Llac a Polònia, foto de vigo74,tots els drets reservats.
Ja tornem a ser diumenge i jo sense poder complir el promès, que començaria un cicle de contes.
No he tingut temps d'acabar el que tenia començat, a part de que l'havia de canviar una mica. Pot ser en el meu subsconcient se que no en seré capaç de fer-ho be i per això no trobo temps. Ho vull provar però, i hi posaré voluntat. Em dono de termini aquesta setmana i si diumenge vinent no ho he acabat, em rendiré i no faré el cicle.
Com diu un amic meu, les feines imposades són mala feina, per tant no cal preocupar-me si no em surt el conte, la qüestió important és que si ho faig serà perquè m'hi trobaré a gust fent-lo.
Aquest diumenge tornem a estar sols els 3, els nostres fills es varen regalar un cap de setmana a França i no ens veurem fins demà que aniré a l'assaig de teatre. Un diumenge rutinari doncs, amb una "empassada" de televisió i ja està.
Demà serà un altra dia, potser parli del "superdissabte" (molt ampul·lós oi?) d'ERC, de la tercera hora de castellà, o de l'Obama i la Clynton. Qui sap, ves a saber que em passarà pel cap demà.
Una cita: " El remordiment és una cosa tan nècia com la mossegada d'un gos a una pedra " -
- Friedrich Nietzsche -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada