28 de juny 2008

Els de rebre........... nosaltres els de a peu.......

Foto de Kosmothessinyer. Tots els drets reservats.
Ja hi tornem a ser, ara ens toca el rebre amb les elèctriques, la factura de la llum s'apujarà més per aquells que en diuen "malgastadors"
Perquè sempre es comença per demanar estalvi als qui, pel compte que ens te, ja ho fem? Estalvieu aigua, que no en tenim i si en gasteu més del compte us penalitzarem. Ara, estalvieu llum perquè hi ha massa desgast energètic i pel be del planeta heu d'estalviar, qui gasti més llum del compte serà penalitzat.
Òndia, qui, quan li arriba el rebut de la llum i se'n adona del que puja no es fa el propòsit de gastar menys? al cap i a la fi li afecta al pressupost que cada cop més és més minso i potser arribarà un moment en que haurem de tornar a fer servir espelmes i llums d'oli perquè no podrem pagar.
Sempre hem de ser els mateixos els que ens hem destrènyer el cinturó? som els culpables de tot?.
Jo particularment, ja fa molt de temps que vaig substituir la majoria de bombetes convencionals per les bombetes de baix consum, però hi ha algunes coses en les que no puc estalviar: la cuina, (no hi ha gas natural al meu carrer), la rentadora, el rentaplats, la planxa, la tele i els ordinadors i fins i tot el telèfon (RDSI) va amb l'electricitat.
La rentadora: surto a maquinada diària, perquè a casa hi ha un avi a qui se li han de canviar els llençols i vànova diàriament així com la roba que porta. Això si, eh? carregada al màxim diuen que així s'estalvia aigua i llum.
El rentaplats: el mateix, gots, tasses i plats un munt cada dia.
La tele: tot el dia en marxa per distracció de l'avi.
Els ordinadors: en marxa des les 8 del matí a les 8 del vespre.
Els telèfons: Les 24 hores.
La planxa: com que hi ha maquinada de roba cada dia, també hi ha planxa cada dia.
La cuina: Mengem cada dia i s'encén com a mínim 2 vegades al dia, ja procuro fer poques coses al forn perquè aquest consumeix molt més.
Com a mínim, una vegada a la setmana fem servir el "minipimer" per fer un puré o un all i oli. la torradora de pa la fem servir diàriament per esmorzar tots (som 4). Algú em pot dir com estalviar més? i si resulta que hi ha totes aquestes coses de les que no puc prescindir el fer-les servir un mínim i tot i així gasto més i he de pagar més, m'he de sentir com una delinqüent?.
Crec que (no trigarem gaire) arribarem a un punt que haurem de dir "PROU", comenceu per mirar la despesa de les grans industries, que cotitzen en borsa i "pobretes" quan deixen de guanyar uns quants milions en comparació a l'any anterior ja tenen "pèrdues", però no, he llegit avui, que el govern procurarà donar un cop de mà a la pobra industria elèctrica. Qui m'ajudarà a mi quan no m'arribi per menjar i per pagar la hipoteca? Hauré d'anar a demanar "caritat" a l'assistència social?
Davant de la "crisi" tots ens ajustem, no ens fa falta que ens ho manin, perquè al cap i a la fi qui ha de pagar les factures de llum, d'aigua, de telèfon, som nosaltres i aquestes grans industries que ens donen aquests serveis, si no paguem ens prenen el servei; ells sempre tenen la paella pel mànec. Que a sobre t'hagis de sentir "malgastador" i "delinqüent" si algun mes t'has passat de consum, ¡ ja és massa !
Una cita: " Res és tan divertit com un canvi total de idees "
- Lawrence Sterne -

6 comentaris:

Rebeca ha dit...

Estic amb tu, jo no sé com estalviar. Gairebé mai i sóc a casa, menjo fora, faig una rentadora a la setmana. Procuro no encendré gaires llums, i tot i així, la meva factura no baixa de 90 €! I ara haurem de pagar canon, puja la benzina, puja la factura de la llum... Irremediablement em semblà que hauré de tornar a casa dels pares! nooooooooooooo! buaaaaaaaaaa!

Marali ha dit...

I com sempre, som els de sempre a qui se'ns acusa de tots els mals.
Tampoc és tan dolent tornar amb els pares eh? ja saps que ells ho entenen tot (de vegades) jejejeje

jrrof ha dit...

“santa paciència advocada dels treballadors” ens tenen agafats per tot... no hi ha cap solució... ballen el ball que volen... encara que la música no ens agradi... haurem de marxar a un poble deshabitat (ni han molts) e instal•lar-nos lleugers de carga... res... i de mica en mica procurar ser autosuficients i viure sense lastra...és a dir un canvi de vida total...sense diners i com a moneda el intercanvi. O acceptar resignats la música que fan sonar. Així n’és de dura la vida. Salut i endavant!

Marali ha dit...

Ai Josep, aquest era l'ideal del meu fill petit, perquè coi haviem de tenir diners? perquè no viviem i intercanviavem com abans? Malauradament això ja no pot ser en aquesta societat i no crec que servíssim tampoc, ves estem avesats a moltes coses que ja s'han tornat imprescindibles. Del que em queixo és de que sempre som els primers de rebre. Paciencia i en davant, els religiosos deien "Dios proveerá" ( i una m.) però jo el que dic és que no hi ha mal que cent anys duri. Esperem que sigui així.
Un petó

David Montilla ha dit...

Sempre paguem els mateixos els plats trencats... vinga dir feu servir calefaccions no contaminants... es a dir o elèctriques o solar, i qui es pot permetre una solar?

Marali ha dit...

Tens raó David, ja és prou cara una calefacció convencional amb gas-oil, però és al màxim que podem aspirar els que vivím d'un sou i com a molt podriem arribar a tenir (amb la solar és clar) aigua calenta i prou, però tenir llum que ens fes anar tots els estris elèctrics ens costaria un ronyó o tots dos. Perquè en lloc d'ajudar a les companyies elèctriques, no ens obliguen als ciutadans però donant-nos els calers que cal per fer-ho? Massa car i massa diners per l'estat, però resulta que els ajuts a les empreses surten dels nostres impostos i a sobre nosaltres hem de pagar més. Així anirà el planeta, estalvi però segons qui.