Llicència de Creative Commons. Tots els drets reservats.
Jo tenia un amic que em va dir: "no et penedeixis mai de cap decisió que prenguis". Tenia raó, no serveix de res penedir-se, un pot reconèixer que va prendre una decisió errada i assumir-ne les conseqüències i aquesta errada servirà com experiència per no caure en el mateix, però al cap i a la fi, sempre i quant la decisió presa hagi estat sospesada en els pros i els contres, si finalment resulta que te'n adones que no era la més adient, no passa res, simplement has estat tu qui s'ha equivocat i ja està.
Al llarg dels anys he hagut de prendre (com tothom) decisions de les que encertades o no, no me'n he pedenit. Me'n he adonat si que m'havia equivocat però ja estava fet i s'havia de continuar en davant procurant no caure en el mateix error una altra vegada, però ja sabem que "l'home" és l'únic animal que ensopega amb la mateixa pedra 3 vegades i a mi, com suposo que a molt de gent, m'ha passat i he tornat a errar.
Si que m'he penedit de: tenir mal humor, de ser rondineta, de cridar quan estic enfadada sabent perfectament que el cridar no fa canviar les coses, de reflectir amb l'expressió de la cara si una cosa m'ha molestat o no m'ha semblat be. Sobre tot això últim, no ho puc evitar, no me'n adono i faig "cares" d'enfado, d'incredulitat, d'escepticisme (aixeco una cella). En fi que un és com és i tot i conèixer-se i penedir-se de la manera de ser, no ho pot canviar. D'altra banda, en el fons, penso que qui està al meu costat i em coneix des de fa molts anys ja sap més o menys com sóc, de la mateixa manera que jo també se com són i que per més que et puguin molestar algunes coses i defectes com sigui que formen part de la personalitat i del caràcter, ja no es poden canviar per més que hi posem el coll, i per tant el que toca és fer-se'n càrrec i tenir paciència.
Una cita: " Estudia el passat si vols pronosticar el futur " - Confuci -
2 comentaris:
¡ Hola !
Me perdonarás si utilizo el castellà para comentar, pero es que el català , al menos escrito, lo entiendo bastante bien ( tu artículo lo he entendido perfectamente ), hablado un poco menos ( aunque tengo mucha familia en el Vallès y he ido por allí muchas veces desde los 2 años que fui por primera vez), pero hablarlo ni escribirlo... hmmmm... prácticamente , res de res, hija :-)
Creo que tu amigo tiene razón, suele ser inútil arrepentirse del pasado, lo único que nos toca es tratar de aprender de él ( todos los sabios dicen que se aprende mucho más de los errores que de los aciertos, si bien, yo, como no soy sabio, suelo aprender poco o nada de mis errores) y "tirar p'alante"....
Y, pese a todo, dice mi cantautor favorito, Francesco Guccini, ya por armar un auténtico batiburrillo de lenguas románicas "di tutti quegli sbagli che per un motivo o l'altro so rifare" o algo así ( Francesco Guccini , "ho ancora la forza", EMI, 2000 ). Esto es.... de todos los errores que por un motivo u otro me las arreglo para repetir una y otra vez... y lo dice el sabio de Pávana ( pueblecito en el apenino tosco-emiliano ) a sus 58 años de entonces, que algo ha aprendido de la vida ya.
Gracias por hacerme saber de tu blog, abraçades i petons,
Sergi [ con ge fuerte, no palatal , please :-) ]
Hola Sergio:
Al pasarte mi enlace al blog no me acordé que lo escribo en catalan, lo siento, però si lo entiendes, no hay problema, yo soy bilingüe de siempre y no tengo problema en escribir de una manera o de otra. Otros idiomas a lo más que llego és al francés. Ayer entré en el tuyo, pero hijo, escribes un montón y como queria ver CSI no me dió tiempo.
Nos vamos leyendo, ¿de acuerdo?
Un saludo
Publica un comentari a l'entrada