Aniversari important

Fots de'n Joan i na Marina. Tots els drets reservats.

Avui és un aniversari important, molt important. Fa 3 anys que, tal dia com avui, el meu fill Joan es va casar "com Deu mana" (amb papers, em refereixo) amb la millor noia que hagués pogut trobar, na Marina. Des d'aquí els vull felicitar i desitjar que vagin passant els anys i segueixin amb el mateix amor, les mateixes il·lusions i amb tot el que els uneix, augmentat amb escreix.

M'agradaria explicar-vos com va ser aquest casament. Espero i confio que no s'enfadin perquè els faci sortir al meu blog perquè forma part de la seva vida privada, però una mare, ja sabeu com som les mares, que se sent orgullosa del seu fill i de la seva jove i no parlem del net, tinc ganes de explicar com va ser de bonic el seu casament.

El casament és va fer a Granollers, a la Sala Tarafa, i ho va fer l'alcalde Josep Mayoral, estimat amic i el millor alcalde que ha tingut i te Granollers. Com que ambdós tenen alguna cosa de farandulers (ella estima el teatre, la literatura, el cinema i s'hi dedica, i ell és músic) varen fer una posta en escena preciosa. Es varen imprimir uns fulletons com si és tractés d'una obra de teatre, amb fotos i on ens explicaven cadascun que sentia per l'altre, amb unes paraules precioses que volien dir molt més que el que eren, paraules. Seguia l'staff: amics per parelles o sols que els llegien o els explicaven coses de la seva vida, amics de l'un i de l'altre , les dues mares també feien un petit parlament. Cada un dels noms els hi havien donat un alies que feia referència a coses de la seva amistat que només ells coneixien. A les mares també ens varen posar un nom (però no el recordo i no me'n va quedar cap de fulletó) i tancava el fulletó tota una serie de frases, les mateixes que havien posat a les invitacions, que explicaven: manera de ser, preferències, gustos, desitjos, estudis, etc.

Un dels millors amics de'n Joan, en Juanma, els va anar a buscar amb el seu cotxe i els va dur a la Sala Tarafa, allà varen fer l'entrada habitual de nuvis, tots 2 junts , amb unes cares radiants i alegres. La Marina estava guapíssima i en Joan també.

Varen asseure's a l'estrada i els amics i les mares varem anar passant llegint els nostres escrits i després va venir la petita cerimònia en si que l'alcalde Josep Mayoral va convertir en un autèntic casament no limitant-se a llegir la formula que marca la llei i prou, els va llegir també 2 poemes molt macos i en acabar els nuvis varen besar-se. L'alcalde va dir, ja era hora, per fi uns nuvis que es desinhibeixen i es besen com cal.

Una vegada varen signar els testimonis varem sortir a la plaçeta del davant de la Sala Tarafa i varem estar platican amb els nuvis, família i amics una estona i llavors varem anar al lloc de la festa a Llinars del Vallès. La festa és va fer al jardí de la que és casa seva on la mare es va cuidar de que estes tot molt bonic amb torxes que senyalaven el camí. Es va servir un cattering extens de canapès i montaditos i barra lliure, pastis i cava. Sota el porxo s'hi havien instal·lat els músics companys del meu fill i va començar la "balleruca". La gent gran (majoritariament la família) varem anar desfilant pels volts de les dues de la nit, però se que va durar molt més, acabant algú a la piscina, coses dels joves, ja se sap.

En fi que tot plegat va ser molt maco, i no és perquè fos el casament del meu fill, però el vaig trobar natural, fora dels estereotips marcats per la moda, gens rampló ni "hortera".

Una cita: " L' art és un compendi de la natura format per la imaginació " - José Maria Eça de Queiroz