïts a l'anglès, francès o alemany i doncs, que passa? perquè ara aquest manifest? es negaria potser a que traduïssin la seva obra al català, galleg o euskera en defensa d'un idioma comú? Incomprensible, per mi tots aquests intel·lectuals, ara, pixen fora de test, i em fan pensar que tenen d'altres motius com per exemple sortir a la premsa, crear polèmica i aconseguir que es parli d'ells; en definitiva PUBLICITAT.

Una cita: " Una bajanada repetida per 36 milions de boques no deixa de ser una bajanada "

- Anatole France -

Les vacances

Llicència de Creative Commons.

El que jo crec que són les vacances, no sembla ser pas el mateix per a molta gent. Per mi les vacances és un temps de descans i d'oci. Descans de la feina, tant si treballes per tu com si ho fas per d'altri, deixar de ser un oficinista, mecànic, fuster o advocat, oblidar-te per uns dies del que fas durant tot l'any i sobretot descansar tant físicament com intel·lectualment.

Avui qui quan fa vacances no se'n va a algun lloc exòtic, o recórrer ciutats, museus, monuments, paisatges; sembla que no sigui ben vist i que vol dir que la seva capacitat econòmica és molt baixa. En el meu parer, fer això no és anar a descansar, si que és un trencament de la rutina i que segurament sense les vacances no podrien fer-ho, però crec que emplear tot el mes en visites de ciutats desconegudes, visites guiades, excursions, etc.... és un error i que en lloc de descans es torna a casa desrengat. Pot ser el mes de vacances s'hauria de repartir al llarg de l'any? Ja hi ha molta gent que ho pot fer i fa una setmana per Nadal, una setmana per Setmana Santa i 15 dies a l'estiu. D'aquesta manera és molt més fàcil descansar de la feina i fent petites escapades permet veure ciutats, museus, gaudir de la muntanya o de la platja, cultivar-te, i "descansar".

Una altra cosa ja és la despesa de les vacances si surts de casa. Precisament pel concepte que es te de que qui no pot anar se'n al Carib, a Paris o a Roma ja és una persona o família que econòmicament no va massa be, la gent s'esforça a fer totes aquestes coses per poder aparentar un estatus que no és real. Se'n van de vacances gastant el que no tenen i pagant-les a terminis i a cops de targeta de crèdit.

Viuen al dia, i en prou feines poden pagar la hipoteca de la casa, els 2 cotxes i les classes extres dels seus fills. Ara que ja hi ha declarada la "crisi" del tot i els bancs no deixen un "duro", podran fer aquests tipus de vacances? Sabran conformar-se en quedar-se a casa i sortir alguna nit a fer una copa o un gelat a la fresca i prou?

En fi, que les vacances ja són pràcticament aquí i ja veurem com anirà amb la "crisi". Jo com sempre, a casa, i com a extra perquè seran vacances, alguna escapadeta al cinema un dia, a la platja un altre dia, un bon sopar de restaurant un altre, i així descansarem i deixarem la rutina per agafar-ne una altra durant uns dies (com a molt 15 dies). Bones vacances a tots.

Una cita: " Exagerar la força és descobrir la debilitat "

- Madame de Girardin -

Sant Joan - dedicació als Joan's

La revetlla de Sant Joan

Foto de Elisabatiz. Tots els drets reservats.

¡ quina il·lusió ! crec que és per primer cop des que em vaig casar, que celebraré la revetlla de Sant Joan com cal. Amb els Joan's de la família (tots quatre), la nora, i uns quants amics dels més joves, farem una petita revetlla a casa seva (res de petards, fonts de colors i prou, suposo).

El dia de la revetlla de Sant Joan, gaire be sempre he tingut el Joan marit i el Joan fill fora de casa perquè com a músics és un dia d'aquells de feina, per això sempre he estat sola i la coca ens la menjàvem a l'endemà dia de Sant Joan. Però enguany no, no toquen i podrem estar tots junts, fins i tot el més vell dels Joan's Ramon's, el besavi Joan. Anirem a mitja tarda a casa dels fills, gaudirem de l'ombra del jardí i pot ser de la piscina, jugarem amb el nét, i jo, si cal, donaré un cop de ma a la Marina si em necessita.

Serà una vesprada fantàstica i estic segura que tots ens ho passarem d'allò més be. La solitud buscada per estar tranquil és agradable, però les reunions de família i amics i fer petar unes bones xarrades, com més grans ens anem fent més de gust ens ve i sobre tot per la companyia i la distracció.

¡ bona revetlla i feliç Sant Joan ! per tots els Joan's i també pels que no se'n diuen. El Sant Joan és una excusa per celebrar l'arribada de l'estiu.

Una cita: " El millor profeta del futur és el passat " George Gordon Byron -

"Lord Byron"

Música i imatges pel diumenge

Una mica de música pel cap de setmana

Von Karajan, Danubi blau, concert de Cap d'Any a Viena.

Un ballet preciós i un vals antològic.

Penalitats d'un còmic.......

Foto de Las van de Gor. Tots els drets reservats.

Avui llegeixo al diari que l'Audiència de Barcelona ha revocat el sobreseïment del judici a Pepe Rubianes per un jutge de Sant Feliu de Llobregat. Diu que el sobreseïment del cas no es va fer de manera correcta i ordena nou judici amb l'acusació "d'ultratge a la nació", demanant-li una multa de 26.500 euros.

El Sr. Pepe Rubianes, tothom el coneix, te unes sortides de mare importants i quan està emprenyat expresa d'una manera "barroera" el que pensa. Però aquest magnífic actor i còmic no deixa de ser una persona més que viu a Catalunya i que en el moment que li varen fer l'entrevista al programa de TV3 el Club, venia de patir a Madrid un linxament i un boicot a l'obra de teatre que ell dirigia (no hi sortia com actor) "Hablemos de Lorca" a més de que tota Catalunya estava patint un boicot general de la resta d'Espanya per tot el que els arribava d'aquí, així com els insults, mentides i xirigotes contra els catalans que ens arribaven des de la gran emissora dels bisbes, la COPE, i per boca del seu locutor "malalt d'enveja i odi" Federico Jiménez Losantos

El que va dir en el programa, tots ho pensàvem, d'aquí els aplaudiments, el que passa és que cap ho va dir en públic ja que no era políticament correcte, i el Sr. Rubianes si, ell pel seu caràcter i com actor acostumat a fer sàtira va patir d'una incontinència verbal en aquells moments.

A l'època del boicot a tot el que venia de Catalunya, les converses entre amics, independentistes o no, eren del mateix to que l'emprat pel Pepe, perquè tots ens sentíem ofesos pel tracte que se'ns estava donant, i el més fluix que es podia sentir era "Espanya, que se la confitin, per ells que són uns intolerants i uns mentiders"

Aquest gallec, arrelat a Catalunya no és mereix això al meu parer, i en el cas de ser condemnat jo proposaria una campanya al seu favor. No posem el carro davant del cavall, ja en parlarem si es dona el cas.

Una cita: " Si veiéssim realment l'univers pot ser l'entendríem "

- Jorge Luis Borges -

No tinc tema..........

Foto de F.P. Dias de Oliveira. Tots els drets reservats.

No tinc tema, no se que escriure avui. Parlo del temps? "al·leluia" ja som a l'estiu, de moment.

Parlo de la corrupció? una altra vegada escàndol amb alcalde i regidors i tècnics de l'Ajuntament d'Estepona, aquesta vegada del PSOE (en todas partes cuecen............) tot i existir la presunció d'innocència, em sembla be que el PSOE els hagi expulsat de immediat, si es demostra la seva culpabilitat (que segur si) ja estarà fet i si no sempre s'estarà a temps d'acollir-los de nou si volen i demanar-los perdó.

Parlo de la (no) "crisi"? que ja no sabem com gastar menys en el cistell de la compra setmanal. Haurem de tornar a menjar molt més pa i patates per atipar-nos i deixar de banda les carns i el peix, perquè fins i tot les "sardines" estan cares. El bacallà sec ja no és menjar de pobres, la vedella i el xai quasi no es poden tocar. Una parella per anar al cinema s'ha de gastar uns 25 euros mínim (cinema + bocata + cafè = 4.000 ptes. d'abans) anar-hi una vegada al mes ja és una forta despesa i no parlem d'anar a sopar a un restaurant que t'hi pots deixar 60 euros, sense passar-te en el vi ni en les postres.

Parlo de vacances? ja en tinc ganes de fer-ne però com que tot està tan car, ens haurem de conformar amb estiuejar a L'Ametlla, a casa.

Una cita: " La ignorància és la mare de tots els crims " - Honoré de Balzac -

Arbres

a winter's tale Cargado originalmente por Lars van de Goor

He estat tafanejant per flikr i he trobat aquesta foto d'aquest arbre que no se si està gebrat o ja te les fulles així., be crec que és gebrat.

Avui he descobert la manera de posar fotos al blog des de flikr i així no cal que les guardi dins l'ordinador. Sempre s'aprenen coses noves. Al començament de fer aquest blog ja vaig fer un post sobre aprendre. Qui m'ho hauria de dir a mi que als meus 61 anys encara vaig aprenent coses?

Però està clar, en les coses de la informàtica (inexplicables moltes per a mi) com que cada dia surten avenços nous t'has d'anar reciclant, que ja és difícil i vas aprenent moltes vegades per pura casualitat i xiripa, com avui jo amb les fotos. No he pogut llegir ni els titulars dels diaris per tant poca cosa puc comentar més, he passejat per un parell de blogs, he deixat un comentari i ara estic acabant aquest post perquè he de marxar i tampoc se que dir més. Fins demà que serà un altre dia i que ens han dit que al menys tenim una setmana llarga de sol, calor, i cel blau; o sigui. l'estiu per fi.

Una cita: " Un perill previst està mig abolit " - William Shakespeare -

65 hores setmanals? NI PARLAR-NE

Campanya de mobilització contra les 65 hores setmanals.

Una acció més d'aquesta campanya és que avui tots els qui ens hi hem adherit, fem un post als nostres blogs i el publiquem a les 10 del matí en punt.

Com sigui que jo m'hi vaig afegir ja fa dies, faig aquest post per dir que considero que si s'arriba a aprovar per la CEE això de que els treballadors hagem de fer 65 hores setmanals, és un retrocés en el temps. Es va lluitar molt i molt per aconseguir les 48 hores setmanals i ara n'haurem de fer 65? diuen que de comú acord entre l'empresari i el treballador. ¿Quin treballador pot dir-li a la cara al seu jefe que no està disposat a consentir-ho? Amb la precarietat de les feines que hi ha avui dia, un pare de família que necessita el sou no s'atrevirà mai a negar-se a una proposta del jefe, perquè de sempre, aquest ha tingut la paella pel mànec.

El que s'haurien de preocupar aquests diputats europeus és de conciliar els horaris de treball amb els horaris escolars i així els pares no haurien d'omplir d'activitats extra-escolars als seus fills per tenir-los recollits mentrestant ells acaben la jornada laboral.

Així s'acabarà l'atur? Així millorarà el nostre benestar? sense hores d'oci ni gaudi dels fills? "VAMOS HOMBRE, APAGA Y VAMONOS" mobilitzeu-vos, no podem tornar a l'esclavatge.

65 hores? NI DE CONYA.

Condemna a F. Jimenez Losantos

Tots els drets reservats.

Ja s'ha fet pública la sentència del judici contra el locutor de la COPE Federico Jiménez Losantos, i aquesta el condemna a indemnitzar al Sr. Ruiz Gallardón amb 36.000 euros (6 millonets de pessetes), part de la sentència ho podeu trobar aquí.

Jo me'n alegro de que la justícia hagi estat coherent i que hagi condemnat a aquest "imprensentable", ja no me'n alegro tant de l'actitut de la cadena COPE que s'han posat al costat d'ell i tot i que en el si de la conferencia episcopal ja hi comencen a haver-hi algunes discrepàncies d'alguns bisbes, ja veurem si finalment el mantindran en el seu lloc (fa poc li varen renovar el contracte) o no.

Una cita: " El savi mai diu tot el que pensa, però sempre pensa tot el que diu "

- Aristóteles -

Penediments?......

Llicència de Creative Commons. Tots els drets reservats.

Jo tenia un amic que em va dir: "no et penedeixis mai de cap decisió que prenguis". Tenia raó, no serveix de res penedir-se, un pot reconèixer que va prendre una decisió errada i assumir-ne les conseqüències i aquesta errada servirà com experiència per no caure en el mateix, però al cap i a la fi, sempre i quant la decisió presa hagi estat sospesada en els pros i els contres, si finalment resulta que te'n adones que no era la més adient, no passa res, simplement has estat tu qui s'ha equivocat i ja està.

Al llarg dels anys he hagut de prendre (com tothom) decisions de les que encertades o no, no me'n he pedenit. Me'n he adonat si que m'havia equivocat però ja estava fet i s'havia de continuar en davant procurant no caure en el mateix error una altra vegada, però ja sabem que "l'home" és l'únic animal que ensopega amb la mateixa pedra 3 vegades i a mi, com suposo que a molt de gent, m'ha passat i he tornat a errar.

Si que m'he penedit de: tenir mal humor, de ser rondineta, de cridar quan estic enfadada sabent perfectament que el cridar no fa canviar les coses, de reflectir amb l'expressió de la cara si una cosa m'ha molestat o no m'ha semblat be. Sobre tot això últim, no ho puc evitar, no me'n adono i faig "cares" d'enfado, d'incredulitat, d'escepticisme (aixeco una cella). En fi que un és com és i tot i conèixer-se i penedir-se de la manera de ser, no ho pot canviar. D'altra banda, en el fons, penso que qui està al meu costat i em coneix des de fa molts anys ja sap més o menys com sóc, de la mateixa manera que jo també se com són i que per més que et puguin molestar algunes coses i defectes com sigui que formen part de la personalitat i del caràcter, ja no es poden canviar per més que hi posem el coll, i per tant el que toca és fer-se'n càrrec i tenir paciència.

Una cita: " Estudia el passat si vols pronosticar el futur " - Confuci -

Una mica de música

Menys d'una setmana per l'estiu i fa fresca

Pingüins a l'Antàrtida. Tots els drets reservats. Ja sóm a la meitat de juny, el 21 entrarem a l'estiu i continua fent fresqueta i plovent dia si i dia també. El jardí de casa sembla una selva amb tanta pluja i no havent tallat l'herba en una setmana tan sols. Patiem sequera i es va endagar la gran polèmica de l'aigua, un amic va dir: m'hi jugo un pèsol que pel maig plourà, ja deu tenir diversos dinars de pèsols amb tot el que ha plogut. D'altres, varen dedicarse a resar i segur que en van fer un gra massa i Déu ens ha enviat pluges pels descosits. Ahir l'home del temps va dir que aquest matí tindriem sol i cel seré però de moment jo ho veig tot gris, tinc ganes de sol i cel blau però a part d'alguna clariana de tant en tant, el sol brilla per la seva absència. En fi, paciència, tot arribarà, així ho espero.

POEMA

Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito

repitiendo todos los días los mismos trayectos, quien no cambia

de marca, no arriesga vestir un color nuevo y no le habla a quien no conoce.

Muere lentamente quien hace de la televisión su gurú.

Muere lentamente quien evita una pasión, quien prefiere el

negro sobre blanco y los puntos sobre las "íes" a un remolino de

emociones , justamente las que rescatan el brillo de los ojos, sonrisas

de los bostezos, corazones a los tropiezos y sentimientos.

Muere lentamente quien no voltea la mesa cuando está infeliz

en el trabajo, quien no arriesga lo cierto por lo incierto para

ir detrás de un sueño, quien no se permite por lo menos una vez

en la vida, huir de los consejos sensatos.

Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, quien no oye

música, quien no encuentra gracia en sí mismo.

Muere lentamente quien destruye su amor propio, quien no se deja ayudar.

Muere lentamente, quien pasa los días quejándose de su mala

suerte o de la lluvia incesante.

Muere lentamente, quien abandona un proyecto antes de iniciarlo,

no preguntando de un asunto que desconoce o no respondiendo cuando

le indagan sobre algo que sabe.

Evitemos la muerte en suaves cuotas, recordando siempre

que estar vivo exige un esfuerzo mucho mayor que el simple hecho de respirar.

Solamente la ardiente paciencia hará que conquistemos una espléndida

felicidad.

Pablo Neruda

Una cita: " Si el teu cor és un volcà, com pretens que hi neixin les flors ? "

- Khalil Gibran -

Enyorança

Foto de Vigo74.Tots els drets reservats.

Enyoro coses de la meva infantesa, records que ja tan sols són això records. Enyoro quan anava a casa dels meus oncles que vivien a l'altre cantó de la riera i que tenien un hort que donava a ella. A part de que el primer que feia era anar a veure els conillets recent nascuts, amb molta cura de no tocar-los, de veure si les maduixes ja eren madures o si podia agafar algun préssec encara que estes una mica verd, llavors sortia de l'hort i baixava a la riera, que normalment portava molt poca aigua, havent-hi alguns llocs on s'havia quedat estancada i pudia de valent. Passejava entre els rocs, buscava pedres boniques i dins el meu cap m'inventava una història de prínceps i princeses i fades. Se'n passava l'estona sense adonar-me'n fins que sortia la meva tia a la porta de l'hort per cridar-me per dinar. Els dinars i els berenars de la tieta, ¡que bons que eren! jo no era pas una nena de molt de vida, però a casa de la meva tia m'ho menjava tot, ho trobava tot bo, fins i tot l'arrós amb conill que quan el feien a casa no m'agradava gens. La meva tia era molt bona cuinera i anava a cuinar per les cases en les èpoques de Festa Major. Tenia algunes cases masies benestants que quan arribava la Festa Major del poble ella hi anava a cuinar per tots els convidats que tenien. Es cuidava de tot, dels esmorzars, de tenir una olla de brou sempre a punt, de matar l'aviram que convingués, conills o ànecs, plumar-los, pelar-los, netejar-los i cuinar-los; en fi, una cuinera a l'antiga. Deu ser gràcies a ella que a mi també m'agrada cuinar.

Desprès del dinar, si era a l'estiu, fèiem una mica de migdiada i llavors jo em quedava amb la meva tia veient-la planxar. Feia de planxadora també. M'encantava veure com enllustrava els colls i punys de les camises d'home, com les plegava sense una sola arruga i tan ben posades, planxava molt roba de blanc, però també hi havia pantalons d'home i americanes, enagos emmidonats i el que li portava molta feina eren els tapetes de ganxet que s'estilaven en aquella època, que s'havien d'emmidonar i se'ls havia de donar forma damunt d'una fusta clavant-hi agulles de cap. A la meva tia li agradava llegir "El caso" i no em deia res si jo l'agafava i el llegia, m'agradava perquè sobretot a les fulles del mig hi havia sempre una història llarga i escabrosa que jo em llegia com una novel·la, també d'aquí em deu venir la meva afició per la novel·la negra, crims i misteri.

De les tres germanes que eren a Catalunya des d'abans de la guerra, la meva mare Elvira i la tieta Fuensanta vivien a Granollers i la tieta Mª Jesús a Barcelona. La Fuensanta era la més moderna, la que s'havia adaptat més a la manera de fer dels catalans i la que em mimava més. Recordo que quan es va morir el meu germà i la meva mare en va venir a buscar portant-me un vestit nou a cuadrets de "vichi" negres i blancs amb uns llassos de vellut negre, la tieta Fuensanta és va enfadar molt amb la meva mare perquè deia que una nena de 5 anys no havia de portar dol. També gràcies a ella vaig portar "serrell" que ella em va fer tallar a la seva perruqueria, costant-li la gran "bronca" de la meva mare que no ho volia.

Enyorança he dit però sembla més aviat que hagi escrit records, de fet és això, però quan hi penso sento enyorança sobre tot de les meves estones que passava sola a la riera vivint les meves històries imaginades.

Una cita: " La veritable saviesa està en reconèixer la pròpia ignorància "

- Sócrates -

La vaga dels transportistes.......... i més

Grafittis Wizard, foto de Vigo 74. Tots els drets reservats.

La vaga del transport s'està complicant molt, tot i que varen dir que seria indefinida si no s'arribava a un acord, ja està durant massa i perjudicant a tot el país. El lider del sindicat UGT, José Mª Alvarez els ha dirigit una carta als transportistes, a través de "El Periódico" que crec molt interessant llegir-la, aquí .

Estic d'acord en que el treballador te tot el dret a fer vaga per reivindicar les seves peticions, el que ja no tinc tan clar és la necessitat dels "piquets informatius" que es transformen en "piquets agressors" i fan servir la violència, fins el punt de que ja hi ha hagut un mort, un ferit per cremades i quatre o cinc camions cremats. Perquè això? perquè uns treballadors del sector no volien afegir-se a la vaga? Les vagues que és fan per por i per obligació de la força no tenen cap valor i no fan creïble que la mobilització hagi estat general. Al meu parer, si aquesta vaga l'allarguen massa se'ls girarà en contra i la societat en general els rebutjarà. Uns treballadors d'un sector per reivindicar els seus drets o les seves protestes no poden fer que perjudiquin a treballadors d'altres sectors com està passant ara, i portin a la ruïna i a l'atur diferents sectors.

Deixant ja de banda la vaga de transports, vull parlar-vos d'una convocatòria de "vaga general" pel 15 de juliol pròxim, que vaig rebre ahir per e-mail. Algú en sap res d'això? qui ho convoca? les reivindicacions són l'alça dels preus. En fi, que tanta cosa junta (crisi financera, desacceleració de l'economia, vaga de transports i ara vaga general) no em fa gens de "gràcia", a on ens abocarà tot això? fa una mica de por la veritat i em pregunto d'altra banda, si jo no vull ver vaga general vindrà algun piquet a casa meva per obligar-me?

Una cita: " Casat amb un arqueòleg, quant més vella et facis, més encantadora et trobarà "

- Agatha Christie -

Ja ha fet 9 anys

Casa nostra a l'Ametlla del Vallés. El passat 8 de juny ha fet 9 anys que ens hi varem traslladar i sembla que era ahir. Estàvem a juny però aquella nit varem passar molt fred. La casa nova, recent construïda i freda; teníem muntats tots els mobles però la casa estava plena de caixes per desempaquetar, havíem triat els coixins i llençols i prou perquè es clar, feia molt bon temps i calor.

Però a mitja nit, tant el meu marit com jo estàvem glaçats i ves a saber llavors on eren les mantes. Va obrir una caixa on hi havia roba de vestir i en lloc de mantes varem dormir vestits i amb jerseis.

A l'endemà, tots i varem posar el coll en desempaquetar tots els estris de cuina , la roba de vestir de cadesqun, la roba dels llits, vaixella, cristalleria i llibres,ai, els llibres, sembla que no s'acabaven mai. Va ser un dia esgotador. Una vegada instal·lada la meva mare a la seva habitació va i ens diu tota decebuda, a mi no m'agrada estar aquí, no veig ningú per la finestra, al menys a Granollers veia passar gent pel pont. Que volies dir-li? Nosaltres, que entre altres coses que varem sospesar, va influir també molt el benestar d'ella per decidir-nos a embolicar-nos la manta al cap i fer-nos la casa, ara resultava que no li agradava. Varem dir-li, ho sento mama però t'hi hauràs d'acostumar, ara ja no podem fer marxa en rera. De fet si va anar acostumant i quan va entrar el Blues a casa (al cap de mig any) ja va ser feliç del tot.

Varem trigar una setmana a posar les coses a lloc, no tan sols de la casa, si no també les de l'oficina, això va ser molt més feixuc perquè, com ho organitzàvem? ens feien falta més mobles pels arxivadors, pels arxius definitius (aquells que s'han de guardar durant 5 anys).

Al dissabte següent quan encara no ho teníem arranjat del tot, varem fer una festa de inauguració i varem convidar tots els nostres artistes representats. Al matí varen jugar un partit de futbol al camp vell de L'Ametlla i llavors varen venir a casa on varem fer una carnada-butifarrada i molt de pa amb tomàquet i all i oli. Hi varen venir tots: Els Pets, Els Fes-te Fotre, Los Sencillos, Los Manolos, Els Bars, Les Pellofes radioactives, segons van dir (i vull pensar que no ho deien per compromís) s'ho van passar d'allò més be.

Han passat 9 anys i les coses han canviat bastant, continuem treballant amb el mateix, però tenim d'altres artistes i a més fem també de representants de zona per oferir als pobles el que vulguin per les seves festes.

Els "nens" cadesqun se'n van anar a viure en parella, després varen venir els meus sogres a viure amb nosaltres, varen anar marxant primer la sogra, després el fill i després la mare. Ara ens hem quedat sols el meu marit i jo i l'avi.

La nostra vida a L'Ametlla ha estat i és prou bona, ja comencem a sentirnos-hi arrelats i hi ha molta gent del poble que ens coneixen i ens tenen per amics. No és que sigui un poble on hi ha molt de vida però La Garriga i Granollers ens queden molt a prop i el que ens falta a L'Ametlla ho podem anar a buscar a aquests llocs. Jo enyoro bastant Granollers, més que res l'ambient i la gent coneguda que al anar a viure a L'Ametlla vulguis que no s'hi ha perdut el contacte. Però malgrat l'enyorament no hi vaig tan sovint com al principi perquè el tràfic de cotxes i els llocs d'aparcament s'han fet quasi insuportables.

En fi, una història més de la meva vida.

Una cita: " Si deus 10 milions al banc, tens un problema. Si en deus 100, el que te un problema és el banc"

- Woody Allen -

65 hores setmanals? què és això?

grup a Facebook.

La CEE està mirant de implantar a tot Europa les 65 hores setmanals. De moment el nostre país s'hi oposa, però aconseguiran que els facin cas?

Com és possible que hagin pensat en una cosa així? els nostres avis encara se'n recorden del que varen haver de lluitar per aconseguir la setmana de 45 hores. No ho acabo d'entendre, quantes hores haurem de fer diàriament? Haurem de treballar també els dissabtes? i els diumenges?. A veure, 10hores diàries x 5 dies (fins divendres ) són 50 hores i els dissabtes, segons aquests números, també hauríem de treballar 10 hores i 5 els diumenges. O be, 12 hores diàries i 5 hores els dissabtes. Quan han treballat 12 hores diàries aquests "diputats" europeus? i els sous? seran els mateixos?

¡És un retrocés tan gran! és que és incomprensible. Així pensen acabar amb l'atur?, els que ja tenim feina treballant com esclaus i els que no en tenen mirant-so i fotent-se de gana? Vaja, "el no va más" sembla que juguin a veure qui la diu més grossa, però està clar, com que a ells no els afectarà. ¡ 12 hores diàries durant 6 dies a la setmana, descarregant camions els posaria jo, o segant blat de sol a sol, o 12 hores davant de l'ordinador, fent comandes, factures, comptes, etc. !

"Vamos hombre, hasta aquí hemos llegado" NI HABLAR.........

Una cita: " L 'amistat pot convertir·se en amor, l'amor en amistat.... mai "

- Albert Camus -

Un poema

Llicència de Creative Commons. Tots els drets reservats.

Si pudiera vivir nuevamente la vida.

en la próxima trataría de cometer más errores.

No intentaría ser tan perfecto,

me relajaría más.

Seria más tonto de lo que he sido,

de hecho tomaría muy pocas cosas con seriedad.

Seria menos higiénico.

correría más riesgos,

haría mas viajes,

contemplaría mas atardeceres,

subiría mas montañas,

nadaría mas ríos.

Iría a más lugares adonde nunca he ido,

comería mas helados y menos habas,

tendría mas problemas reales y menos imaginarios.

Yo fui una de esas personas que vivió

sensata y prolíficamente cada minuto de su vida;

claro que tuve momentos de alegría.

Pero si pudiera volver atrás trataría

de tener solamente buenos momentos.

Por si no lo saben,

de eso esta hecha la vida, s

ólo de momentos;

no te pierdas el ahora.

Yo era uno de esos que nunca iban a ninguna parte sin un termómetro,

una bolsa de agua caliente,

un paraguas y un paracaídas;

si pudiera volver a vivir,

viajaría mas liviano.

Si pudiera volver a vivir

comenzaría a andar descalzo a principios de la primavera

y seguiría descalzo hasta concluir el otoño.

Daría mas vueltas en calesita,

contemplaría mas amaneceres,

y jugaría con mas niños,

si tuviera otra vez vida por delante.

Pero ya ven, tengo 85 años y se que me estoy muriendo...

José Luis Borges

M'han enviat aquest poema i us el transcribeixo perquè reflecteix perfectament el que és la vida per la majoria de nosaltres. No m'he atrevit a traduir-lo al català per tant per una vegada permeteu-me un post en castellà.

Començament de setmana, mal dia

Llicència de Creative Commons. Alguns drets reservats.

Dilluns una altra vegada, mal dia, els dilluns no m'agraden, és una bajanada ja ho se, però representen el començament de la feina setmanal desprès d'una pausa de 2 dies on s'ha deixat de banda la feina, i tornar-la a reprendre, de sempre, se'm fa feixuc. Però que hi farem? la vida és així, els que no hem nascut de casa bona hem de treballar, no hi ha cap altre remei.

De tota manera, m'estic plantejant agafar-me la jubilació anticipada, tot dependrà del que em digui el gestor de quant em quedarà de paga. Tinc treballats i cotitzats, 37 anys, 5 mesos i catorze dies, segons la meva història laboral enviada enguany pel ministeri de treball, per tant és molt possible que em pugui jubilar ja amb el 100% i si és així, ho faré.

Ahir vaig dir que segurament avui tocaria parlar d'ERC, o de l'Obama i Clynton, però mireu, no em ve de gust parlar de política, tan sols felicitar a ERC per la magnífica organització de les seves primàries i desitjar-los que tot els vagi be, malgrat que no han servit massa per a clarificar les coses a nivell intern.

El que m'ha fet aturar llegint els titulars del diari, és la notícia de les noves acusacions contra el fundador de l'oenage "Global Infantil" el català Gil Lossada, que fan esgarrifar i preguntar-te una vegada més com pot haver al món aquesta mena de "monstres" que són capaços de maltractar, abusar i fins i tot deixar morir a criatures.

Una cita: " Cada cop que vostè es trobi del costat de la majoria, cal fer una pausa i reflexionar "

- Mark Twain -

Chequen mi SkinFlix

Diumenge, 8 de juny, com passen els dies..........

Llac a Polònia, foto de vigo74,tots els drets reservats.

Ja tornem a ser diumenge i jo sense poder complir el promès, que començaria un cicle de contes.

No he tingut temps d'acabar el que tenia començat, a part de que l'havia de canviar una mica. Pot ser en el meu subsconcient se que no en seré capaç de fer-ho be i per això no trobo temps. Ho vull provar però, i hi posaré voluntat. Em dono de termini aquesta setmana i si diumenge vinent no ho he acabat, em rendiré i no faré el cicle.

Com diu un amic meu, les feines imposades són mala feina, per tant no cal preocupar-me si no em surt el conte, la qüestió important és que si ho faig serà perquè m'hi trobaré a gust fent-lo.

Aquest diumenge tornem a estar sols els 3, els nostres fills es varen regalar un cap de setmana a França i no ens veurem fins demà que aniré a l'assaig de teatre. Un diumenge rutinari doncs, amb una "empassada" de televisió i ja està.

Demà serà un altra dia, potser parli del "superdissabte" (molt ampul·lós oi?) d'ERC, de la tercera hora de castellà, o de l'Obama i la Clynton. Qui sap, ves a saber que em passarà pel cap demà.

Una cita: " El remordiment és una cosa tan nècia com la mossegada d'un gos a una pedra " -

- Friedrich Nietzsche -

Perill de desproveïment?

Foto d'El Periódico. Tots els drets reservats.

Vaga de transportistes. Ahir ja varen començar a haver-hi talls a la AP-7, marxes lentes de camions per entorpir el tràfic de vehicles i fins i tot volien arribar fins el port per fer el mateix.

Aquesta vaga que s'anuncia per dilluns com a indefinida, pot suposar un gran trasbals per a tothom però sobre tot pels botiguers de queviures, gasolineres i la industria en general i sobre tot pels ciutadans. Ahir em vaig arribar a la botiga (petit supermercat) on compro cada setmana per veure que tenien de carn per fer un encàrrec i em vaig quedar sorpresa quan em varen dir que fes una mica més de previsió perquè ja els de la fruita i verdura els havien dit que la setmana vinent el més segur seria que no els repartissin i no sabien com anirien la resta de proveïdors.

Si la vaga és indefinida i dura més d'una setmana, rebérem tots, no podrem omplir el diposit del cotxe ni la nevera. Mireu, per mi el dipòsit del cotxe no és el més important, no així pel meu marit que viatja amunt i avall cada dia; per mi simplement m'hauré de quedar a casa (si no tinc benzina) fins que s'acabi la vaga. Però el que em preocupa més és el menjar: fruita, verdura, carn, peix, d'això no se'n pot fer acaparament perquè a la nevera no t'hi cap i acaba fent-se mal be, d'altra banda, es pot tenir en "stok" a casa una mica més del compte d'arrós, macarrons, fideus, pots de llegums, sucre, farina, pots de tomàquet triturat i llaunes de tonyina, sardines o espàrrecs, però no massa, donat que a les cases ja no disposem de rebost i no tenim lloc on posar-ho i d'altra banda també resulta carregós econòmicament parlant, perquè si ja ens fa mal que la compra setmanal habitual ens hagi pujat + de 30 euros comprant el mateix, fer una despesa grossa pel que pugui passar, de la manera que està la meva economia en particular dubto que ho pugui fer per més d'una setmana.

No vull dir amb tot això que els transportistes no hagin de fer vaga, sobre tot els autònoms, que la majoria encara estan pagant el camió i no els surten els "números" amb la gran apujada dels carburants, ells també han de viure i menjar com tothom i si les empreses per qui treballen congelen les tarifes malgrat l'apujada del gasoil se'ls en va el benefici del que han de viure en omplir el dipòsit. És com un peix que es mossega la qua, una roda, si finalment s'apuja el transport per culpa dels carburants, tot s'apujarà també i els pobres ciutadans que som el final de la cadena serem qui pagarem els plats trencats ¡ com sempre !

Com s'arranja això? és tan senzill com sembla? abaixant el preu final dels carburants? Segons tinc entès el cost real del litre de la benzina i el gasoil és la meitat del que paguem a la benzinera i que el demés són impostos, home doncs no recaptem tant que be prou que en paguem d'impostos directes i indirectes (tabac, begudes alcohòliques, IVA, etc. )

Ja m'he posat de mal humor, me'n vaig a comprar a veure si m'arriben els diners.

Una cita: " Tan sols temo als meus enemics quan comencen a tenir raó " - Jacinto Benavente -

Tornem-hi amb l'aigua

Tots els drets reservats.

Portem un mes, gairebé seguit, de pluges, els embassaments ja s'han recuperat al nivell de fa un any i es temia fins i tot el desbordament de l'Ebre, però sembla ser que al seu pas per Mequinensa ja ha minvat el cabdal. Tot be doncs, s'han aixecat les restriccions de regar jardins (que no cal perquè estan xops) i d'omplir piscines.

El que ja no tinc tan clar és el que passarà si una vegada acabades aquestes pluges i arribat l'estiu amb calor, si no plou més i no arriben les pluges de setembre i octubre i entrem a l'hivern també amb pluges minses, com estaran els pantans?. Les de-saladores no estaran acabades encara i ens podrem trobar una altra vegada en que no hi haurà prou aigua. ¿Perquè no s'acaba de fer doncs, la ditxosa canonada per recollir aigua sobrant del rec de l'Ebre i portar-la a Barcelona? ¿No s'hi havien destinat uns diners per fer-ho? ¿Ens tornarem a trobar amb una manca de previsió? Preguntes sense resposta, faran el que voldran i finalment quan ens hi tornem a trobar ja hi tornarem a ser amb les polèmiques, els emprenyaments, i els egoismes dels uns i dels altres. I mentrestant CIU insistint amb el trasvassement del Roina, un riu que passa per 10 centrals nuclears i que ni els pescadors francesos hi volen pescar res. ¿quin interès hi te CIU? Una altra pregunta sense resposta.

Canvio de tema i faig un petit apunt del que he llegit avui al diari, referent una altra part de l'enquesta del GESOP encomanada pel Periódico, on es fa palès que el votant del PP prefereix de lider al Sr. Ruíz-Gallardón que al Sr. Rajoy, creuen que aquest hauria d'haver dimitit després de les eleccions i que el partit s'ha de "centrar", és interessant l'anàlisi que en fa l'editorial, aquí

Be ja ho deixo aquí. Fins demà.

Una cita: " La tinta més pobre de color val més que la millor memòria " - proverbi xinés -

Els qui es dediquen a la política

Rosa vermella passió. Tots els drets reservats.

Tenim la tendència a mesurar a tots els polítics amb la mateixa "tabla rasa", solem dir aquella frase tan coneguda "son los mismos perros con distintos collares" i a més ens atrevim a jutjar-los sense saber·ne de la missa la meitat d'ells, ni conèixer-los de res.

Qui pertany a un partit polític, normalment, (hi ha excepcions és clar) ho fa perquè aquest partit es correspon amb els seus ideals i vol ajudar a que aquests es portin a fi per millora de la societat en la que creu.

Estem parlant de democràcia, el sistema de governament d'un poble, el més bo dels pitjors. En una democràcia hi cap tothom perquè el poble és de moltes diferents maneres de ser i pensar i per tant tan dret tenen els uns com els altres a ser representats.

Tan que critiquem els polítics i no som capaços de posar-nos al seu lloc. Hem pensat alguna vegada que si no hi hagués gent amb vocació política no hi podria haver una democràcia? Què seria del ciutadà d'empeus sense cap mena de govern? Estaríem millor com estàvem amb la dictadura de'n Franco, que no feia política segons ell?

Un militant d'un partit, sigui del color que sigui, ho fa motivat i crec que és molt pervers pensar que la majoria ho fa per enriquir-se. És difícil per un militant amb vocació fer-se un lloc dins del seu propi partit per dur a bon fi els seus ideals, hi ha més ètica del que ens puguem pensar i malgrat que també hi ha "trepas" (som humans i ambiciosos) el militant va pujant escalafó pas a pas i amb el seu treball i aportacions a l'ideari del partit.

Cada partit te les seves normes o estatuts que s'han de respectar per tots els militants i tan sols de congrés en congrés aquests estatuts poden variar amb l'aprovació de tots els militants.

Els programes polítics de cada campanya són elaborats i esmenats si cal per les aportacions dels militants, no es dona per definitiu un programa fins que no hi ha hagut el suport majoritari de la militància.

Siguem més seriosos en el tracte dels polítics. Si són bons o no ja tenim un sistema per canviar-los o reafirmar-los i aquest sistema és les urnes.

Dins de cada partit hi pot haver "ovelles negres" ja se sap, de la mateixa manera que passa en tots els estaments de la societat, precisament perquè som humans. Al cap i a la fi queda tot resumit amb aquella dita "En todas partes cuecen habas y en mi casa calderadas" per tant però malgrat això no generalitzem i tinguem en compte que com en tot hi ha més bons polítics que dolents, que hi ha més gent honrada que gent delinqüent, que hi ha uns "valors" a la nostra societat i aquest valors (el be, el mal, l'ètica, la moralitat, ....) abstractes si voleu però assumits majoritariament per tothom (més o menys, evidentment) no els hem de posar en dubte d'entrada, en vers els polítics.

Una cita: " L'experiència no te cap valor ètic, és simplement el nom que donem als nostres errors " - Oscar Wilde

Aniversari important

Fots de'n Joan i na Marina. Tots els drets reservats.

Avui és un aniversari important, molt important. Fa 3 anys que, tal dia com avui, el meu fill Joan es va casar "com Deu mana" (amb papers, em refereixo) amb la millor noia que hagués pogut trobar, na Marina. Des d'aquí els vull felicitar i desitjar que vagin passant els anys i segueixin amb el mateix amor, les mateixes il·lusions i amb tot el que els uneix, augmentat amb escreix.

M'agradaria explicar-vos com va ser aquest casament. Espero i confio que no s'enfadin perquè els faci sortir al meu blog perquè forma part de la seva vida privada, però una mare, ja sabeu com som les mares, que se sent orgullosa del seu fill i de la seva jove i no parlem del net, tinc ganes de explicar com va ser de bonic el seu casament.

El casament és va fer a Granollers, a la Sala Tarafa, i ho va fer l'alcalde Josep Mayoral, estimat amic i el millor alcalde que ha tingut i te Granollers. Com que ambdós tenen alguna cosa de farandulers (ella estima el teatre, la literatura, el cinema i s'hi dedica, i ell és músic) varen fer una posta en escena preciosa. Es varen imprimir uns fulletons com si és tractés d'una obra de teatre, amb fotos i on ens explicaven cadascun que sentia per l'altre, amb unes paraules precioses que volien dir molt més que el que eren, paraules. Seguia l'staff: amics per parelles o sols que els llegien o els explicaven coses de la seva vida, amics de l'un i de l'altre , les dues mares també feien un petit parlament. Cada un dels noms els hi havien donat un alies que feia referència a coses de la seva amistat que només ells coneixien. A les mares també ens varen posar un nom (però no el recordo i no me'n va quedar cap de fulletó) i tancava el fulletó tota una serie de frases, les mateixes que havien posat a les invitacions, que explicaven: manera de ser, preferències, gustos, desitjos, estudis, etc.

Un dels millors amics de'n Joan, en Juanma, els va anar a buscar amb el seu cotxe i els va dur a la Sala Tarafa, allà varen fer l'entrada habitual de nuvis, tots 2 junts , amb unes cares radiants i alegres. La Marina estava guapíssima i en Joan també.

Varen asseure's a l'estrada i els amics i les mares varem anar passant llegint els nostres escrits i després va venir la petita cerimònia en si que l'alcalde Josep Mayoral va convertir en un autèntic casament no limitant-se a llegir la formula que marca la llei i prou, els va llegir també 2 poemes molt macos i en acabar els nuvis varen besar-se. L'alcalde va dir, ja era hora, per fi uns nuvis que es desinhibeixen i es besen com cal.

Una vegada varen signar els testimonis varem sortir a la plaçeta del davant de la Sala Tarafa i varem estar platican amb els nuvis, família i amics una estona i llavors varem anar al lloc de la festa a Llinars del Vallès. La festa és va fer al jardí de la que és casa seva on la mare es va cuidar de que estes tot molt bonic amb torxes que senyalaven el camí. Es va servir un cattering extens de canapès i montaditos i barra lliure, pastis i cava. Sota el porxo s'hi havien instal·lat els músics companys del meu fill i va començar la "balleruca". La gent gran (majoritariament la família) varem anar desfilant pels volts de les dues de la nit, però se que va durar molt més, acabant algú a la piscina, coses dels joves, ja se sap.

En fi que tot plegat va ser molt maco, i no és perquè fos el casament del meu fill, però el vaig trobar natural, fora dels estereotips marcats per la moda, gens rampló ni "hortera".

Una cita: " L' art és un compendi de la natura format per la imaginació " - José Maria Eça de Queiroz

Tan sols fotos, flors i d'altres coses

Ocell a la Xina. Foto de Tengtan. Tots els drets reservats. Bugambilia blanca, Tots els drets reservats.

"redodendro púrpura" Llicència de Creative Commons.

Dàlia, de Ilca. Tots els drets reservats.

Caramel de gel.

Foto de Vigo74. Tots els drets reservats.